|
3.2.7.2. UNIÓ DELS POBRES (UP)
La seva importància dins la vida social sembla haver estat
molt important. Sembla ser que és ella a qui es refereixen
algunes fonts orals quan parlen del partit dels pobres, nom amb
que se l’hauria recordat. Una font oral ens diu que en Miquel
Moll, persona que n’estiguí al front i en fou líder
carismàtic per molts anys, era maurista.
Resten una sèrie de documents pertanyents a la Unió
dels Pobres a la secció de Registre d’Associacions
de l’Arxiu del Regne de Mallorca. La seqüència
d’anys amb documentació existent és la següent:
1917, 1918, 1922, 1924, 1925, 1927, 1928, 1929 i 1930.
Com podem veure és una seqüència temporal bastant
contínua i sostinguda, malgrat no haver-hi documentació,
en el citat registre, pels anys 1919, 1920 1921, 1923 i 1926. És
evident que d’aquesta manca de documentació no se n’ha
d’extreure la conclusió que l’activitat minvàs.
Dels documents, volum de socis i volum d’ingressos i despeses
se’n dedueix una activitat molt important, necessitat de provisió
de diversos càrrecs específics i els seus suplents.
El primer i document més antic que hi podem trobar té
data de desembre de 1917 (no se n’especifica el dia). A l’encapçalament
s’hi pot llegir: Exmo Señor. En la última liquidacion
de cuentas de la Sociedad La Union de los pobres de Santa Margarita
da las consecuencias siguientes A continuació ve un balanç
purament econòmic detallant el cobrat i el pagat per mesos
durant el 1917. El total recaptat durant l’any és de
1030 pessetes, el total pagat de 711 i les existències finals
a caixa de 318 pessetes. Les quantitats pagades es reparteixen de
manera bastant homogènia al llarg de l’any. Signen
la comunicació el dipositari, Alejandro Vidal, el president,
Miguel Moll i el Secretari, Bartolomé Erasmo.
El segon escrit, presentat al Govern Civil, amb data de dia 2 de
gener de 1918 diu així:
Exmo. Señor
En la Junta general celebrada el dia (en blanc) de Diciembre proximo
pasado en esta sosiedad (sic) La Union de los pobres establecida
en Santa Margarita, calle Nueva numero cuarenta y ocho, fueron elegidos
para constituir la Junta Directiva los señores socios siguientes
Presidente
D. Miguel Moll y Aloy
Vice presidente
D. Luis Estelrich Perelló (o Barceló?)
Secretario
D. Bartolome Erasmo Mira
Vice Secretario
D. Gabriel Vidal Genovart
Depositario
D. Gabriel Fullana Femenia
Contador
D. Sebastian Vidal Genovart
Vice contador
D. Lorenzo Vidal Torres (o Fornes)
Voales
D. Juan Forner Alos
D. Damian Ramis Estelrich
D. Sebastian Reus Gayá
D. Antonio Quetglas Mestre
Lo que tengo el honor de comunicar á V.E. para los fines
consiguientes
Dios guarde a V.E. ms. as.
Santa Margarita 2 de enero de 1918
El Presidente El Secretario
Miguel Moll Bartolome Erasmo
Excmo Señor Gobernador Civil de la provincia Palma
El tercer escrit, té data de dia primer de gener de 1922
i és novament un resum de comptes detallat pels mesos de
juliol, agost, setembre, octubre i novembre. A la Junta General
de socis d’aquell dia foren aprovats els comptes que es detallen.
Amb uns inicis d’existències de 1653 pessetes al juliol
en quedaven el desembre 1521.
Signaven com a president en Sebastià Reus, com a dipositari
en Gabriel Vidal, com a cobrador en Joan Fornés i com a Secretari
en Bartomeu Erasmo.
El quart document du data de dia 5 de gener de 1922, i diu així:
Exmo. Señor
Reunidos en Junta todos los socios fundadores de la Sociedad La
Union de los pobres para formar las Juntas Directivas y Consultiva,
el dia catorce de Diciembre proximo pasado fueron aprobados los
mismos socios que las formaban el presente año veintiuno
para el año veintidos toda ves que no existen socios para
renovarlas y queda de la manera siguiente.
