Els batles republicans de Sóller, en un recull
Agost 26th, 2010LLUC GARCÍA (Diari de Balears, 26 agost 2010)
L’Ajuntament, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Baleàrics, publica un llibret que explica les biografies d’aquests sis polítics i enceta així una col·lecció dedicada a la història local.
Sóller ha volgut restituir el nom i reconèixer la tasca al capdavant del municipi de les sis persones que durant la Segona República ocuparen la cadira de la batlia i que, per aquest motiu, caigueren posteriorment en l’oblit de molts dels conciutadans. Després d’haver realitzat, el mes d’octubre passat, un homenatge a tots els batles de la ciutat elegits durant els períodes democràtics del segles XX i XXI -entre els quals també hi eren els que dirigiren el Consistori entre els anys 1931 i 1936-, ara la Sala ha donat forma de llibre als resums de la vida d’aquests edils amb la publicació del llibret Biografies dels batles republicans de Sóller, compilats per l’historiador i arxiver municipal, Antoni Quetglas Cifre.
Així, els resums biogràfics de Llorenç Roses Bermejo (1895-1936), Antoni Mayol Simonet (1862-1932), Bonaventura Mayol Puig (1879-1939), Miquel Arbona Colom (1887-1962) Miquel Colom Mayol (1867-1947) i Josep Serra Pastor (1898-1962) són ara a disposició de tots els sollerics, que poden conèixer quines van ser les seves principals actuacions polítiques i de gestió municipal i, a més, com van ser tractats per la dictadura franquista.
Va ser en el marc de les festes de Sant Bartomeu quan es presentà a l’ajuntament aquest recull en un senzill acte en què foren presents molts familiars dels batles finats.
Durant la presentació, el batle, Josep Ll. Colom, destacà davant els familiars que “la feina d’un batle al capdavant d’un Consistori és una tasca sempre difícil i això encara fa més greu el fet que aquests homes haguessin caigut en l’oblit dels seus conciutadans a causa de les seves idees polítiques”. Colom assegurà davant els familiars que, “abans que acabi aquesta legislatura, intentarem per segona vegada dur a aprovació l’aplicació al municipi de la Llei de memòria històrica”. Cal recordar que l’any passat no es va arribar a dur a ple per manca de consens dins el pacte (s’hi oposaven alguns membres d’Unió Mallorquina).
Per la seva banda, l’autor del recull històric, Antoni Quetglas, manifestà satisfacció per la publicació de la seva feina, que havia preparat inicialment com a document intern per a l’esmentat homenatge. El regidor de Cultura, Guillem Bernat, anuncià que aquesta publicació serà “la primera d’una col·lecció de retalls d’història que intentarà recuperar per a la memòria local persones i fets”.
Darder, Prada, Formentera
Agost 22nd, 2010Tomeu Martí (Diari de Balears, 22 agost 2010)
Divendres passat es va projectar a Prada el documental La Passió d’Emili Darder, en el marc de la celebració de la 42a edició de la Universitat Catalana d’Estiu. La pel·lícula fa un repàs a la vida professional i política de qui va ser el darrer batle democràtic de Palma abans de la dictadura i, òbviament, repassa el seu assassinat, ordenat pel criminal Francisco Franco, després d’un judici farsa en el qual se l’acusà d’estar preparant un complot comunista i de separatista, amb proves tan concloents com que quan era bibliotecari del Círculo havia comprat llibres publicats en llengua catalana. La passió amb què va viure Darder i la passió de la seva mort.
Demà dilluns, si no hi ha res de nou, el documental es presentarà a Formentera, en el marc de les Festes de la Terra. Unes festes organitzades per un col·lectiu de gent jove formenterera que, amb la mateixa passió que sentia Darder per la seva terra i la seva gent, organitzen cada any un programa de festes modèlic. Un programa que ha estat durament criticat pels hereus polítics dels botxins de Darder.
