Segons consta en el Llibre de Registre d´Associacions del Governador Civil de Balears (1) aquest grup presentava estatuts el 20 de gener de 1933 i el 27 de març del mateix any es constituïa oficialment.
De tota manera a l’expedient complet de la Unió de Dretes de Governació Civil, que hem pogut consultar a l’Arxiu del Regne de Mallorca (2), es pot veure com els estatuts es signen a Santa Margalida el dia 15 de febrer de 1933 i es presenten a Governació Civil dia 20 de febrer. Com es pot veure les dates no coincideixen. Potser hi hagué una primera presentació d’estatuts dia 20 de gener, una denegació o suggeriment de canviar o rectificar determinats aspectes, i una nova presentació ja corregida dia 20 de febrer de 1936. També és probable que tot es degui a errades de qui feia l’inscripció.
Un altre escrit de dia 25 de març signat a Santa Margalida és còpia de l’acta de constitució definitiva i elecció de la Junta Directiva. La seva transcripció és la següent:

Don Guillermo Fiol y Matas, secretario de “Unión de Derechas” de la villa de Santa Margarita, partido judicial de Inca
Certifico que en el libro de Actas de la sobredicha entidad, obra una que transcrita literalmente dice:
“En la villa de Santa Margarita, partido judicial de Inca, provincia de Baleares, reunidos los abajo firmados en el domicilio social, Plaza de la República número 8, se hizo constar que en el dia diez y siete de los corrientes, se habian recibido del Gobierno Civil de la provincia, los Estatutos por los que se ha de regir la entidad “Unión de Derechas de Santa Margarita” y habiendo ya transcurrido el plazo que establece el artículo 5º de la ley de Asociaciones, se acordó dar por terminados los trabajos preparatorios para constituir esta entidad y declararla formalmente constituida, conforme a la ley, eligiendo presidente a D. Miguel Monjo y Muntaner Vicepresidente a D. Miguel Ribas y Alós, Tesorero a D. Bartolomé Capó y Cladera, Vicetesorero a D. Juan Galmés y Nadal, Vocales a los Señores D. Antonio Estelrich y Capó, D. Andrés Mesquida y Morey, D. José Oliver y Bibiloni y D. Juan Galmés y Pascual, Secretario a D. Guillermo Fiol y Matas y Vicesecretario a D. Gabriel Roig y Bibiloni y acordando que, en cumplimiento de la ley, se diera cuenta de dicha constitución al Gobierno Civil de la provincia y se presentara al mismo tiempo a dicha Autoridad los libros de Cotabilidad (sic) y de Socios de la sobredicha entidad. Y no habiendo mas asuntos a tratar, se levantó la sesión. Sta. Margarita veinticinco de marzo de mil novecientos treinta y trés.- Miguel Monjo.- Miguel Ribas.- Bartolomé Capó.- Juan Galmés.- Antonio Estelrich.- Andrés Mesquida.- José Oliver.- Juan Galmés.- Gabriel Roig.- Ante mi : Guillermo Fiol, Secrio.”

Y para que pueda hacerse constar donde convenga, libro el presente en Santa Margarita a veinticinco de marzo de mil novecientos treinta y trés.

