AGUILÓ, Joan (Mn.)
Manacor
"(...) Quan va morir el Pare Ferriol, en varen enviar un sacerdot nou i més jove, que s'anomenava Joan Aguiló. Nosaltres ja sabíem, d'avant mà, de qui es tractava. A les primers setmanes de la Guerra Civil, a Manacor, es lligava dues vegades a la setmana a alguns presos polítics, se'ls feia pujar a un camió, se'ls duia fins al cementiri i arribats allà, se'ls afusellava. Sense cap condemna prèvia, per suposat.
Un vespre li varen dir els falangistes a un dels lligats del camió:
-T'hem d'afusellar, encara que pròpiament no sabem per quina raó. No tenim res en contra teva. Ara t'afluixarem una mica la corda dels canells. Posa'r amb la resta contra la paret, et farem una ferida lleu al braç. Després cau i no et moguis. Acabada l'execució abandonarem tot d'una el cementiri. Després, tu et podràs allunyar sense que ningú se n'adoni, i tot d'una amaga't bé a algun lloc!
Després de prometre-li, així ho feren, com varen informar a la família. Però aquell home pel que es veu, es devia moure, i el capellà, que sempre havia d'acompanyar els escamots durant els afusellaments per a confessar una altre vegada les víctimes, no als executors, se li va acostar encuriosit.
-Vaja, aquest sembla que no es vol morir -va comentar.
Va treure la seva pistola de davall la sotana i li va disparar un tret al clatell.
L'escriptor catòlic francès G. Bernanos, al seu llibre "Els set [sic] cementiris sota la lluna" al·ludeix a aquest fet. (...)"
Heinz Kraschutzki. "Memòries a les presons de la guerra civil a Mallorca", Miquel Font ed., 2004