Madrid, a Oliver Law
Agost 21st, 2010
FÉLIX POBLACIÓN (Público, 21 agost 2010)
Il·lustració de José Luis Merino
El pasado 20 de junio, los Amigos y Familias de la Brigada Abraham Lincoln, que combatió con los Voluntarios Internacionales en la Guerra de España contra el fascismo, adoptó como resolución promover y apoyar la solicitud de que una calle de Madrid –capital de la República defendida por los brigadistas internacionales en 1936– lleve el nombre de Oliver Law, personificando en él a todos sus compañeros, que lucharon por la democracia en España. De los casi 60.000 brigadistas de más de 50 países que participaron en la contienda, perdieron la vida algo más de 15.000. Oliver Law fue uno de ellos.
Fue el primer afroamericano en la historia de Estados Unidos en dirigir una fuerza militar blanca. Había nacido en el oeste de Texas en 1900 y muy joven ingresó en el ejército estadounidense, donde sirvió como soldado de infantería en la Primera Guerra Mundial. Tras abandonar las fuerzas armadas se trasladó a Bluffton, Indiana, para trabajar en una fábrica de cemento, y más tarde a Chicago, donde fue taxista y estibador. Se afilió al Partido Comunista en 1932 y poco antes de viajar a España había sido arrestado cuando lideraba una manifestación en contra de la invasión italiana de Etiopía.
Oliver Law fue uno de los primeros voluntarios de Estados Unidos en alistarse como combatiente en defensa de la República española. Su experiencia militar y sus cualidades de liderazgo le avalaron primero como jefe de sección en una compañía de ametralladoras. Cuando el batallón Lincoln fue reorganizado, después de la batalla del Jarama, Law fue ascendido a capitán, tras ser transferido el comandante Martin Hourihan al Estado Mayor del regimiento. Oliver Law sólo estuvo al mando del batallón Abraham Lincoln durante los primeros días de la ofensiva de Brunete. El 10 de julio de 1937, en la cuarta jornada de aquella campaña, resultó mortalmente herido mientras comandaba un asalto al llamado Cerro del Mosquito, área geográfica correspondiente al municipio madrileño de Villaviciosa de Odón. En la ladera de ese cerro que desciende hacia el río Guadarrama perdió la vida, junto a una decena de sus compañeros, el primer ciudadano estadounidense negro que alcanzó el grado de capitán en combate sobre tropas blancas.
Contaba hace unos años Harry Randall, camarógrafo y fotógrafo de la Brigada Abraham Lincoln
–integrada por 2.800 voluntarios norteamericanos–, que la Lincoln fue la primera unidad del ejército norteamericano compuesta por soldados de todas las razas. Jamás había ocurrido antes ni ocurriría después, en la II Guerra Mundial, donde las tropas de Estados Unidos seguían siendo segregacionistas. Es conocida la anécdota de un coronel estadounidense durante su visita a España en 1937, cuando a la vista del capitán Oliver Law le preguntó si no le daba vergüenza lucir un uniforme con galones, a lo que Law respondió: “En España los galones se obtienen por lo que merecemos, no por nuestro color”. En ese sentido se cita también la frase que dejó escrita el último de los afromericanos fallecidos de la Brigada Lincoln,
Jimmy Yates: “En España fue donde por primera vez, siendo negro, me sentí libre”.
Hace unos meses, el colectivo castellano Yesca, integrado por jóvenes antifascistas, promovió una campaña bajo el nombre de Placa-placa, cuyo objetivo era denunciar la presencia de la numerosa simbología franquista en las calles y plazas de diversas localidades del centro peninsular, entre las que no podía faltar Madrid. Estimaba el citado colectivo, dado que la permanencia de esos nombres y símbolos constituye una ofensa para todo aquel que aspire a una sociedad libre y democrática, que no era preciso esperar por más tiempo a que se aplicase la Ley de Memoria Histórica en vigor. Puesta en marcha su campaña entre el mes de octubre del año pasado y febrero del actual, el balance de su recolección arrojó un total de 216 símbolos franquistas retirados en los municipios de Madrid, Pozuelo, Fuenlabrada, Segovia, Toledo y Cuenca.
Que esto esté ocurriendo a las alturas de nuestro vigente periodo democrático y que hasta el momento ni una sola de las calles y plazas de Madrid lleve el nombre de uno de aquellos luchadores, componentes de las Brigadas Internacionales, que durante el otoño de 1936 contribuyeron decisivamente a que la capital de la República no fuera conquistada por el ejército franquista, denota hasta qué punto la Transición primero, y los sucesivos gobiernos socialistas después, han dejado sin la justa reparación y el oportuno y diligente homenaje debidos en vida a quienes se jugaron la vida viniendo a combatir desde sus respectivos países en defensa de la libertad.
