Cort encarregà un segon informe per poder mantenir el Baleares. La valoració de la professora Catalina Cantarellas apostava per ensorrar-lo, però s’hi va tenir en compte la posterior, de Bartomeu Trias Prats

Març 9th, 2010

Laura Morral (Diari de Balears, 8 de marc 2010)

Els socialistes de Cort van demanar una segona valoració sobre com aplicar la Llei de memòria històrica en el monument del Crucero Baleares. Aquest informe va venir després que la catedràtica d’Història de l’Art de la UIB Catalina Cantarellas, per encàrrec de Cort, emetés unes conclusions sobre el valor patrimonial d’aquest monòlit que no anaven amb consonància amb la idea del PSOE. L’informe de Cantarellas, de 16 pàgines, data del dia 9 de setembre de 2009 i va ser encomanat i ocultat per l’Ajuntament, segons denuncia l’Associació per a la recuperació de la Memòria Històrica.

Cort es va basar en el document de Bartomeu Trias Prats, el pro- fessor de Dret Administratiu de la UIB, un expert al qual el PSOE acostuma a encomanar informes relacionats amb urbanisme, territori i medi ambient. Per exemple, ell també va ser l’autor del projecte encarregat per la regidoria d’Urbanisme, en què constatava que la modificació del pla Especial del Jonquet del 2003, feta pel PP, “no havia suposat cap alteració”. A banda, Bartomeu Trias ha fet més encàrrecs pel Consell insular i per Urbanisme de Cort. L’informe de Bartomeu Trias és posterior al de la catedràtica d’Història de l’Art.

De fet, Cantarellas mateix va emetre el seu informe, en què deixava molt clar que el Crucero Baleares no tenia cap valor patrimonial. En un article d’opinió de la catedràtica, escrit a dBalears el 5 de febrer de 2010, l’autora en recrimina la decisió de Cort. “Vaig exposar la meva opinió en l’informe realitzat per encàrrec de la regidora de Cultura, proposant-ne l’enderrocament, ja que no vaig jutjar factible que es desmuntàs”. L’autora assegura que “la sortida que ara s’ha decidit pot rebre diversos qualificatius, però no la de protecció de la història ni del passat”. Afegeix: “El monument al creuer Baleares, situat a la plaça de la Feixina de Palma, no assoleix la categoria necessària per ser considerat com a portador ni de valor historicoartístic ni de valor artístic. És perfectament prescindible, atesa la manca de valor patrimonial”.

En aquest sentit, l’informe de Bartomeu Trias ha estat decisiu per mantenir el monument.

Contra la seva opinió es manifesten els arquitectes que han participat en el concurs d’idees organitzat per Memòria de Mallorca sota el títol “Sa Feixina Neta”. Memòria de Mallorca i experts en l’àmbit d’arquitectura no entenen els interessos que “amaga” el Consistori per voler mantenir el monòlit.

“No té rellevança patrimonial i ha de desaparèixer”, sentencià la catedràtica. Josep Quetgles, el reconegut arquitecte i recent guardonat amb el premi nacional d’Arquitectura, assegura que el monument no sols ocupa un espai públic, al qual no fa cap contribució, sinó que el constreny.

Segons Cantarelles i Quetgles, l’espai públic ha de ser de tots i no pot en la contemporaneïtat ser emprat per exaltar una ideologia contrària als principis democràtics. Cantarellas mateix sosté que des del moment en què el monument al creuer Baleares no té la rellevància patrimonial suficient per protegir-lo segons els paràmetres artístics, entenc que ha de desaparèixer”.

Memòria de Mallorca i el col·lectiu d’arquitectes que participen en aquest projecte denuncien que darrera d’aquesta decisió hi ha interessos polítics.

“900 alumnes continuaran sense pati”

 “La Feixina continuarà sent un tap que talla el pas entre la porta de Santa Catalina i el barri de Santa Catalina, perquè les dretes volen mantenir el seu immortal monument.

La Riera continuarà arribant a la mar com una claveguera invisible, perquè les dretes volen mantenir el seu immortal monument.

L’enllaç entre el passeig Mallorca, la ronda de Migjorn i l’avinguda de l’Argentina continuarà sent un desastre, perquè les dretes volen mantenir el seu immortal monument.

Nou-cents nins i nines de l’escola Jaume I continuaran sense pati de jocs i esport, perquè les dretes volen mantenir el seu immortal monument”.

