Memòria Històrica de les Illes Balears

De moment serà desat al dipòsit municipal de Son Reus

Juliol 3rd, 2009

Diari de Balears, 3 de juliol 2009

Cort treu l’obelisc dels Jinetes de Alcalá

Els operaris de Cort treballen des d’aquest matí per treure el monòlit. Foto: P.B.

Després de setmanes de polèmica, l’Ajuntament de Palma ha decidit llevar l’obelisc feixista erigit a la plaça de Santa Catalina de Palma en honor als Jinetes de Alcalá. Concretament, la decisió s’està executant en aquests moments i des de mitjan matí, de la mà d’operaris municipals que treballen a l’esmentada plaça, tot i que la tasca ocuparà bona part del dia d’avui, ja que el desmantellament s’està duent a terme per peces. Segons algunes fonts properes a Cort, el destí de l’obelisc ara serà el dipòsit municipal de Son Reus.

Diferents estudis encarregats pel consistori palmesà havien donat opinions contradictòries sobre retirar o no el polèmic monòlit. Tanmateix el secretari general de la Federació de Palma del PSM-EN, Biel Riera, ja va afirmar que l’obelisc de la Porta de Santa Catalina, que ret homenatge als Jinetes de Alcalá, s’havia de retirar de l’espai públic de la ciutat, aprofitant la remodelació de la plaça. Al seu torn, el segon tinent de batle de l’Ajuntament, Eberhard Grosske, havia declarat que vèia amb bons ulls que l’obelisc fos tret.

Els Jinetes de Alcalá foren 29 oficials de cavalleria que estaven confinats al castell de Sant Carles per haver protagonitzat mesos abans del cop d’Estat un moviment de rebel·lia contra la República a Alcalá de Henares. En esclatar l’aixecament, es posaren a les ordres dels avalotats. En bona part passaren a comandar escamots de Falange, a la qual donaren estructura militar. D’aquests grups de falangistes naixerien més tard els Dragones de la Muerte, encarregats de la repressió i que també tingueren un paper destacat en el front de Manacor. La seva participació al costat dels colpistes no fou oblidada pel franquisme i per això se’ls dedicà un obelisc.

 

El Ayuntamiento de Palma retira el obelisco franquista de la plaza Porta Santa Catalina

EUROPA PRESS (Diario de Mallorca, 3 de juliol 2009)

El Ayuntamiento de Palma procedió hoy a la retirada del polémico obelisco de la fuente ubicado en la plaza Porta Santa Catalina, que se erigió en 1941 en memoria de unos militares golpistas franquistas y que, por ello, contaba con el rechazo de ciertos sectores sociales, que provocó que arrojasen pintura roja sobre éste.



Después de que el área de Cultura del Ayuntamiento hubiese manifestado que la decisión de conservar el monolito le correspondía a Infraestructuras, hoy este departamento comenzó a retirarlo en cumplimiento de la Ley de Memoria Histórica.



El proceso que provocó la retirada comenzó con una petición, el 3 de junio de 2009, por parte de los vecinos del Puig de Sant Pere. Por otra parte, el consistorio remarcó que los informes indican que el conjunto no posee ningún tipo de protección patrimonial ni ningún valor artístico.



Asimismo, destacó que es un elemento urbano que no ha merecido ninguna mención en la literatura científica y del que, prácticamente hasta la redacción de tres informes del ayuntamiento, no se conocía su origen. De la misma manera, remarcó que no existen razones artísticas, arquitectónicas o religiosas que avalen su protección.



Cabe destacar que el pasado 10 de junio el Consistorio convocó a diferentes entidades como la Asociación para la Rehabilitación del Casco Antiguo (ARCA), la de vecinos del Puig de Sant Pere o la de Memoria Histórica. En este encuentro todas ellas alcanzaron un consenso a la hora de rechazar el obelisco.



MISMO PROCEDIMIENTO QUE CON LA CRUZ A LOS CAÍDOS



El procedimiento llevado a cabo por el Ayuntamiento palmesano en la retirada del obelisco es el mismo que se realizó para eliminar la cruz a los caídos que estaba al lado de las escaleras de la Catedral en octubre de 2008.



