| Margalidans al front |
Resta per investigar i conéixer en detall les circumstàncies
de la resta de gent d’esquerres que cumplia servei militar (a
part dels dos casos vistos anteriorment) i que foren enviats tant
als fronts peninsulars o al de Potocristo. I en general ens manca
estudiar el cas particular de tots aquells que participaren en els
fronts de guerra. I també entren en aquest bloc tots aquells
que foren incorporats en les lleves successives.
Les necessitats imperioses d’efectius dels fronts peninsulars,
que es nodriren també de soldats mallorquins, feren que el
bàndol franquista acceptàs en les seves files contingets
de soldats dels quals es podia sospitar una militància o simpatia
d’esquerres. Ben segur que aquest degué ser el cas d’alguns
dels soldats margalidans que participaren a la guerra en el bàndol
franquista.
Un cas particular d’aquests que coneixem és el de n’Andreu
Escales Maiol, d’ideologia d’esquerres (segurament socialista),
cridat a files i allistat en un batalló d’Inca, i que
presencià d’aprop l’enfonsament del vaixell franquista
Baleares, camí de cap a Cadis, on desembarcà, amb la
resta de contingents mallorquins, i que recorregué diversos
fronts de batalla, en el decurs de tota la contenda, fent part d’un
batalló ciclista, com a mecànic (Cadis, Huelva, Extremadura,
Àvila, Burgos, Guadalajara, Saragossa, Tarragona, Barcelona,
Portbou). Visqué d’aprop la batalla de l’Ebre i
acabà el seu periple a Portbou (en la retirada final de les
tropes republicanes i població civil cap a la frontera francesa). |
|
|