Presidente D. Sebastian Reus Gayá
2º id. Antonio Tarongi Ramis
Secretario D. Bartolome Erasmo Mira
Vice Secretario D. Miguel Fuste Pomar
Cobrador D. Juan Fornes Alos
Vicecobrador D. Damian Ramis Estelrich
Depositario D. Gabriel Vidal Genovart
Interventor D. Gabriel Alzamora Rocelló (o Barceló)
id. D. Guillermo Ferrer Pastor
id. D. Jose Brotat Morey
id. D. Vicente Estelrich Font
id. D. Juan Monjo Moll
id. D. Jose Ferragut Estelrich
Vocal D. Antonio Quetglas Mestre
id. D. Andres Avellá Bassa
id. D. Bartolome Font Batle
id. D. Domingo Llull Batle
Junta Consultiva
Don Antonio Femenia Seguí
“ Juan Mayol Torres
“ Francisco Pastor Femenia
“ Juan Juan Femenia
“ Jose Monar Ribot
“ Sebastian Estelrich Bassa
“ Sebastian Vidal Genovart
tengo el honor de poner en conocimiento de V.E. para su aprobación
y efectos consiguientes
Dios guarde a V.E. m s. a s.
Santa Margarita 5 Enero 1922
El Presidente Cobrador
Sebastian Reus Juan Fornés
Depositario Secretario
Gabriel Vidal Bartolomé Erasmo
El cinquè document de la secció del Registre d’Associacions
és de dia 2 d’abril de 1922, i el signa com a president
en Sebastià Reus, i com a secretari n’Antoni Estelrich.
La transcripció és la seüent:
Don Antonio Estelrich Capó, Secretario de la Sociedad “Unión
de los Pobres” de la villa de Santa Margarita provincia de
Baleares.
Certifico: Que el dia diez y nueve del actual se constituyó
y nombró los cargos que han de integrar la Junta directiva
de la referida Sociedad Unión de los Pobres de cuyo acto
se levantó acta que copiada á la letra dice, asi:
En la villa de Santa Margarita provincia de las Baleares á
diez y nueve de Abril de mil nuevecientos veinte y cuatro; reunidos
el Señor Presidente Don Sebastian Reus Gayá y los
Señores Vocales que componen la Junta Directiva de la Sociedad
Unión de los Pobres y Secretario Don Antonio Estelrich Capó,
en el local de la misma, sita en la Plaza del Principe numero 3
y que al margen se expresan previamente convocados al efecto para
designar y posesionar de los cargos que componen la referida Junta.
En este estado se procedió á la designación
de Vice-presidente que recayó en favor de Don Sebastian Ordinas
Capó.
Seguidamente se designó los demás cargos quedando
nombrados en la forma siguiente.
Depositario.- Don Juan Fornés Alós
Vice-secretario.- Don Miguel Matas Roca
Cobrador.- “ Pedro Alemany Moragues
Vocales.- “ Antonio Font Alós
“ “ Pedro Culumbran Bibiloni
“ “ Jaime Rubi Buñola (o Buñolas?)
“ “ Esteban Ribas Vidal
Acto seguido fueron posesionados de sus respectivos cargos por
el Señor Presidente, prometiendo trabajar de una manera eficaz
en pró de la Sociedad y obtener el buen funcionamiento y
progreso de la misma.
Segudamente se ordenó por el Señor Presidente al Secretario
se sacase copia certificada de la presente para remitirla seguidamente
al Exmo. Señor Gobernador de la Provincia á los efectos
reglamentarios.
Y habienedose cumplimentado el objeto de la presente el Señor
Presidente levantó la sesión de la que se extiende
la presente acta que firman los Señores asistentes conmigo
el Secretario de que certifico.
Siguen las firmas.
Y para que conste y á los fines reglamentarios libor la presente
con el visto bueno del Señor Presidente en Santa Margarita
á veinte y dos de Abril de mil nuevecientos veinte y dos.
Vº. Bº.
El Presidente El Secretario
Sebastian Reus Antonio Estelrich
Exmo. Señor Gobernador Civil de Baleares
El quart document té data de dia primer de gener
PUNT
------------------------------------------------------------------------------------------------
Fonts oficials del 1922 fan constar a Santa Margalida la Unión
de los Pobres, juntament amb el Círculo Católico (Cercle
d’Obrers Catòlics) i les Hijas de María.