Sobre este asunto se manifestó hoy el secretario general de la Federació de Palma del PSM-EN, Biel Riera, quien lo valoró de manera positiva ya que se trató de una actuación “acertada”, que cumple la Ley de Memoria Histórica y permite que el espacio público sea de “convivencia y de punto de encuentro de todas las sensibilidades democráticas”.



Asimismo, Riera destacó todas las gestiones realizadas por la regidora de Cultura, Patrimonio y Política Lingüística, Nanda Ramon, que, según consideró, han hecho posible la resolución satisfactoria de este asunto, informó la formación en un comunicado.

El fascismo nunca rectifica, y ni un solo ´mea culpa´

Juny 27th, 2009

MIGUEL VICENS COVAS (Diario de Mallorca, 25 de juny 2009)

El señor Jover nos relata las barbaridades cometidas previamente a la Guerra Civil española pero, como buen franquista, se olvida de relatarnos la barbarie y los miles de asesinatos impunes cometidos por los que se alzaron en armas contra un gobierno legal y elegido democráticamente –con muchos fallos y una grave situación de orden público, pero que únicamente con unas elecciones libres puede ser depuesto, y no con las armas de unos generales sin honor y traidores que, faltando gravemente a la disciplina debida y a la confianza que los representantes del pueblo que les habían entregado las armas para la defensa del pueblo español, frente a posibles ataques del exterior, pero nunca emplear estas armas para atacar a una parte de este pueblo.

Ayudados por personajes tan impresentables que la Historia ya ha colocado como unos de los grandes tiranos y asesinos del siglo XX: Mussolini, Hitler y el generalísimo, que no se queda muy detrás.

Llama cobardes a los que critican a los Jinetes de Alcalá, por el hecho que los Jinetes no se pueden defender. Pero él ataca a los republicanos, que tampoco se pueden defender.

Hay que recordar que las víctimas franquistas fueron defendidas a sangre y fuego durante cuarenta años por la dictadura de Franco, y el señor Jover tuvo cuarenta años de dictadura y treinta de democracia para revindicar a los suyos, pero se niega a que los vencidos puedan revindicar a sus familiares asesinados.

Quien pega a una mujer es un cobarde (…). No puede hablar de cobardía quien permitió o comprendió la represión, asesinatos, torturas, campos de concentración, saqueos, etc., con una total impunidad, con una crueldad y maldad que parecen impropias de seres humanos y, para más escarnio, los católicos participaban, cuando no alentaban, está crueldad –y aquí empleo la palabra, la cobardía, para calificar las sanguinarias represalias y ensañamiento con los vencidos.

¿Cómo va a comprender lo de la Memoria Histórica quien no acepta un mínimo de crítica de lo peor que ha padecido España en el siglo XX, como fue la guerra civil y la barbarie fascista durante cuarenta años?

¿Miedo a qué?

Juny 27th, 2009

JOSEP RAMÓN FEMENIAS (Diario de Mallorca, 25 de juny 2009)

Hace unos días, en Esporles, se rindió un homenaje a los represaliados por la dictadura franquista, al cual sé que asistió el padre de un amigo, Vicente Matas, junto con su esposa. No pude asistir por circunstancias que no vienen al caso. Pero sí estuve en la presentación del libro de Margarida Capellà, Dones republicanes, en una librería de Palma.

Tuve la suerte de conocer a algunas personas que están intentando que se haga justicia a través de la “Memoria Histórica”. Mi asombro fue el miedo que aún existe en explicar lo sucedido, como algunos de los descendientes de los que lucharon por unas ideas que eran legítimas y no deseen aclarar el pasado para que quede constancia escrita y así se sepa, para que no vuelva a suceder otra guerra fratricida.

Vivimos en una sociedad enferma, donde jamás se han conseguido aclarar situaciones, en la que una parte de la sociedad no ha podido tener los mismos derechos que los vencedores para que sus familiares reciban sepultura.

Pero, me pregunto: ¿Qué miedo debemos tener a luchar para que se haga justicia? No se puede vivir escondiendo la realidad de lo hechos. Una de las consecuencias más funestas de esta situación es el ataque a la verdad en la vida pública del país. Alexis de Tocqueville dijo: “Para gobernar una nación no basta haberla vencido”. El que quiera saber, que sepa, y el que quiera ver, que no cierre los ojos. Seamos capaces, la sociedad civil, de aportar nuestro granito de arena para que se haga justicia.

