ZAFORTEZA VILLALONGA, Lluís Marquès del Verger


"D'altra banda, Josep MASSOT i MUNTANER, recull a Guerra Civil i repressió a Mallorca, pàg. 59-93, noves sobre una lletra que envià el comandant Mateu Torres Bestard, cap de la Junta Divisionària organitzadora del cop d'Estat a Mallorca, al general Franco, el 10 de setembre de 1936. Allà es queixava de la situació que estaven vivint els colpistes en relació amb el comandament militar, que considerava tebi a l'hora de prendre decisions. Entre els greuges que va plantejar apareixen les conseqüències del gran nombre de detencions: «Entre la enormidad de detenidos figura gente significadísima que hasta después de detenidos han hecho manifestaciones contrarias al movimiento y... nada, aquí costando un dineral su manutención; menos mal que Falange hace alguna limpia que no puede aplicar a los figurones por estar estos detenidos.» És a dir, fins llavors havien caigut víctimes de la limpia realitzada per la Falange almenys set ciutadans a les carreteres de Bunyola. Per ordre expressa del general Franco, Mateu Torres fou nomenat governador civil de les Balears i dia 18 d'octubre de 1936 va prendre possessió del càrrec. A partir d'aquella data fins a finals d'aquell any, segons el que hem trobat documentat a Bunyola, les limpias foren cosa habitual. J. MASSOT repeteix una part d'aquesta informació en Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears, però a la pàg. 117 hi afegeix noves que va obtenir de la documentació que presentà als seus superiors el cònsol anglès Alan Hillgarth sobre els qui van organitzar i es van encarregar de dur a terme les limpias: «Aquests assassinats eren comesos per una brigada especial de la policia secreta, de trenta membres en total, comandats pel marquès del Verger, és a dir, Lluís Zaforteza Villalonga, capità retirat, líder d'Acció Popular Agrària a Mallorca i diputat a Corts per la CEDA el 1933. [...] una mica menys de la meitat d'aquests policies eren falangistes, que estaven a les ordres d'Emili Manera, antic empleat d'una companyia de navegació de Palma, i del comissari Barrado, i la resta eren pinxos reclutats per Zaforteza i protegits per Torres.» En relació amb Bunyola, no hem d'oblidar que, segons confessió pròpia, el batlle republicà Joan Nadal Bujosa fou fet presoner per un germà del marquès del Verger, membre també d'Acció Popular, i de tres escopeters més."

---

Margais, Xavier: "La Guerra Civil a Bunyola. Amb la por al cos". Col.lecció La Guerra Civil a Mallorca, poble a poble. Edicions Documenta Balear. Ciutat de Mallorca. 2004