Aquest és el document de denúncia que han presentat els arquitectes i Memòria de Mallorca. 15 propostes elaborades per professionals reconeguts en aquest àmbit han dibuixat una plaça com a eix integrador del puig de sant Pere i Santa Catalina i per possibilitar que els alumnes de l’escola Jaume I tinguin un espai de jocs que ara no tenen per culpa del monument.

Com a exemple, la proposta de Carles Oliver usa el monument com a mobiliari urbà. Només necessita 4 hores de maquinària i té un cost ínfim de 480 euros. El segon, de Marco Vidotto i Ferran Sagarra, neteja directament el monument.

Exemple d’una proposta feta per Carles Oliver Barceló, que usa el monument com a mobiliari urbà.

Aquest projecte ha estat fet per Marco Vidotto i Ferran Sagarra, director de l’Escola d’arquitectura de Barcelona, en què es veu la Feixina sense el Crucero. 

El arquitecto Oriol Bohigas pide la demolición del monumento al crucero ´Baleares´ de Sa Feixina

Març 7th, 2010

LORENZO MARINA (Diario de Mallorca,  7 de marc 2010)

El célebre arquitecto Oriol Bohigas reclamó ayer la demolición del monumento a las víctimas del crucero Baleares erigido en Sa Feixina. Ni siquiera el cambio de la leyenda originaria por la actual convencieron a Bohigas para exigir el derribo del hito.


Así, Bohigas esgrimió cinco argumentos con los que, a su juicio, está justificado plenamente el derribo. “No tiene ninguna calidad artística. Es la arquitectura típica del franquismo”, recalcó.

Asimismo, el prestigioso arquitecto tildó el hito de “proclama histórica a favor de un acto de barbarie”. 


Oriol Bohigas también desechó la posible reutilización del monumento. “Es más fácil reutilizar el Valle de los Caídos que el monumento al crucero Baleares”, indicó.

El arquitecto fue contundente. “Sólo puede ser derribado”, espetó. También arremetió contra el hito atendiendo a criterios urbanísticos. “Es un insulto al urbanismo de Mallorca”.

Por último, Bohigas aseguró que la demolición apenas causaría problemas ambientales.


Bohigas pronunció estas palabras, junto a varios ponentes, en una conferencia organizada ayer por la asociación Memòria de Mallorca en Can Alcover.

 

Un moment de la taula rodona, amb Catalina Cantarellas, Oriol Bohigas i un representant del Foro de Málaga. També varen intervenir Maria Antònia Oliver, Margalida Capellà Fornés, Rafaela Torres Jiménez, Josep Cruanyes i Marçal Isern 

La importància de les referències

Març 6th, 2010

Tomeu Martí (Diari de Balears, 7 de marc 2010)

Ahir, a Can Alcover, es va fer l’acte Memòria i Dignitat, amb la participació de Maria Antònia Oliver, Oriol Bohigas, Catalina Cantarellas, Margalida Capellà Fornés, Rafaela Torres Jiménez, Josep Cruanyes i Marçal Isern.

Totes les intervencions varen ser molt interessants i emotives i seria absurd intentar condensar en aquest petit espai totes les reflexions i sensacions que em suscitaren. Volia traslladar-vos-en una que va fer en Josep Cruanyes.

A Alemanya, Itàlia i França, el referent de les actuals institucions són les institucions prèvies als règims feixistes i els qui combateren aquests. A Espanya, això no és així i les institucions espanyoles, especialment la “justícia”, la policia, l’exèrcit… tenen com a referència no els demòcrates que romangueren fidels a la República o els que combateren les institucions feixistes, sinó les institucions feixistes mateixes. Això és el que explica moltes de les seves actuacions d’avui.

Res no canvia

Febrer 28th, 2010

LAURA MORRAL (Diari de Balears, 28 de febrer 2010)

Ho has aconseguit, Crucero Baleares. En pots estar content. De nou, els teus han guanyat la batalla d’una guerra que no estarà oblidada fins que els silenciats no deixin d’estar-ho. Tot queda igual. Com tu volies. Els teus continuen elevats al damunt de la teva faraònica estructura, que toca el cel. I els altres continuen perduts per les cunetes bombardejades pels teus. Ja res no has de témer. Has tornat a vèncer. Els teus no han caigut a terra. En canvi, els altres mai no han estat elevats en monuments de la teva mida. Així és com alguns diuen que “igualen la història”. Però no és vera. Tot es mantindrà immutable fins que uns no caiguin o fins que els altres també s’elevin.