El 23 de noviembre de 1936,
reunidos en Leganés los cabecillas golpistas con Franco, optaron por suspender el brutal ataque que había sufrido la capital, después de los cruentos combates de la Ciudad Universitaria. Si el general felón Mola hubo de desistir de tomar café en la Puerta del Sol, tal como se había propuesto a guisa de marcial baladronada, en buena medida se debió al activo concurso de las Brigadas Internacionales en la Batalla de Madrid. Las primeras unidades desfilaron por la ciudad cuando Franco pretendía abrirse paso a través de la Casa de Campo, sin poder franquear a la postre el Cerro Garabitas.
Hay una fecha anual desde 1987 dedicada a Oliver Law y a la Brigada Lincoln por el Ayuntamiento de Chicago. Tarde, pero a tiempo para la historia, el de Madrid debería también honrar el nombre de Law.
Félix Población és escritor i periodista.
La súplica de Príam
Agost 21st, 2010
GABRIEL JANER MANILA (Diario de Mallorca, 21 agost 2010)
Sempre és bo retornar a Homer. Ho he fet aquests dies amb la lectura d´un llibre d´Alberto Manguel, publicat en castellà sota el títol: El legado de Homero. Una prodigiosa anàlisi i alhora una lectura sàvia de la Il·líada i
l´ Odissea, les dues grans epopeies que defineixen amb més guany la condició humana. Dues metàfores –la vida com a lluita, la vida com a viatge– que persisteixen al llarg dels segles i recorren la història dels homes. Han passat quasi tres mil anys i l´obra d´Homer continua dient-nos que en aquell temps remot ja sabíem les paraules amb què podíem descriure les nostres experiències més desconcertants i les nostres emocions més profundes i obscures.
Ens sorprèn que, fa tant de temps, aquell poeta fos capaç de descriure amb tanta certesa les nostres vides d´ara, les nostres alegries secretes i els pecats ocults.
Només em detindré en un punt: el que fa referència a la Il·líada com a relat d´una guerra. Però no solament és la història del setge de Troia, sinó el relat de qualsevol guerra, de totes les guerres. Homer escriu des de l´òptica dels vencedors, però la seva grandesa rau en la passió i la compassió en què parla dels vençuts. En com ens recorda la humanitat dels troians: Príam, Héctor, París. La guerra, ve a dir, és un infern perquè procura la destrucció, la mort, la violació, el patiment i l´horror. La guerra és un infern. Però l´infern pot ser bell? És bell l´heroïsme, ho és l´emoció que sorgeix del combat, ho és la pietat que desperta la derrota.
Sobretot, és bell saber que els morts ens ajuden a no oblidar la injustícia.
Paga la pena recordar la mort d´Héctor, el fill de Príam i Hécuba, reis de Troia, el jove guerrer que dirigia la defensa. Quan els troians havien tornat a entrar a la ciutat, Aquil·les i Héctor s´enfronten sols al peu de la muralla. Aquil·les persegueix a Héctor. Són dos homes sols que intenten matar-se un a l´altre. Héctor mor perquè Aquil·les li clava la llança a la base del coll, l´únic indret que l´armadura no protegia. Aquil·les arrossega el cos d´Héctor fermat al seu carro en senyal de triomf.
La Il·líada acaba amb l´ambaixada de Príam davant Aquil·les. El vell pare, commogut i torbat, es dirigeix al vencedor i el suplica que li permeti recuperar el cos del seu fill a canvi d´un rescat. Aquil·les cedeix a la demanda del pare i el cos d´Hèctor retorna a Troia.
La súplica de Príam per rescatar el cos del seu fill em fa pensar en totes les veus que clamen per la recuperació dels restes dels familiars vençuts i assassinats pels repressors franquistes, fa més de setenta anys. La súplica de Príam es dirigeix al vencedor. Encara hem de suplicar als vencedors? Ha passat molt de temps i és una ferida que no hem sabut cloure. La veu del rei derrotat de Troia també és la veu d´aquests homes i dones que reclamen la possibilitat d´identificar els ossos dels seus parents i donar-los sepultura en un lloc digne. És la manera –escriu Alberto Manguel- de retre un homenatge amorós al seu sacrifici.