Quatre cartes i una contestació

Juny 23rd, 2009

Primera carta:

PINS FRANQUISTES

Llegesc a Diario de Mallorca, a l’article “Un monumento franquista proyectado por un funcionario represaliado…”, que l’arquitecte municipal i al mateix temps autor de l’actual projecte de reforma de la plaça de Santa Catalina, Federico Climent, es demana si “¿También hay que quitar los pinos por franquistas?”, perquè no sap “Hasta dónde hay que llegar en aplicación de la Ley de la Memoria”.

Crec que el puc ajudar: si els pins fossin franquistes, efectivament, els hauríem de treure, no perquè ho manés una llei, sinó per oi.

Però els pins no són franquistes, els pins poden ser pinyoners, para-sol, melis, barraquers etc, però no franquistes.

Sí que és franquista, en canvi, el monument en homenatge a la banda terrorista “Jinetes de Alcalà”, projectat per un arquitecte que, als anys 40, no li tocava més remei que obeir a la Jefatura Municipal.

No sé si encara avui segueix passant això mateix a Cort.

JOSEP QUETGLAS RIUSECH (Diario de Mallorca, 9 de juny 2009)

Segona carta:

JINETES DE ALCALÁ

He leído en su periódico el día 9 de junio un artículo de un individuo llamado Pep Quetglas sobre unos pinos y quién los plantó. Dicho personaje, no sé sus años, tiene las desfachatez de mencionar a los “Jinetes de Alcalá”. No sé sus conocimientos de historia, sobre todo de la Guerra Civil, esos Jinetes, siendo yo hijo de uno de ellos, no fueron terroristas, palabra que emplea sin conocimiento pero sí con enorme cobardía ya que ellos no pueden contestarle. Estos oficiales se negaron en Madrid a dejar la ciudad en manos de verdaderos terroristas. Yo vi a rastras a monjas por las calles, vi como quemaban iglesias, como celebraban misas sacrílegas, crearon las checas (celdas de tortura), pegaron a mi madre con una pistola delante de sus hijos en la cabeza y así podria contarles horrores, que yo, niño de 10 años presencié. Por eso los Jinetes de Alcalá se negaron a la República para que no ocurriera lo que por desgracia ocurrió. El Gobierno los mandó presos al Castillo de San Carlos en Mallorca, triunfó el Movimiento fueron puestos en libertat y requeridos para detener el desembarco en Porto Cristo de las fuerzas marxistas. Alguno perdió la vida en defensa de España. Recibieron la Medalla de la ciudad, que guardo con orgullo. Hoy no queda ninguno de ellos y no pueden hacerle tragar esos insultos falsos y cobardes. Tengo muchos años, pero estoy a disposición de tal individuo. La placa de la plaza la mandó a quitar el alcalde Aguiló, la recogí y hoy está en una calle de la Academia del Arma. Soy coronel de caballeria retirado y no puedo consentir esas palabras. Ahora entiendo la Memoria Histórica.

LUIS JOVER (Diario de Mallorca, 14 de juny 2009)

Tercera carta: 

EL BATLE AGUILÓ SÍ HO SABIA

He llegit amb molt d’interès i profit la carta enviada per en “Luis Jover”, publicada dia 14 de juny.

Efectivament, essent segons diu fill d’un dels Jinetes de Alcalá, ell sap moltes més coses que jo, i les sap, sobretot, des d’un altre punt de vista.

Gracies al seu escrit, he pogut sabre que  els membres de la dita banda terrorista reberen la “Medalla de la ciudad”. Si encara no ho ha fet, el nostre Ajuntament ja té una nova feina: retirar aquesta distinció, incompatible amb una societat establerta sobre bases humanes.

També  he après que “la placa de la plaza (de l’obelisc) la mandó a quitar el  alcalde Aguiló”. Lo que no entenc és  que n’Aina Calvo no en sabés res de l’obelisc, si el primer batle democràtic després de n’Emili Darder ho sabia, i sabia què fer-ne, i ho feia.