Guillermo Fiol Matas

Els seus objectius eren : "Orientar a la opinión pública en los principios básicos de la sociedad: religión,trabajo,familia y sociedad". El domicili social de l’entitat era a la Plaça de la República, nº8, i s’adheria a la que amb el mateix nom funcionava Ciutat de Mallorca a la Plaça de la Constitució, nº23. S’establien tres categories de socis: de número, protectors o simplement adherits. Els de número, que havien de ser majors de devuit anys i seglars, pagarien una quota d’entre 0,25 i 5 pessetes, segons la lliure voluntat del soci, i tendrien dret a prendre part en les discussions i votacions de la Junta General. Els socis protectors pagarien una quota no inferior a dues pessetes, sense distinció de sexe ni estat (aquesta indicació no es fa pels de número), i tan sols tendrien dret a assistir als actes de l’associació sense veu ni vot. Els socis adherits no estaran obligats a pagar quota, no tendran veu ni vot a la Junta General, ni opció d’ocupar càrrecs a excepció del de vocals de les seccions especials; tendran emperò l’obligació acatar els acords polítics i socials de la Junta General, de la Directiva i dels Comitès de Palma.
La Junta General s’integra de tots els socis de número. Es reunirà semestralment en les primeres quinzenes de gener i juny de cada any. La Junta Directiva es composarà d’un President, un Vicepresident, un tresorer, un secretari, i dos vocals, elegits per la Junta General. En el cas de constituir seccions els seus presidents seran vocals de la Directiva. Les seves tasques són molt extenses, i recau sobre ella el gruix de la feina de l’agrpació: règim intern i administració de l’associació, admissió de socis, cumplimentar els acords de la Junta General i del Comitè de Palma, distribuir les tasques de les seccions que es vagin formant i vigilar la seva marxa, resoldres els afers corrents d’acord amb l’orientació de l’associació i amb la norma fixada per la Junta General i pel Comitè de Palma, separa de l’associació qualsevol soci o adherit que per la seva conducta personal o política mereixi aquesta sanció, poguent apel.lar aquest acord davant la Junta General tan sols si la baixa “dimanase” de la seva conducta política. La Junta es reunirà mensualment i quan ho jutgi prudent el president.
Per comparació amb els estatuts d’Esquerra Republicana es pot deduir un funcionament molt més centralitzat, amb determinats àmbits de decisió més amplis que depenen de la voluntat personal del president i la directiva, una connexió i relació destacable amb el Comitè de Ciutat, que accentua la centralització. Crida l’atenció una possible voluntat amagada de voler convertir els socis protectors en un àmbit més aviat femení, o si més no acotar el territori dels socis de número a l’àmbit masculí. L’esperit de democràcia interna hi és més reduït des del moment que la Junta General només és integrada pels socis de número.
També és molt destacable la voluntat de fiscalitzar comportaments de la vida privada que poden entrar dins el terreny de la moral personal.

L´any 1933 el seu president era Miquel Monjo Montaner. A partir d´abril de 1933 és regidor del nou ajuntament antiverguista. Les fonts orals no recorden l´existència d´un tal partit a nivell local, almanco amb aqueix nom.
Les circumstàncies generals,a nivell polític, que vivia Mallorca, de reorganització de les forces dretanes expliquen el sorgiment d´aquest grup: "Mentre March estava empresonat, les dretes anaven guanyant força. Quan el mes d´abril de 1933 se celebren eleccions municipals per substituir els regidors anomenats el 1931 per l´article 29 en 15 pobles de Mallorca"-Santa Margalida n´era un d´ells- "la victòria absoluta correspongué a la coalició dels Republicans de Centre, Unió de Dretes i Regionalistes, units contra les esquerres" (3).
La consolidació d´aquest grup,que tenia la seva seu social a la Plaça República, nº 32 ,la podem considerar primerenca en relació a la constitució de les agrupacions dels partits polítics d´esquerra de la II República, ja que fins tres anys més tard no es fundà Esquerra Republicana Balear i el Partit Socialista. Si, com diu el professor Sebastià Serra (4) ,"el republicanisme va avançar igualment com el socialisme a un ritme desigual entre les diferents poblacions",sembla que a La Vila la seva cristalització en forma d´agrupació política fou bastant tardana.
Podem considerar que a Santa Margalida la Unión de Derechas representava bastant clarament els interessos de la família Monjo, profundament antiverguista, sense que això exclogués les possibilitats de pactes amb les forces verguistes per a governar, fet implícitament reconegut per Joan Serra (5), fundador a La Vila del Partit Socialista. Miquel Monjo Muntaner, el president d´aquest partit el 1933, entrà amb els seus amb majoria a l´Ajuntament arran de les eleccions celebrades el 27 d´abril de 1933. La corporació municipal quedava constituida per set regidors partidaris dels Monjos i cinq de verguistes (tot al contrari del que havia succeït en les eleccions municipals de dia 12 d'abril de 1931), essent el batle Bernat Fluixà Monjo.
Sembla,doncs,que l´embranzida que suposà la formació de la Unión de Derechas donà força al grup dels Monjo, i just un mes després,doncs,de la constitució d´aquella agrupació a La Vila, conformaren una certa majoria sobre els candidats de Felicià Fuster, que es presentava sota les sigles del Partit Radical.

1. R.A.G.C.B. Associació nº 2.340,Tom IV,p. 129.
2. G.C. 1631/2340 Unión de Derechas de Santa Margarita
3."Història dels Països Catalans",coordinada per A.Balcells,Tom II,
p.666, Ed.Edhasa, Barcelona,1980.
4. Serra Busquets, Sebastià : "Les Illes Balears de la Dictadura a la II República",Estudis Baleàrics,nº 2.1981

5. Entrevista a Joan Serra.