|
PARTIT RADICAL
Segons fonts orals el partit es fundà després de
la Dictadura de Primo de Rivera entre els anys 1928 i 1930 (1),
i fou fundat per aquests quatre més rics del poble ,Monjos,
aqueix de Sa Boleda, en Fèlix...i estava damunt la Banca
March (2). Sembla doncs que és dins aqueix partit on hem
de situar la militància de Felicià Fuster Nicolau,
fill de Felicià Fuster Molines. Sembla que aquest era d´una
tendència més centrista que son pare (el qual ja havia
estat batle, concretament els anys 1914-1917 i 1930-1931) i d´unes
certes conviccions republicanes arrelades. En l´acte de constitució
del nou ajuntamnt republicà, el 17 d´abril de 1931,
Felicià Fuster Nicolau passà a ocupar la batlia, manifestant
que "procederia en su gestión de acuerdo con el ideario
republicano que él profesa". En l´acte de la sessió
del dia vuit d´octubre del 1932 el batle Bernat Ribes i Fluxà
manifestava que : "...desde el día de hoy dejaba de
responder a la mayoría del Ayuntamiento, i que por el ideario
republicano que profesa pasa a formar parte de la minoria federal
que dignamente representa el concejal Feliciano Fuster Nicolau".
S’ha de recordar aquí necessàriament que pel
gener de 1932 la majoria del Partit Republicà Federal de
Mallorca, encapçalat per Francesc Julià, s´incorporà
al Partit Radical de Lerroux. Aleshores, una important minoria de
les hosts republicanes es constituí grup d´Acció
Republicana, vinculat al partit que dirigia a Madrid Manuel Azaña.
Constatam així l’existència a La Vila d’un
corrent de republicanisme federal que més endavant entraria
a formar part del Partit Radical dirigit per Alejandro Lerroux a
nivell d’Estat.
Possiblement aquest republicanisme convençut explicaria l’ingrés
a presó de’n Felicià Fuster Nicolau a partir
de la sublevació militar, fet al qual en fa referència
Mateu Cifre i Galmés (3). Altres fonts indiquen que en Felicià
Fuster Nicolau hauria ingressat a presó per iniciativa, pressions
o voluntat de son pare mateix, amb l’intenció d’alliçonar-lo,
assustar-lo, dar-li un escarment. Altre possibilitat que no hem
de descartar és que, si fou així realment, la iniciativa
de son pare pretengués protegir el fill de la repressió
indiscriminada dels escamots falangistes, que actuaven els primers
temps del cop d’Estat de manera autònoma respecte de
les institucions civils i militars.
Suposam que les notícies referides a un Felicià Fuster
que entra a formar part de la Falange local, temps abans del cop
d’Estat, fan referència la pare. Mesos abans del cop
d’Estat, elements falangistes celebraven reunions clandestines
a la fàbrica de licors propietat de'n Felicià Fuster.
1. Entrevista a Mateu Cifre i Galmés I.
2. Baldament la Banca March no tengués delegació encara
en aquells anys a La Vila, el nostre entrevistat fa referència
a la localització respecte a la delegació que més
endavant es va establir.
3. En Mateu Cifre prengué coneixença d'aquell esdeveniment
en el quarter militar d'Inca estant,on s'hi trobava incorporat a
files. Ara bé,aqueixa mateixa font atribueix la seva detenció
al fet d'haver-se enemistat amb el capità de carabiners de
la localitat,n´Àrias Navarro (?) Garín,del qual,per
altra banda,seria molt amic,sense poder especificar les causes de
la sobtada enemistat.
|