Els ossos d´aquells morts faran que no oblidem la injustícia ni la barbàrie que suportaren.
Agost 11th, 2010
Davant els correus rebuts demanant informació sobre el preu dels tiquets per poder assistir als actes de les jornades sobre desaparicions forçades que celebrarem els dies 27, 28 i 29 d’agost, us informam que tots els actes, conferències, rutes guiades, cinema, autocar i sopars, són totalment gratuïts i oberts a tothom, però per assistir a dos d’ells es fa necessària la reserva en aquesta mateixa adreça de correu electrònic o al telèfon 625454500, ja que les plaçes són limitades, concretament per els actes següents:
1. Divendres 27, Ruta Palma amb autocar
2. Diumenge 29 Dinar de clausura
Memòria de Mallorca
El Consell celebra las primeras jornadas sobre desaparecidos en la isla en la Guerra Civil. Memòria de Mallorca resalta la “necesaria lucha contra la impunidad”
Agost 5th, 2010
VIRGINIA EZA (Diario de Mallorca, 4 agost 2010)
El Consell y la asociación Memòria de Mallorca han organizado para el 27, 28 y 29 de agosto las primeras jornadas sobre desapariciones forzosas, centradas en especial en los 1.500 desaparecidos en Mallorca durante la Guerra Civil aunque también servirán para “reflexionar y homenajear” a todos los que en la actualidad son víctimas de esta “violación de los derechos humanos”.
El conseller insular de Presidencia, Cosme Bonet, y la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, presentaron ayer estas jornadas que se celebrarán coincidiendo con el Día Internacional de los Desaparecidos, que se celebra el 30 de agosto.
Durante las jornadas se celebrarán conferencias, visitas guiadas por “los principales lugares de represión” en Mallorca durante la Guerra Civil, documentales y un acto de homenaje a las víctimas del franquismo en el Bosc de la Memòria de Bendinat.
Entre los actos previstos, destacan las conferencia de Jaime Zambrano, representante de la organización colombiana Movimiento de Víctimas de Crímenes de Estado, y del abogado Jaume Aséns, representante de las asociaciones que interpusieron la querella contra los magistrados del Tribunal Supremo Luciano Varela y Juan Saavedra en el caso del juez Baltasar Garzón, así como la que ofrecerá Miguel Ángel Rodríguez Arias, autor de “El caso de los niños perdidos del franquismo”.
Además, intervendrán representantes de organizaciones defensoras de la memoria histórica de las diferentes comunidades autónomas, cada uno de los cuales expondrá un caso de desaparición forzada durante la Guerra Civil y el franquismo.
Bonet resaltó el compromiso del actual equipo de Gobierno insular con la memoria histórica de la isla, que se concreta en el convenio que firmó en 2008 con la asociación Memòria de Mallorca, por el que la institución financia las iniciativas de la organización. Para estas jornadas, el Consell aportará 11.000 euros.
La presidenta de Memòria de Mallorca afirmó que estas jornadas suponen una reivindicación de la historia de la isla como patrimonio de todos y de la “necesaria lucha contra la impunidad del franquismo” además de un acto de “solidaridad” con países que en la actualidad padecen las desapariciones forzosas. Maria Antònia Oliver reiteró el rechazo de su asociación a la Ley de la Memoria Histórica ya que no permite anular las sentencias franquistas y “el Estado no asume su responsabilidad en cuanto a exhumaciones”.
La asociación está a la espera de que el Constitucional se pronuncie sobre el recurso para obligar al Estado a “asumir su responsabilidad en la búsqueda, localización y exhumación de las fosas” en las que están las víctimas del franquismo.
Si la respuesta es negativa, acudirá “a los tribunales de Estrasburgo”.
Concentració il·legal de la Falange mallorquina a Palmanova. 30 de juliol de 2010.