Comunicat de Memòria de Mallorca.

Febrer 28th, 2010

A ran dels darrers escàndols de corrupció política, Memòria de Mallorca es vol pronunciar i donar la seva opinió en un assumpte que genera inquietud, preocupació i crispació entre la societat civil, en un debat que pensam pot collir derives perilloses per la convivència pacífica entre els ciutadans i ciutadanes.

Des de la seva fundació el febrer de 2006, l’associació Memòria de Mallorca ha anat recuperant la memòria i la dignitat de tot una generació d’homes i dones que feien de la política i el servei a la ciutadania, per millorar la seva qualitat de vida, l´únic objectiu digne per assolir. Recuperar la seva memòria és, al mateix temps, recuperar uns principis polítics i ètics; és, en definitiva, recuperar una manera de fer i d’entendre la política. Desgraciadament aquells homes i dones compromesos amb el benestar de la societat civil foren assassinats o repressaliats pel seu posicionament ideològic i per ser fidels als principis democràtics Republicans. Desgraciadament, aquella manera de viure i d’entendre la política també  fou assassinada durant la guerra i la dictadura, i amb la seva mort també va morir l’esperança del poble de veure acomplerts els seus desitjos de llibertat, igualtat i justícia per a tots els demòcrates.

Els darrers escàndols de corrupció política de la passada legislatura, que han anat sorgint als mitjans de comunicació, no fan si no demostrar les mancances democràtiques, ètiques i ideològiques dels partits que sorgiren de la mal anomenada transició modèlica cap a la democràcia. Alguns d’aquests partits son de nova creació, però d’altres tenen més d’un segle de vida i per la seva defensa del progrés social i per  la seva lluita per les llibertats públiques i socials foren llarga i cruelment repressaliats durant la guerra i la dictadura Feixista.

Tot i així, hem sigut espectadors de la descomposició ètica, ideològica i democràtica d’algunes formacions polítiques que, en un pervers joc de confusió i manipulació, basen la seva acció política en el que podríem anomenar la “Democràcia al revés”, amb comparació amb lo que fou un dels grans lemes del Feixisme Espanyol, “La justicia al revés”. En aquest immoral joc, algunes formacions polítiques, que en anteriors legislatures ocuparen llocs de màxima responsabilitat política, apliquen tècniques de dubtosa legalitat i clara il·legitimitat, disfressant de democràcia l’acció política destinada a manipular l’opinió pública Mallorquina, amb la intenció d’obtenir quotes de poder, que en alguns casos són utilitzades per ocultar a l’acció de la justícia i a la societat civil, irregulars accions de govern a tots els nivells de poder, local i autonòmic, que en alguns casos s’han pogut demostrar que tan sols son conxorxes destinades a l’enriquiment il·lícit i fraudulent de personés i societats afins.

Memòria de Mallorca ha recuperat amb molt d’esforç la vida i l’obra política de desenes de càrrecs públics (batles, regidors, presidents de les desaparegudes Diputacions Provincials etc.)  repressaliats i assassinats pels feixistes durant la guerra i la dictadura, tan sols pel fet d’haver-se atrevit a desafiar els mecanisme de poder que oprimien social, econòmica i políticament a la població Mallorquina i per haver demostrat un compromís personal i humà amb les classes més desafavorides socialment.

Memòria de Mallorca creu que els casos de corrupció que afecten a alguns partits polítics illencs i estatals són fruit de la manca de democràcia i de valors cívics dels membres d’aquests partits, i també de la nul·la influència de les administracions polítiques en la millora de la qualitat democràtica de la societat Mallorquina i Espanyola en general, des de la mort del dictador Francisco Franco i el retorn de les llibertats públiques. La pervivència dels símbols Franquistes als nostres pobles i ciutats és un clar exemple de què les administracions polítiques no han fet gairebé rés de pedagogia entre la societat civil per donar a conèixer l’autèntica cara de la dictadura Franquista. Així mateix, l’existència de fosses comunes, on hi resten sepultades de manera indigna milers de servidors públics, demostra el poc respecte dels actuals governants envers els seus predecessors al front de les batlies i els llocs de responsabilitat política. La societat democràtica actual és hereva del procés democratitzador engegat per la II República, però els actuals governants prefereixen enaltir la mal anomenada transició cap a la democràcia, com a font d’on brollen tots els dret i deures dels ciutadans i ciutadanes, a més de donar per bones lleis d’Amnistia anticonstitucionals, com falsos i condemnables exemples de reconciliació entre els vencedors i el vençuts de la guerra civil. 

