Cort encarregà un segon informe per poder mantenir el Baleares. La valoració de la professora Catalina Cantarellas apostava per ensorrar-lo, però s’hi va tenir en compte la posterior, de Bartomeu Trias Prats
Març 9th, 2010
Laura Morral (Diari de Balears, 8 de marc 2010)
Els socialistes de Cort van demanar una segona valoració sobre com aplicar la Llei de memòria històrica en el monument del Crucero Baleares. Aquest informe va venir després que la catedràtica d’Història de l’Art de la UIB Catalina Cantarellas, per encàrrec de Cort, emetés unes conclusions sobre el valor patrimonial d’aquest monòlit que no anaven amb consonància amb la idea del PSOE. L’informe de Cantarellas, de 16 pàgines, data del dia 9 de setembre de 2009 i va ser encomanat i ocultat per l’Ajuntament, segons denuncia l’Associació per a la recuperació de la Memòria Històrica.
Cort es va basar en el document de Bartomeu Trias Prats, el pro- fessor de Dret Administratiu de la UIB, un expert al qual el PSOE acostuma a encomanar informes relacionats amb urbanisme, territori i medi ambient. Per exemple, ell també va ser l’autor del projecte encarregat per la regidoria d’Urbanisme, en què constatava que la modificació del pla Especial del Jonquet del 2003, feta pel PP, “no havia suposat cap alteració”. A banda, Bartomeu Trias ha fet més encàrrecs pel Consell insular i per Urbanisme de Cort. L’informe de Bartomeu Trias és posterior al de la catedràtica d’Història de l’Art.
De fet, Cantarellas mateix va emetre el seu informe, en què deixava molt clar que el Crucero Baleares no tenia cap valor patrimonial. En un article d’opinió de la catedràtica, escrit a dBalears el 5 de febrer de 2010, l’autora en recrimina la decisió de Cort. “Vaig exposar la meva opinió en l’informe realitzat per encàrrec de la regidora de Cultura, proposant-ne l’enderrocament, ja que no vaig jutjar factible que es desmuntàs”. L’autora assegura que “la sortida que ara s’ha decidit pot rebre diversos qualificatius, però no la de protecció de la història ni del passat”. Afegeix: “El monument al creuer Baleares, situat a la plaça de la Feixina de Palma, no assoleix la categoria necessària per ser considerat com a portador ni de valor historicoartístic ni de valor artístic. És perfectament prescindible, atesa la manca de valor patrimonial”.
En aquest sentit, l’informe de Bartomeu Trias ha estat decisiu per mantenir el monument.
Contra la seva opinió es manifesten els arquitectes que han participat en el concurs d’idees organitzat per Memòria de Mallorca sota el títol “Sa Feixina Neta”. Memòria de Mallorca i experts en l’àmbit d’arquitectura no entenen els interessos que “amaga” el Consistori per voler mantenir el monòlit.
“No té rellevança patrimonial i ha de desaparèixer”, sentencià la catedràtica. Josep Quetgles, el reconegut arquitecte i recent guardonat amb el premi nacional d’Arquitectura, assegura que el monument no sols ocupa un espai públic, al qual no fa cap contribució, sinó que el constreny.
Segons Cantarelles i Quetgles, l’espai públic ha de ser de tots i no pot en la contemporaneïtat ser emprat per exaltar una ideologia contrària als principis democràtics. Cantarellas mateix sosté que des del moment en què el monument al creuer Baleares no té la rellevància patrimonial suficient per protegir-lo segons els paràmetres artístics, entenc que ha de desaparèixer”.
Memòria de Mallorca i el col·lectiu d’arquitectes que participen en aquest projecte denuncien que darrera d’aquesta decisió hi ha interessos polítics.
“900 alumnes continuaran sense pati”
“La Feixina continuarà sent un tap que talla el pas entre la porta de Santa Catalina i el barri de Santa Catalina, perquè les dretes volen mantenir el seu immortal monument.
La Riera continuarà arribant a la mar com una claveguera invisible, perquè les dretes volen mantenir el seu immortal monument.
L’enllaç entre el passeig Mallorca, la ronda de Migjorn i l’avinguda de l’Argentina continuarà sent un desastre, perquè les dretes volen mantenir el seu immortal monument.
Nou-cents nins i nines de l’escola Jaume I continuaran sense pati de jocs i esport, perquè les dretes volen mantenir el seu immortal monument”.
Aquest és el document de denúncia que han presentat els arquitectes i Memòria de Mallorca. 15 propostes elaborades per professionals reconeguts en aquest àmbit han dibuixat una plaça com a eix integrador del puig de sant Pere i Santa Catalina i per possibilitar que els alumnes de l’escola Jaume I tinguin un espai de jocs que ara no tenen per culpa del monument.
Com a exemple, la proposta de Carles Oliver usa el monument com a mobiliari urbà. Només necessita 4 hores de maquinària i té un cost ínfim de 480 euros. El segon, de Marco Vidotto i Ferran Sagarra, neteja directament el monument.
Exemple d’una proposta feta per Carles Oliver Barceló, que usa el monument com a mobiliari urbà.
Aquest projecte ha estat fet per Marco Vidotto i Ferran Sagarra, director de l’Escola d’arquitectura de Barcelona, en què es veu la Feixina sense el Crucero.