JOSEP QUETGLAS (Diario de Mallorca, 17 de juny 2009; les paraules subratllades han estat suprimides per Diario de Mallorca)

  Quarta carta:

 UNA RESPOSTA AL SR. JOVER

Es humanament comprensible que un fill estimi i cregui que tot el que fa el pare és “admirable”. Pero permeti, sr. Jover, que li digui que la història que vosté diu conèixer no va aixi. Els golpistes i els seus descendents han de començar a pensar, a hores d’ara, que els militars que haguent jurat fidelitat a la República (i voste com a militar ho ha de sabre millor que jo) donen un cop d’Estat estan incorrint en la il·legalitat, aixi que ja sabem qui eren en realitat els terroristes.

Pel que veig, vostés tenen la idea que els republicans el que varen fer malament era defensar la legalitat democràtica, i jo estic per assegurar-li que totes aquestes “malifetes” que vosté diu que va veure no haguessin passat si els militars franquistes no s´haguessin aixecat en armes.

Per altre part, aqui a Mallorca no hi va haver front de guerra, circunstància que va pesar molt poc a l´hora de represaliar, per part dels Jinetes, entre d’altres, a la població civil d´aquesta illa, tenguent una actuació molt semblant a un genocidi. Es per aquest motiu, i com passa en els països demòcratics, que no hi pot haver monuments exaltant actituts antidemòcrates.

Es humanament comprensible que un fill guardi els trofeus dedicats al seu pare, és per aquest motiu que li pregaria que, en la mesura que li sigui posible i pedra a pedra, s´emportés el monòlit dedicat als “Jinetes” a casa seva. Els fills, nets i familiars dels republicans assessinats, represaliats, desapareguts i tirats (encara a hores d´ara) per les cunetes i fosses  comunes li ho agrairiem.

ANTÒNIA MERCADAL SERRA (Enviat a Diario de Mallorca i no publicat)

 

  La contestació:

CONTESTACIÓ DE MEMÒRIA DE MALLORCA AL SR. LUÍS JOVER

L’Associació Memòria de Mallorca ha trobat necessari rebatre les ofensives afirmacions del Sr. Luís Jover, Coronel de Cavalleria retirat, vesades a la seva carta de dia 14 de juny passat. El Sr. Jover és lliure d’expressar les seves opinions en una tribuna oberta, per que la democràcia i l’estat de dret li garanteix la llibertat d’expressió. Però aquesta llibertat d’expressió, una de les grans conquestes de la societat espanyola, no pot justificar l’ús de paraules i afirmacions injurioses i amenaçadores.

La llibertat d’expressió fou una de les primeres víctimes del cop d’estat cívic militar del 18 de juliol, en que els “Jinetes de Alcalá” tingueren un important paper. Milers de víctimes oblidades per les administracions són la prova que el feixisme imposà la seva doctrina a sang i foc en les llars mallorquines. L’actuació en favor del feixisme dels “Jinetes” quedà clara des del primer moment en que foren alliberats del Castell de Sant Carles, i que deixà en la cuneta i a les fosses comunes milers de de desapareguts.

Les paraules del Sr. Jover, son una exaltació clara del Feixisme i del Franquisme, és més: utilitza els mateixos arguments, totalment descontextualitzats, per donar recolzament a les seves amenaces i injuries contra la persona del Sr. Quetgles, que defensà el seu dret democràtic de la llibertat d’expressió, per criticar una vergonya antidemocràtica: l’obelisc dedicat a la memòria i en honor del feixisme i dels seus seguidors, per major vergonya d’aquesta democràcia nostra.

Li hem de recordar al Sr. Jover que, a Alemanya, aquestes afirmacions són constitutives de delicte i castigades amb penes de presó. Li hem de recordar que el Franquisme ja fou condemnat l’any 1946, per una resolució de l’ONU. El Franquisme fou condemnat el juliol del 2006 per l’Eurocambra i pel Congreso de los Diputados, per unanimitat, el novembre de 2002.

La societat  i la classe política mallorquina, inclòs el recentment creat Memorial Democràtic, no poden ser tans sols espectadors d’aquest atac frontal a la llibertat d’expressió i als fonaments mateixos de l’estat democràtic.