També volem aprofitar per criticar els atacs vessats contra l’únic jutge que ha intentat investigar els crims contra la humanitat comesos durant la guerra civil i la dictadura, el jutge Baltasar Garzón, actualment investigat per suposats delictes de prevaricació pel sumari de les desaparicions forçades del Franquisme. Així mateix volem fer arribar el nostre suport a l’actual directora de Televisió de Mallorca, Marisa Goñi, que ha donat sempre suport a la Recuperació de la Memòria Històrica a Mallorca, i sense la qual no hagués sigut possible la realització de la sèrie documental “Memòria i oblit d’una guerra”, que per primer cop ha donat veu als mitjans audiovisuals de Mallorca a les famílies repressaliades durant la guerra civil i el Franquisme.

Per tot plegat, Memòria de Mallorca demana a les institucions civils, judicials i polítiques la posada en marxa de tot un seguit de mesures destinades a millorar la qualitat democràtica de la nostra societat, la resolució justa dels greus escàndols de corrupció que afecten d’una manera directa o indirecta als partits polítics i a les administracions polítiques Illenques i a la recuperació de l’esperit social i polític de servei a la ciutadania, que va fer que homes com Emili Darder a Palma, Climent Garau a Porreres o Pere Rosselló a Alaró, fossin referents de dedicació i honestedat, sempre al servei del progrés i al desenvolupament social dels nostres ciutadans i ciutadanes.

         Memòria de Mallorca

         Febrer de 2010


24 de febrer

Febrer 24th, 2010

Febrer 21st, 2010

Doce asociaciones de la memoria piden al Gobierno que promueva a Garzón para el Premio Sajarov

Febrer 17th, 2010

Europa Press, 15 de febrer 2010

Doce asociaciones de la memoria y los derechos humanos piden al Gobierno de José Luis Rodríguez Zapatero que promueva la concesión del Premio Sajarov del Parlamento Europeo de este año 2010 al juez de instrucción número 5 de la Audiencia Nacional Baltasar Garzón y a los familiares de los desaparecidos del franquismo.

Los firmantes, que en breve harán llegar formalmente por carta al Ejecutivo su solicitud, reclaman que “sean archivadas de forma inmediata las actuaciones penales” emprendidas contra Garzón. Hace una semana, el instructor de esta causa en el Tribunal Supremo rechazó el archivo.

Estas asociaciones quieren que tanto el Ejecutivo como las demás “autoridades nacionales” respalden y promuevan ante el Parlamento Europeo esta candidatura conjunta de Garzón y de los familiares de los desaparecidos por la “comprometida tarea” de ambos en esta materia. Además, recuerdan que ya se concedió este galardón a las Madres de la Plaza de Mayo, un caso similar de “lucha contra la impunidad de los desaparecidos de la dictadura militar argentina”.

En el caso de Garzón, lamentan las actuaciones penales iniciadas contra el juez por su intento de emprender una “investigación oficial efectiva e independiente” en el caso de los desaparecidos del franquismo como, según recuerdan, “ha sido exigida en reiterada jurisprudencia por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos a todos los poderes del Estado”.

Sobre los familiares, destacan su “conmovedora y firme búsqueda de sus seres queridos desaparecidos a lo largo de los últimos treinta años de democracia y frente a todo tipo de incomprensiones, trabas y dificultades e incumplimiento de los deberes básicos de humanidad por parte del Estado español”.

ASOCIACIONES FIRMANTES DE LA INICIATIVA

En concreto, ya se han sumado a esta iniciativa ARMH La Memoria Viv@; Asociación Andaluza Memoria Histórica y Justicia; Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos (AEDIDH); Asociación Memoria de España Republicana de Tarn y Garona, Francia; Associació Memòria de Mallorca; Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Aragón (ARMH).

También secundan esta propuesta la Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de la II República, guerra y posguerra civil española de Coria del Río; Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de Valladolid; Associació per a la Memoria Histórica i Democrática del Baix Llobregat (Barcelona); Asociación por la Memoria Histórica de Miranda de Ebro; y Ateneo Republicano del Limousin (Francia).