En un comunicat tramès des de la batlia de Santa Margalida
al Negociat d´Estadística, amb data de 18 de juny de
1923 , i signat pel batle, Joan March, es diu: "...en esta
localidad sólo existen dos asociaciones de caràcter
instructivo y recreativo de socorros mútuos tituladas Círculo
de Obreros Católicos y Unión de los Pobres”
Donades les circumstàncies excepcionals de la Dictadura de
Primo de Rivera, implantada l’any 1923, i a partir de l’impuls
fiscalitzador i de control social que aquell règim va voler
emprendre, totes les entitats ciutadanes, fossin del tipus que fossin,
es varen haver d’inscriure en un nou cens, que es pretenia
exhaustiu de la realitat associativa de l’Estat. Això
explicaria que, en un document de la Dirección General de
Estadística del mateix any 1923 s’indiqui com a data
de fundació dia 2 de març de 1914. La seu social era
en aquell moment al carrer Alexandre Rosselló, nº 48,
pis primer, i el nombre de socis 236.
El Reglament que l’associació presentava en data
de dia 1 d’abril de 1924 diu al seu article primer: “
Se funda esta Sociedad de socorros mutuos religiosa y política,
y de asistencia de alumbrado constituida en esta villa, Plaza Príncipe
nº 3”.
La xifra de 236 socis, com tindrem oportunitat de comprovar més
endavant per mitjà de la comparació amb la d´altres
associacions, és especialment rellevant per la seva magnitud.
Les fonts no fan diferències entre "socis" i "socis
de número", i els inclouen a tots en la primera categoria
esmentada. Tampoc es registra ni el nombre d´homes ni el de
dones. Sembla doncs que tots els membres eren mascles i que no hi
hauria diferències de qualitat entre socis. S´assenyala
que és associació de signe catòlic i que no
té color polític. La professió dels seus membres
és de treballadors del camp. El moviment de socis durant
l´any consisteix en una baixa masculina, i no te representacions
o filials en altres localitats. Signen com a secretari Bartomeu
Erasmo, i com a president Sebastià Reus. Sobre aquest document
i en lletres grans s´hi ha escrit "obreros".
Així, si aqueixes primeres referències la qualifiquen
d´instructiva i recreativa i de socors mutus primer, i de
catòlica, sense color polític i d´obrers després,
una font del 1924 descriu els seus objectius com : "Socorros
mútuos, religiosa y política y de asistencia de alumbrado".
Hauria presentat els seus estatuts dia 7 abril de 1924, i es constituïa
legalment dia 19 d´abril del mateix mes; el president era
Sebastià Reus (1924). Aquell any a seu social era la Plaça
Príncep, nº 3, adreça que correspon al domicili
particular de´n Sebastià Reus.
L’any 1928 la seu social es trobava al carrer Alexandre Rosselló,
nº 8 , al cafè d’Antoni Ferrer Estelrich.
Presentà balanços davant Governació Civil els
anys 1924,1927,1928 i 1929. A partir d´aquesta darrera data
no en tenim més notícies. És de suposar que
amb l´efervescència política i electoral a que
donà lloc la República una part de la seva gent es
vinculà de qualque manera als partits d'esquerra del moment.
Així doncs els successius canvis d’adressa serien
els següents:
1923 Alexandre Rosselló, nº 48 L’any 1928 en
Miquel Estelrich Cànaves
hi tenia un cafè
1924 Plaça Príncep, nº 3 Domicili particular
de Sebastià Reus
1928 Alexandre Rosselló, nº 8 Cafè d’Antoni
Ferrer Estelrich
La UP fou disolta legalment el 5 de juny de 1940, segons informe
de la Guàrdia Civil.
Baldament aquests organismes oficials donin fe de l´existència
de l´entitat en la data, com a més llunyana, de l´any
1914 (2 de març), hi ha elements diversos que fan suposar
amb bon criteri que el començament de la seva existència
és d´anys abans. Una mostra d´això és
una instància feta al batle per en Miquel Moll , com a president
de la UP, a l´Ajuntament de La Vila , en la qual es pot llegir:
"Sr. Alcalde Constitucional- Tengo el honor de comunicarle
a V. y su respetable autoridad que la sociedad la Unión de
los pobres quiere dedicar una fiesta cívica en la Plaza Alvarez
Sereix su patron San Mateo el 27 de Setiembre. Deseando que V. y
su autoridad no tendran inconveniente con lo que le pedimos...Santa
Margarita, 17 de setiembre de 1905". El programa de les activitats
era el següent : "Dia 25 a las 8 de la noche musica y
baile al estilo del país. Dia 26 a las 6 de la mañana
pasa calles por la banda de música municipal a las doce carrerras
de hombres y caballerías en el predío Sa Torre a las
4 carreras de cintas en la plaza de Alvarez Sereix á las
8 bayle al estilo del país con las xirimias y música".