Associació Memòria de Mallorca

“Aquest és el Deu dels feixistes” (Castelao, Galicia mártir. Ministerio de Propaganda, València 1937)

Ara, colomets

Juny 23rd, 2009

LLORENÇ CAPELLÀ (Diari de Balears, 23 de juny 2009)

Un dels personatges estrambòtics i populars de la Palma d’un temps -Don Toni Moranta, potser?- es passejava amunt i avall amb una maleta plena de pedres. Probablement no sabia què fer-ne, de les pedres.

A la senyora Calvo li passa quelcom de semblant. Té un monument de pedra, el dedicat als Jinetes de Alcalá, i no sap com desfer-se’n, de manera que, tan aviat com sigui demolit, hi ha moltes possibilitats que la vegem trescar per Ciutat amb la Mandarina Duck plena de macs.

És evident que no sap, la Batllessa, quin destí donar a aquest caramull de pedres. I atès que té el cap clar i sap que una pedra, encara que no sigui més grossa que un ou de colomí, pesa més que la mala consciència, mira de deixar l’obelisc tal com està.

Primerament va decidir que canviant els quatre geranis de l’entorn ja n’hi hauria prou. 

Quan la gent de Memòria Històrica va amenaçar-la de fer potadetes, va decantar-se per la possibilitat d’afegir, al peu de la pedra, una placa de dedicatòria als empleats municipals represaliats de la guerra ençà, cosa que -a més d’ésser una boutade incommensurable- es podia interpretar com un homenatge del consistori a Òscar Collado, detingut fa una setmana. I altra volta s’ha vist obligada a fer marxa enrere.

Tanmateix, ha continuat cercant solucions peregrines. I finalment n’ha trobat una que podria tenir el suport dels altres grups municipals. Tot i això, no cal dir que torna a ésser una pasterada.

La senyora Batllessa ha pensat esculpir colomets de la pau a la pedra per tal de convertir el monòlit feixista en un monument a la reconciliació.

Naturalment, quan diem reconciliació, no cal afegir-hi cap altra paraula per a saber que parlem de la Guerra Civil. 

És una aspiració de la dreta i de l’església, ara que ja no hi ha res a repartir. Ni càrrecs, ni estancs ni merceries per a les amants. I una part de l’esquerra l’ha feta seva, perquè s’ha vist superada per la terrible realitat de les fosses comunes. I té por dels propis morts. No cal dir que tots plegats perden el temps. La gent sap quin pa s’hi dóna en aquest litigi. De perdó, n’hi pot haver. De reconciliació, mai. Allò que pretenen, en realitat, els partidaris de la reconciliació, és despullar de tota motivació ideològica la Guerra Civil. Portem la proposta al camp de les idees: la reconciliació entre democràcia i feixisme és del tot impossible.

Però la Batllessa ha fet seva aquesta estratagema, si tant voleu perquè no li fa cap gràcia que els ciutadans la puguin confondre amb Don Toni Moranta. I torna a ficar els peus a la galleda.

Si el carrer encara no li ho ha fet saber, no trigarà a fer-ho. I haurà de rectificar novament. De manera que deixi els colomets volar pel cel, senyora Batllessa, i no mescli, en el projecte de remodelació de la plaça, un artista de la vàlua de Ben Jakober. Encara que no sigui d’aquí, no podria sostreure’s al pes de la història. I en lloc de colomets, esculpiria tords.

Símbols feixistes als nostres carrers: carrer de José Alemany Vich, a Ciutat

Juny 21st, 2009

La ciutat de Palma de Mallorca ret actualment homenatge públic a un bon grapat de personatges relacionats amb el bàndol feixista de la Guerra Civil Espanyola i amb la dictadura del General Francisco Franco Bahamonde.

Entre ells, el carrer dedicat a la memòria de José Alemany Vich, capità d’artilleria de l’exèrcit franquista durant la Guerra Civil i posteriorment comandant d’estat major de la 250 Divisió d’infanteria de la Wehrmacht, coneguda popularment com División Azul (D.A.) durant la II Guerra Mundial.