El objetivo es conseguir que en los próximos meses haya más asociaciones y ciudadanos respalden esta propuesta, según confirmó a Europa Press Miguel Ángel Rodríguez Arias, profesor de Derecho Penal Internacional y autor del libro El caso de los niños perdidos del franquismo.

http://segurquetomba.wordpress.com/2009/09/11/iniciativa-por-la-concesion-del-premio-sajarov-del-parlamento-europeo-al-juez-baltasar-garzon-y-a-los-familiares-de-los-desaparecidos-del-franquismo/

Varias asociaciones de la memoria y derechos humanos y ciudadanos piden al Gobierno de España que promueva la Concesión del Premio Sájarov del Parlamento Europeo de este año 2010 al Juez Garzón y a los familiares de los desaparecidos del franquismo

Febrer 14th, 2010

Conscientes de que los derechos humanos constituyen el núcleo del Parlamento Europeo y que el Premio Sájarov es una de las herramientas más visibles y de calado internacional en su promoción, así como de reconocimiento institucional por parte de la Unión Europea y sus Estados miembro.

Conscientes de la finalidad de dicho galardón internacional como reconocimiento a quienes con valor y sacrificio enfrentan situaciones de graves violaciones de derechos humanos por parte de Gobiernos y autoridades. Como instrumento de cambio para que dichos Gobiernos y autoridades cesen en sus abusos de poder y en tales violaciones.

Conscientes de que tal es la actual situación de impunidad de los “crímenes contra la humanidad”, crímenes de guerra, contra la paz y actos de genocidio perpetrados por el franquismo en España, así como de la posterior grave violación de los derechos humanos de los familiares de los desaparecidos del franquismo por parte del Gobierno de la nación y altas autoridades, de manera contraria a los artículos 2, 3, 8 y 13 del Convenio Europeo de Derechos Humanos y otros instrumentos; en particular en cuanto al trato inhumano cruel y degradante que supone el abandono de estos 150.000 desparecidos en ausencia de una “investigación oficial efectiva e independiente”.

Conscientes de la comprometida tarea realizada frente a todo ello por D. Baltasar Garzón Real, titular del juzgado de instrucción 5 de la Audiencia Nacional y por los familiares de los desaparecidos del franquismo en España en su conmovedora y firme búsqueda de sus seres queridos desaparecidos a lo largo de los últimos treinta años de democracia y frente a todo tipo de incomprensiones, trabas y dificultades e incumplimiento de los deberes básicos de humanidad por parte del Estado español y que resultarían exigibles a cualquier Estado de conformidad con las costumbres propias de las naciones civilizadas.

Conscientes de la gravedad de la actual situación dado el estado de las actuaciones penales iniciadas contra D. Baltasar Garzón Real, por su intento de emprender dicha “investigación oficial efectiva e independiente” en el caso de los desaparecidos del franquismo tal y como ha sido exigida en reiterada jurisprudencia por el Tribunal Europeo de Derechos Humanos a todos los poderes del Estado; del reciente comunicado de la prestigiosa Comisión Internacional de Juristas denunciando la inobservancia de distintas salvaguardas e instrumentos internacionales propias de todo Estado de Derecho.

Conscientes de vivir en un país, el de los miles de niños perdidos y los cientos de fosas clandestinas, en el que sólo se ha llamado a declarar como imputado al único juez que ha tratado de hacer valer el derecho penal internacional y de los derechos humanos ante dichos crímenes, y en el que jamás se ha llamado a declarar, en cambio, a ni uno sólo de los responsables de las más de 150.000 desapariciones forzadas.

Conscientes del infinito e irreparable dolor de estas familias tras toda una vida a la espera y de la urgente situación de muchos de ellos dada su avanzada edad en su legítimo anhelo de conocer la suerte de sus seres queridos arrebatados; de la imprescindible necesidad de recuperar en España la normal vigencia de los instrumentos internacionales de derechos humanos y de protección a las victimas de desaparición forzada, que jamás debió faltar; del incalculable valor de la contribución de D. Baltasar Garzón Real y de los familiares de los desaparecidos para la consecución de dicho bien social.

Conscientes del antecedente marcado por el propio Parlamento Europeo en idéntico sentido ante el caso de la lucha a la impunidad de los desaparecidos de la Dictadura militar argentina, con la concesión, en 1992, del premio Sájarov a las Madres de la Plaza de Mayo.