En aquest document (17 de setembre de 1905) ja hi apareix l´encuny
propi,que es veurà repetit al llarg dels anys posterirs de
vida de l´UP.
Com es pot veure el patró de la UP és Sant Mateu,
festa que es celebra dia 27 de setembre. Les celebracions en honor
de Sant Mateu haurien minvat progressivament front a les celebracions
en honor de Santa Margalida i de La Beata, celebrada aquesta darrera
el primer diumenge de setembre.
Com a societat de socors mutus la UP vehiculava accions de solidaritat
entre els seus membres, no tant per mitjà d'ajuts de caire
monetari,sinó més aviat per mitjà de favors
directes en forma de treball,aliments...Se servien. Si ara per exemple
n'hi havia un que tenia animals...i estava malalt i no tenia per
anar a cercar...les duien llet, o les duien ana altra cosa ,i miraven
d'aquell pobre a veure si el traurien el cap de l'aigua .
Les activitats de la gent de la UP estaven dirigides sovint a una
tasca de defensa dels sectors més empobrits front als abusos
que es practicaven des de l´Ajuntament per part dels cacics.
Mostres d´aquesta activitat són una sèrie d´instàncies
presentades a les autoritats municipals,en algunes de les quals,
baldament no portin l´encuny de la UP,de les signatures es
dedueix fàcilment que és la gent d´aquesta associació
la promotora dels escrits. Això és el que succeeix
amb l´escrit que transcrivim a continuació ,on hi apareix
un grapat de signatures ben interessants (donada la macança
quasi absoluta que tenim de memòries,llistes de socis,llibres
de comptabilitat o qualsevol altra font escrita derivada de la mateixa
entitat) encapçalades per la d'en Miquel Moll, autor material,
altre pic, de l´escrit :
Señor Presidente
Los que habajo (sic.) firman de esta Villa con la mayor subordinación
y respeto
debido esponen (sic.) que siendo estraordinarios (sic.) los pagos
que obligan a satisfa-
cer al municipio que U. tan dignamente preside le suplicamos se
digne dar-
nos sertificado (sic.) los arbitrios que tienen consignados al presupuesto
al año ac-tual y anterior para llevar afecto los estraordinarios
pagos que tan apurado
tienen todo el vesindario por lo que á U. suplicamos se digne
consedernos (sic.)
la grasia que deseamos lo que esperamos merecer del bondadoso corazón
de
U. guarde Dios muchos años para bien de todos los vesinos
(sic.) de esta villa
Señor Presidente del Ayuntamiento de esta villa.
Santa Margarita 27 de marzo año 1917
Miguel Moll Esteban Ribas
Bartolomé Perelló Pedro Brotat
Juan Fornés Juan Tous
Juan Perelló
por Gerónimo Massanet,
Gerónimo Amengual manifieta no saber á su ruego
Bartolomé Perelló
Antonio Ordinas
Jaime Cladera Juan Femenia
Antonio Ginart Bartolomé Amengual
Juan March Por Jaime Alós manifestar
no saber á su ruego Juan March
Miguel Malondra
Por Juan Fornés Tous manifestar
Guillermo Tauler no saber á su ruego Bartolomé Perelló
Por Francisco Alós manifestar no saber á su ruego
Sebastián Perelló
Antonio Ordinas Pedro Salvá
D´aqueix grapat de signatures hem de destacar la de´n
Jaume Cladera Fornés, que signa una carta dirigida a batlia
amb data de 6 de novembre de de 1917 (set mesos i 21 dies després
de l´anterior), i on queda palès que aqueix home havia
ocupat plaça de regidor dins el consistori ( i hem de suposar,de
l´anterior,que no es trobava sol en la seva tasca):
Jayme Cladera Fornés vecino de Santa Margarita cuya cedula
personal acompaña a esa alcaldia acude y con el debido respeto
expone:
Que necesita acreditar documentalmente haber ejercido el cargo de
concejal de ese ayuntamiento por elección popular el dia
4 del mes actual en el acto de la proclamación de candidatos
con motivo de las próximas elecciones municipales suplica
á V. se digne disponer lo concerniente para que por la secretaría
de su ayntamiento se libre certificación ejecutiva de haber
ejercido el exponente el cargo de concejal en que fecha y año.