No preten aquest article ser una biografia del comandant de la D.A. José Alemany Vich. És tan sols un breu resum de la seva fulla de serveis i de la seva col·laboració amb el feixisme, que és, segons el nostre punt de vista, l’únic mèrit pel que fou, i és encara avui en dia, recordat i honorat amb un carrer a la capital de les Illes Balears, Palma de Mallorca.

 Baixar: Article sobre José Alemany Vich

 Baixar: Full de serveis del Comandante José Alemany Vich

Garzón: “No se puede decretar el olvido mientras la herida está abierta”

Juny 20th, 2009

C. CANALS (Diario de Mallorca, 20 juny 2009)

El juez defiende en Palma que los agravios de la Guerra Civil siguen vivos en hijos y nietos.

El juez Baltasar Garzón no duda de la legitimidad que tienen los movimientos llamados de Memoria Histórica en manos de los hijos y nietos de los fallecidos. “Pareciera que la necesidad de justicia podría desaparecer” transcurrido el tiempo, explicó ayer el magistrado en Palma; pero “con frecuencia los hijos y nietos son más beligerantes que los colectivos de los que proceden”.

El titular del Juzgado Central de Instrucción número 5 ponderó que este hecho supone la evidencia de que “mientras la herida está abierta, el olvido no se puede oficializar por decreto”. 
Baltasar Garzón lanzó ayer estas reflexiones en el Colegio de Abogados de Palma, donde impartía una conferencia sobre Justicia Penal Internacional, invitado por el Proyecto Hombre de Bartomeu Català; pero hubo de referirse en diferentes ocasiones a sus investigaciones sobre los desaparecidos del franquismo, que le han valido la denuncia por prevaricación de la asociación Manos Limpias.
 “A nadie le gusta estar pendiente de comparecer ante un Tribunal, igual que a las muchísimas personas que día a día pasan por los juzgados a prestar declaración”, confesó el juez a los periodistas congregados en el Colegio, minutos antes de iniciar su lectura.

Desestimó, sin embargo, valorar que el Tribunal Supremo no haya admitido su recurso contra la acusación de Manos Limpias. “No es que tenga que proclamar mi inocencia sino que esto es un cauce y cuando corresponda hablar, lo haré, ya que hacer valoraciones fuera del Tribunal no tiene mucho sentido”. Aún así, consideró que la desestimación del recurso utiliza argumentos que “no entran en el fondo del mismo”.


Entre la audiencia, la representante de Memoria Histórica, Maria Antònia Oliver, se había interesado por la opinión de Garzón sobre este particular y por la legitimidad de los descendientes –con una intervención tan emocionada como aplaudida–, y el juez había sido tajante: “Si las heridas no están limpias no se pueden suturar porque se gangrenan”, resumió. 
Garzón negó de manera categórica que las víctimas busquen venganza, pues sólo “les guía el derecho de justicia”, aunque a “los detractores” les interese divulgar lo contrario.
 Las presiones existen, aceptó el juez, aunque el estado de derecho prevé maneras de evitarlas. “Las presiones de los medios de comunicación son más jodidas, hay que atarse los machos y aguantar”.

 

El popular juez Garzón a su entrada en el auditorio del Colegio. Foto B. Ramon

 

La Porta de Santa Catalina serà una plaça per a la conciliació. Un projecte preveu instal·lar-hi un grup escultòric de coloms de la pau

Juny 20th, 2009

TORRES BLASCO (Diari de Balears, 20 de juny 2009)

La plaça de la Porta de Santa Catalina, anomenada dels Jinetes de Alcalá durant el franquisme, ha estat protagonista de diverses polèmiques aquests darrers anys, la darerra per l’obelisc, que el Consistori està disposat a tomar quan tingui l’aval d’un informe ja encarregat.

La remodelació de l’espai, que es finançarà amb càrrec al pla E, preveu la instal·lació d’un nou element característic: un grup escultòric de coloms -símbol de la pau- de l’escultor Ben Jacober.

Segons han explicat persones pròximes a aquest projecte, el Consistori vol fer d’aquesta plaça un “símbol conciliador i d’harmonia”. La reforma està consensuada i des de la corporació han acceptat fins i tot tomar el monòlit si “s’acredita que és un símbol feixista”. En aquest sentit, ha estat determinant la petició de l’Associació de la memòria històrica, que dies enrere sol·licità de manera formal que es tomi l’obelisc sigui.