 Pedimos al Gobierno de España y al conjunto de autoridades nacionales

que sean archivadas de forma inmediata las actuaciones penales emprendidas contra D. Baltasar Garzón Real.

que el Gobierno y nuestras autoridades nacionales respalden y promuevan ante el Parlamento Europeo la candidatura conjunta de D. Baltasar Garzón Real y de los familiares de los desaparecidos del franquismo para el premio Sájarov en su próxima edición de 2010, para que la misma sea tomada en consideración y respaldada en su caso de conformidad a sus bases.

que se reformulen de raíz el conjunto de las actuales políticas “de la memoria” para reestablecer la normal vigencia también en España de los derechos humanos de todas las víctimas del franquismo y observar los deberes de verdad justicia y reparación tal y como han sido formulados por la ONU; 

 Asociaciones Firmantes de la petición:

Amical de Antiguos Guerrilleros, Francia.

ARMH La Memoria Viv@

Asociación Andaluza Memoria Histórica y Justicia.

Asociación Española para el Derecho Internacional de los Derechos Humanos (AEDIDH)

Asociacion Memoria de España Republicana de Tarn y Garona, Francia.

Associació Memòria de Mallorca

Asociacion para la Recuperacion de la Memoria Historica de Aragón (ARMH)

Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica de la II República, guerra y posguerra civil española de Coria del Río.

Associació per a la Memoria Histórica i Democrática del Baix Llobregat, Barcelona.

Asociación por la Memoria Histórica de Miranda de Ebro

Ateneo Republicano del Limousin, Francia.

Firmas de ciudadanos:

http://segurquetomba.wordpress.com/2009/09/11/iniciativa-por-la-concesion-del-premio-sajarov-del-parlamento-europeo-al-juez-baltasar-garzon-y-a-los-familiares-de-los-desaparecidos-del-franquismo/#comments

Sa Feixina i les herbes molles

Febrer 13th, 2010

En relació a la controvèrsia en torn del monument de Sa Feixina, alguns diuen, en clara referència als partits que defensen que s’hauria d’esbucar sense cercar més excuses de mal pagador, que ara es volen fer els “durs” (supòs que volen dir que segueixen insubornables), perquè els hi convé, perquè hi treuen rèdit polític, perquè és el més fàcil, etc.

Tanmateix, a mi em sembla que sempre ha estat més bo de dur, més “convenient”, més còmode (i més miserable), fer com les herbes molles i mirar a una altra banda: un exercici, per cert, que a molts de mallorquins els hi ha produït una considerable hipertròfia de certes vísceres.  

No puc estar de demanar-me si algú creu de debò que és possible fer un exercici de cosmètica amb un monument que fou erigit per retre homenatge als que estaven de part d’una insurrecció militar, feixista, il·legal i il·legítima (i m’estalvio tot un seguit d’adjectius més escatològics)?

Pot creure algú que, tot i la “reconducció″ del monument (o la “contextualització″, com diuen ara criptoeufemísticament), els familiars dels milers de morts i represaliats que defensaren el govern legítim deixarem de veure (i de viure) aquell cigalot de pedra pudenta com el que sempre fou?

Podran modificar l’aparença física, llevar-li els símbols feixistes, i, si cal, pintar-lo del color del gos quan fuig, però el seu primordial sentit simbòlic, el seu pregon sentit psicològic, el que roman a l’arrel més fonda de l’enteniment i els afectes i és encara un trau obert en la memòria dels oblidats, i dels fills dels oblidats, i dels fills dels fills dels oblidats, no s’esvairà aixuixí: i no cal dir que aquesta mena de “rentat de cervell” que ens volen fer, em sembla un intent arter de molt dubtosa moralitat .

Ja n’hi ha prou d’aquest exercici pantomímic, d’aquest ball de disfresses per tenir tothom content.

Una “tàctica”, pens jo, molt poc intel·ligent, perquè ja se sap que qui vol ballar totes les tonades a la fi sol fotre de morros i perdre el barram. I sinó, temps al temps: el PIB ­–el dret a la S que falta el va perdre fa molta estona– està llest (com el PE a nivell estatal) i el Bloc sencer, si no rectifica, va camí d’un franc descrèdit.

Just aquests partits que “ara van de durs” romanen fidels als seus principis ideològics i, la veritat, ho facin pel motiu que ho facin, vos assegur que han aconseguit més que mai el meu respecte. Confondre la justícia de la memòria amb la cosmètica de l’oblit no just és frívol: és un cinisme que frega la pitjor de les pornografies.

Jaume Rosselló Mir. Professor de la UIB. Ex-candidat pel Bloc al Consell i a l’Ajuntament d’Esporles.