Agost 4th, 2010
Comunicat de Memòria de Mallorca
Memòria de Mallorca vol protestar per la concentració il·legal del grup feixista “Falange Española de las J.O.N.S”, el passat dia 30 de juliol de 2010, amb motiu dels actes del primer aniversari de l’atemptat terrorista que ocasionà la mort de dos guàrdies civils a la localitat mallorquina de Palmanova, a mans del grup terrorista E.T.A. A la concentració d’aquest grup de tendències feixistes i d’extrema dreta s’hi van apropar un parell de dotacions de la Guàrdia Civil, que no van fer res per impedir que els allà congregats despleguessin les seves banderes i símbols antidemocràtics, entonessin els seus càntics rituals i aixequessin el braç al més pur estil feixista.
Memòria de Mallorca vol fer pública la seva indignació per la llibertat i impunitat amb que els grups de tendències filo feixistes i d’extrema dreta fan ús de la via i els espais públics, de manera il·legal i en una clara intencionalitat propagandista dels principis feixistes, excloents i racistes, que, a més, són una clara provocació i ofensa als valors democràtics i a les víctimes de la repressió ocasionada per la Falange des de la sublevació cívica militar del 18 de juliol de 1936, durant la dictadura del general Franco i fins ben entrada la democràcia.
Memòria de Mallorca, associació que fou fundada el febrer de 2006 amb l’objectiu de recuperar la Memòria Històrica dels assassinats durant la guerra civil i la dictadura feixista del general Franco i també per donar a conèixer als ciutadans i ciutadanes de Mallorca els fets històrics des del cop d’estat de juliol de 1936 fins a la mort del dictador, no pot quedar impassible davant aquesta i altres ofenses i concentracions il·legals d’aquests grups filofeixistes que, lluny d’estar il·legalitzats, com passa a altres democràcies europees, són totalment legals i utilitzen tots els mitjans legals que els hi ofereix l’estat de dret, que ells mateixos van ajudar a assassinar durant la guerra i la dictadura, per atacar les bases mateixes de la democràcia i per encausar i amenaçar als servidors públics, com ara el jutge Garzón, encausat judicialment per haver iniciat el primer procés a l’Estat Espanyol pels crims comesos per la Falange i els altres grups polítics i militars que es van aixecar en armes contra la legalitat Republicana.
Memòria de Mallorca vol protestar per la passivitat amb que van actuar les dues dotacions de la Guàrdia Civil que es van apropar al lloc de l’homenatge de la Falange, que no van fer rés per identificar i impedir que els allà congregats realitzessin un acte que, per sentit comú, per dignitat i per principis democràtics, hauria d’haver estat suspès i els participants dissolts i identificats en ares d’una investigació per exaltació pública del feixisme i del terrorisme.
Per tot lo anteriorment exposat, Memòria de Mallorca presentarà una instància a la Delegación del Gobierno a Balears per denunciar la llibertat i impunitat amb què els membres de l’ultradreta espanyola utilitzen els espais públics d’una democràcia per fer propaganda del seus missatges antidemocràtics, racistes i violents, i per protestar i denunciar la passivitat amb què van actuar les dotacions de la Guàrdia Civil allà desplaçades.
Memòria de Mallorca.
En relació a Lluís Sitjar Castellà
Agost 3rd, 2010
Cartes al director (Diari de Mallorca, 3 d’agost 2010)
El passat dia 26 sortia publicada a la secció de “Llama la Atención” del seu diari la següent nota:
“Llama la atención: Que Memòria Històrica no haya pedido la depuración del nombre de Luis Sitjar, el antiguo campo del Mallorca”.
Des de l´Associació “Memòria de Mallorca” volem fer constar que coneixem perfectament els antecedents feixistes i de complicitat total amb la repressió de Lluís Sitjar Castellà. De fet, sempre ens hem posicionat en contra qualsevol tipus d´homenatge públic cap a la seva figura.
Des de Memòria de Mallorca ens trobem en aquests moments a la expectativa del resultat de les negociacions de compra de l´antic estadi per demanar al comprador (ja sigui Cort o un altra entitat o empresa) l´immediat canvi de nom de l´immoble.
Aprofitem l´avinentesa per anunciar que en breus dates els hi farem arribar un dossier amb la biografia de Lluís Sitjar, on queda evidenciat el seu innegable recolzament a la repressió franquista, principalment al seu poble, Porreres.
Memòria de Mallorca