Gracia que espera merecer rectitud de V. cuya vida guarde Dios muchos
años.
Santa Margarita 6 de noviembre 1917
Jaime Cladera
1922
Sebastián Reus Gaya
Ántonio Tarongí Ramis
Bartomomé Erasmo Mira
Miguel Fuste Pomar
Juan Fornés Alós
Damian Ramis Estelrich
Gabriel Vidal Genovart
Gabriel Alzamora Rosselló
Guillermo Ferrer Pastor
José Brotat Morei
Vicente Estelrich Font
Juan Monjo Moll
José Ferragut Estelrich
Antonio Quetglas Mestre
Andrés Avellá Basa
Bartolomé Font Batle
President Sebastian Reus Depositario Gabriel Vidal
Cobrador Juan Fornés Secretario Bartolomé Erasmo
LA UP EN LES FONTS ORALS
Respecte a l'actuació política de'n Miquel Moll i
de la UP alguna font oral diu que sempre va guanyar...i ell no cercava
cap vot: els hi duien a ca-seva...Els vespres quan arribava de la
feina s'havia de posar a escriure tots els vots que tenia. Altres
fonts assenyalen que era maurista (Del partit de'n Maura era aqueix...Sí,sí,sí,estic
segur,del Partit Maurista...ell era un dels "jefes" ),
que el Partit Maurista no hauria arribat a governar dins l'Ajuntament
, sinó que ho feien les dretes . L'amo en Miquel Moll sempre
va fer de marger, i maldament esser pobre i tenir una instrucció
mínima (només sabia fer... per ventura hi havia anat-a
escola- els dematins o...: primer no anaven a escola; anaven un
poc a escola i sabien fer quatre lletres i res pus; no tenia lletres,
però tenia lo suficient per ell saber què feia) el
fet és que sabia les lleis. El suport que rebia per part
dels pobres era majoritari entre la gent d'aquella condició
ja no pots cercar gent, tothom li ajudava. El partit dels pobres
actuà fins que ell va poder anar...mentres va poder anar
a les urnes va existir tot això. I després d'ell encara
seguia el partit dels pobres. Mestre Miquel Moll gaudia de considerable
prestigi entre la gent humil. El tractament de mestre unit a la
seva persona ve donat no sols per la seva dedicació professional,
sinó per la preeminència que se li reconeixia (Això
era mestre Miquel Moll que feia tant de nom;molt que en feia!...Tenia
bon cap: "I per aquí ho heu de fer així, per
aquí ho heu de fer així, per aquí d'açà
també" ,i ell t'ho explicava tot i tu caminaves segur)
Aquesta forta personalització pot haver influït en la
l'extinció o mort de la societat (Quan va acabar aqueixa
societat va ser quan mestre Miquel Moll va acabar de tot). Potser
vingueren després desavinències o diferències
de criteri respecte als partits polítics als quals calia
donar suport, o per si calia mantenir la independència de
la UP respecte d'aquests (Llavor-després que en Miquel Moll
ja no podia mantenir l'activitat anterior per mor de la vellura-va
quedar que qui volia esser d' un partit ho era ,i el que volia ser
de l'altre també ho era ,emperò n'hi havia que se
volien posar en el cap seu; emperò no podien: no tenien el
cap que tenia mestre Miquel Moll).
Per altra banda,del que hem dit més amunt es dedueix la següent
seqüència provisional de presidents i secretari:
ANY President Secretari
1905 Miquel Moll
1917 Miquel Moll (?)
1923 Sebastià Reus Bartomeu Erasmo
1924 Sebastià Reus
Ja hem vist com al llarg dels seus anys d´existència
la UP és qualificada de diverses maneres per les fonts oficials.