En la memòria del pla de remodelació, l’Ajuntament destaca la importància del Museu Es Baluard i de les necessitats d’accessibilitat que presenta. Així mateix, Cort té decidit incrementar l’adaptació de la plaça per als vianants, en el que es considera una altra clau de l’estratègia “conciliadora” i de “pacificació″ ciutadana.

 

Monument al Bosc de la Memòria, Calvià

Sobre els oficials d’Alcalá


Juny 12th, 2009

MATEU RAMIS CANYELLES. Santa Maria del Camí (Cartes al director, Diari de Balears, 12 de juny 2009 

Els recordaré un fet local de Santa Maria del Camí que ajuda a conèixer un poc millor aquests personatges, els Jinetes de Alcalá.

L’horabaixa del 20 de juliol de 1936, arribà de Palma per la carretera un cotxe amb 3 oficials d’Alcalá.

Davant el cafè Can Mort, que hi havia a la mateixa carretera, un grup nombrós de gent escoltava les notícies de la ràdio. Es diu que escoltaven Ràdio Barcelona. Un dels oficials pegà una estirada al cordó de l’altaveu i tirà la ràdio per terra. Feren escampar la gent a crits i a punta de pistola. Posteriorment, obligaren el brigada de la Guàrdia Civil, Sr. Bonnín, a acceptar l’Aixecament Nacional. També destituïren el batlle socialista, Bartomeu Horrach, i després, a la Casa de la Vila, obligaren el brigada a fer-se càrrec de la batllia, igualment que a fer crides per tot el poble publicant el ban de l’Aixecament.



No satisfets amb això, es dirigiren al local de l’agrupació socialista, que era al primer pis sobre el cafè Can Carol, i tot el que hi havia (arxiu, biblioteca, banderes, mobles) ho tiraren per les finestres al mig del carrer i, amb una llauna de benzina o gasoil, pegaren foc a tot.

Hi havia un quadre de Pablo Iglesias i ells, enrabiats, li tiraren unes botelles abans de cremar-lo. També obligaren un jove, Jaume Tries Norat, a esborrar el cartell del local. Ell respongué que no sabia com. Ells li digueren: “¡Bórralo con la lengua!”. Una dona hi intervingué per calmar-los i portà una ganiveta de dins el cafè, i així, rascant, varen esborrar el nom del local socialista.


Aquesta és una de les accions, entre altres, d’aquests oficials que el monument honora.


“Càstig menor” (Castelao, Atila en Galicia, València 1937) 

PALMA, CIUTAT OBERTA

Juny 11th, 2009

JOAN RIERA (Diari de Balears, 11 de juny 2009)

La inevitable retirada de l’obelisc feixista de la plaça de la Porta de Santa Catalina és un fet essencial per a la Palma contemporània.

La presència del monòlit significa l’agenollament de la desfeta societat palmesana del 1941 davant els instructors dels esquadrons de la mort.

L’obelisc és la derrota física, moral i intel·lectual d’un poble.

Cap altra ciutat del món no té un monument als del tir al clatell. Ni les democràtiques ni les que estan dominades per dictadors.

Als botxins se’ls paga, però no se’ls honora.

Només Palma, sota el mandat dels batles José de Oleza y de España (l’impulsor) i de Jorge Dezcallar Montis (l’inaugurador), va caure tan baix. 

Tant fou així que lustres més tard ells mateixos condemnaren l’obelisc a l’oblit, perquè se’ls esbucava la cara de vergonya.

I perquè caigueren tan baix? Segurament perquè sense els 29 oficials de cavalleria sublevats i els centenars de falangistes que es posaren armats a les seves ordres i sembraren el terror, Mallorca s’hauria mantingut lleial a la legalitat republicana.

Mallorca no hauria estat el portaavions des del qual es massacraren Barcelona, València, Alacant i altres ciutats i pobles de la rereguarda republicana; Mallorca no hauria estat el port que bloquejà la Mediterrània i matà de fam la República.

Aquest obelisc humilia el nostre destí com a societat lliure.

Honor a Palma el dia que llevin aquesta xacra.

Honor a Palma, ciutat oberta.