Ja hem comentat més amunt que pel gener de 1932 la majoria del Partit Republicà Federal de Mallorca, encapçalat per Francesc Julià, s´incorporà al Partit Radical de Lerroux i que una important minoria dels republicans es constituí grup d´Acció Republicana, vinculat al partit que dirigia a Madrid Manuel Azaña. Eren més progressistes, tendents al manteniment de la coalició governamental amb els socialistes, més autonomistes i defensors de la llengua i cultura catalanes.
Sabem que aquest partit existí a Santa Margalida, per una banda, per una referència que en fa, en la seva defensa, el metge Pere Santandreu Planes, en l´expedient de depuració que se l´hi instrueix en l´any 1937 : "...Don Pedro Santandreu Planas...dice que el señor Monjo March pertenecía a la sociedad Acción Republicana pues durante las penúltimas elecciones generales, o sea, las que se celebraron en el año 1933 en que fue disuelta dicha sociedad por motivos que expondrà en otra ocasión..." Per altra banda Mateu Cifre també en dóna informació, assenyalant com a data de fundació el 1933 o el 1934 (1). Així, en base a les diferents fonts sembla ser que la seva duració fou per molt poc temps (2),fundant-se el 1933 o el 1934, i se´l considera com a partit de dretes. De tota manera s´ha de dir que no consta que aquest partit presentàs estatuts davant Governació Civil en cap moment (com sí ho feia per aquella època el partit Unió de Dretes)
No indica aquí les raons, en Santandreu, per les quals Acció Republicana s´estingí. Però en un altre dels quatre expedients de depuració s’indica que la fundació d´aquell partit a La Vila formaria part d´una estratègia contra un familiar seu, el propi Joan March Ordines, gran empresari i financer. Si els homes de March eren els de la Unió de Dretes és de suposar que l’estratègia aniria a minar la força d’aquest partit. Però això també queda com hipòtesi.
No hem d’oblidar que el propi president d’Acció Republicana a nivell d’Estat, Manuel Azaña tingué ell mateix la iniciativa, com a cap de govern en els primers anys de la República, de la persecució i càstig del financer March Ordines, a fi de fer-li pagar les seves faltes contra l’Estat. De resultes d’aquella iniciativa en Joan March remangué a la presó durant un temps, a Madrid, fugint més endavant, mitjançant suborns, a Portugal.
A partir del joc brut que destil.la la jugada, contra en Joan March, hem de considerar també que Monjo March, homo de la dreta local i de situació benestant (3), podia gaudir d’un avantatge més, amb els seus. Si en un moment donat es formaven comissions gestores d’esquerra o republicanes, ell i part dels seus podrien tenir entrada a la Corporació Municipal.
Volia fer ombra en Monjo March a la Unió de Dretes? Segons el testimoni oral de na Catalina Santandreu, que va visitar a Joan March diverses vegades a la presó, a Madrid, en Monjo March pretenia fer tot el mal possible a n’en Verga, i la fundació d’una agrupació d’Acció Republicana a nivell local formava part d’aquella estratègia.
De tota manera el partit del verguisme a nivell d’Estat era el Republicà de Centre, no la Unió de Dretes.
Si la dreta es trobava dividida entre verguistes (Partit Republicà de Centre) i antiverguistes (Unió de Dretes), en el cas de La Vila el joc de forces i la lluita pel poder es dissimulava davall d’altres sigles polítiques. No hi havia comitè local del seu partit. I a més a més el seu familiar més influent li jugava a la contra.

NOTES:

1. En Mateu Cifre el considera com un partit de dretes.
2. Entrevista a Mateu Cifre i GalmésI.
3. En el Padró Municipal de 1924 hi apareix amb edat de 29 anys i com a cap de família,casat,amb dos fills,sabent llegir i escriure i amb assignació d´una renda anual del barem de 700 pessetes,relativament elevada,i derivada del comerç. La seva esposa,Joana,és germana de Felicià Fuster Nicolau. Tenen un fill i una filla,de 2 i 1 any d´edat respectivament. El 1936 tenia 40 anys.