Al costat dels aspectes cívico-recreatius i d´ajuda
mútua és inqüestionable una acció política
en el context del municipi. És difícil dir si aqueixa
actuació política va en augment a partir del moment
del seu neixement o si és un element permanent, emperò
tots els indicis semblen indicar més aviat això darrer.
Un fet que així ho indicaria és l´amistat coneguda
i la participació en idees comunes per part d´en Miquel
Moll (com hem vist, primer president de la UP i per molts d´anys)
i el glosador anomenat Miquel Morey i Juan (de Son Serret o de Son
Serreta) conegut per les seves gloses, molt impregnades d´un
fort gust anti-caciquil (de les quals en transcrivim un grapat en
l´apartat corresponent). Del caire polític ja en tenim
una referència clara en el Registre d´Associacions
abans citat. Es pot dir que la UP representa la primera organització
dins el segle XX, oficialment reconeguda, que vehicula obertament
una consciència margalidana de lluita pels drets dels treballadors
i la gent humil, front el poder poc escrupolós i abussiu
dels cacics. El denominador comú i bessó central del
grup era el seu profund anti-caciquisme.
A continuació reproduïm el contingut d´una altra
sol.licitud de l’any 1916 del mateix tipus abans esmentat
i que es refereix a la contribució per carros i carretons.
Hem dividit l´escrit en tres parts, que en el manuscrit es
diferencien pel tipus d´escriptura,per la sintaxi i per la
correcció,essent l´anàlisi de cada una d´elles
interessant per certes conclusions que se´n deriven, i que
analitzam més endavant. L´autor diu ser en Joan Reus
i Tous.
Alcalde de la villa de Santa Margarita
Macnifico sr. Juan Reus y Tous, natural y vecino de esta villa
de Santa Margarita como lo acredita por medio de su cedula personal
que pone de manifiesto espone:
que no tiene in conveniente en pagar nosolamente la contribusion
que selereclama de la plaja para el carreton sino que calquierotra
que con gusticia lepueda coresponder siempre que cada uno delos
vesinos paguen por cadauno delos carros ho carretones que tengan
asu huso la espresada,contribusion. Y como costa alque suscribe
que ay muchos de los vesinos que no an ido obligados asatisfaser,la
contribucion indicada por cadauno de los carros o carretones de
su servisio. En este caso no cabe duda quese hase caso homiso dela
obligasion deunos yse obliga alos demas
Por tanto el esponente hespera poder convenserse de que todos los
que sean obligados ala contribucion indicada ayan satisfecho por
cadauno de sus carros la sitada contribucion. Y no siendo así
se vera el interesado obligado nosolamente endar publicidad delo
descorido en el caso por medio dela prensa sino que tambien hara
publico la toleransia de los agtos que enperjuicio dela salut publica
sean cometido y se estan cometiendo eneste pueblo hasabiendas detodo
elvesindario sin exsegsion
Santa Margarita 31 de Mayo del año 1916
Juan Reus
Del manuscrit es dedueix clarament que la lletra de la primera
part no prové de la mateixa mà que la resta; a més,
l´escriptura és curosa i fora errades ortogràfiques.Es
aquesta la única part escrita realment per en Joan Reus,
en una lletra que coincideix amb la de la signatura. La segona part
conté nombroses errades ortogràfiques i alguna de
sintàctica; a més les línies no son dretes.
La tercera part, tot i presentar el mateix tipus de lletra que la
segona, és més correcta ortogràficament i sintàctica,
i les ratlles semblen haver-se tirat fent ús de plantilla.
De la comparació d´aquesta carta amb les dues primeres
a que fèiem referència es veu clar que són
escrites per la mateixa persona; la hipòtesi més versemblant
és que es tracti de’n Miquel Moll. La rellevància
i el protagonisme d´aqueix home dins la UP venen avalats per
altres fonts.
Ja hem vist com durant la Dictadura de´n Primo de Rivera (al
manco en els primers temps) la UP manté la seva activitat,
com fins i tot té un nombre de d´associats significatiu.
Les favorables circumstàncies que brindava la República
pel debat lliure i la confrontació d´idees feren propici
que la gent agrupada dins la UP i unida pels ideals de republicans
i democràtics, de tarannà esquerranós i avesats
a la lluita anti-caciquil dels anys anteriors, entrés molt
probablement a actuar sota les sigltes d’algun partit polític,
participant ara de ple en la contenda electoral.
|
