AGÜERA, Margalida

Baixa del COC per canvi de residència (18-01-1920)

AGUILÓ FUSTER, Nicolau

Té negoci de lloguer de cotxes l´any 1928 al carrer Alexandre Rosselló, nº 21

ALBA SERRA, Mateu

Té fusteria al carrer Alexandre Rosselló, nº 10 a l’any 1928

ALBA MONDADAS, Joan

Era menescal. Pertanyia a ERB. Fou el segon batle de la Comissió Gestora del 1936, substituint en aquest càrreg a en Josep Alemany. Era casat amb un filla de'n Pere Santandreu (na Maria), el metge Perico Vell. En l'ambient de desconcert dels primers dies després del Cop d'Estat es donaren algunes manifestacions que després havien de ser motiu per a acusar de desafectes al Moviment a alguns individus d'esquerra. És el cas de la comare Teodora Roca i del metge titular Pere Santandreu. Segons diu com a testimoni en Joan Monjo March: "...las noches del 19 i 20 de julio último el declarante vió salir de la casa del Señor Santandreu a tres socios de izquierda republicana de los más significados , seguramente de oir por la radio las noticias que daba la emisora de Barcelona". En Pere Santandreu es defensarà dient que en Jaume Perelló Planas i en Martí Alós Quetgles (Jay) habían sido mobilizados como soldados aquel mismo dia y entraron en mi casa para despedirse de Don Juan Alba saliendo los tres juntos de mi casa, siendo completamente falso que oyeran la radio pues escasamente estuvieron en mi casa mas de cinco minutos”.
Tant en Martí Alòs Quetgles, en Jaume Perelló Planes, en Joan Alba Montcades i en Pere Santandreu Planes figuren a la llista de persones afectes al Front Popular publicada el 10 d’octubre de 1936 al Boletín Oficial de la Provincia de Baleares. Sabem que almanco en Jaume Perelló romangué empresonat per espai d'al voltant d’un any: primer a les Escoles Velles, com tota la resta, i després al castell de Bellvers. Incorporat a files, fou castigat i empresonat per negar-se a jurar la bandera monàrquica.

ALÇAMORA MARCH, Mateu

Dia 26 de desembre de 1918 fou admès com a soci numerari.

ALÇAMORA Y PASTOR, Gabriel

Dia 5 de maig de 1912 era admès com a soci de número amb data d´ingrés de dia primer del mateix mes.Dia 31 de desembre de 1914 fou donat de baixa d´acord a l´art. 13 del Reglament, en una reunió de la JD de 28 de març de 1915.

ALÇAMORA I TAULER, Joan

És a la llista de persones afectades pel decret de setembre de 1936. Figura com a dirigent .

ALEMANY MORAGUES, Pere

Té fusteria al carrer Sol, nº 70 l’any 1928

ALEMANY PERELLÓ,Josep

Fuster. Primer batle de la Comissió Gestora a partir de febrer del 36. El substituí en Joan Alba, menescal. És a la llista de persones afectades pel decret de setembre de 1936, on hi figura com a dirigent .

ALFA Y PAYERAS, Jeroni

Dia 8 de desembre de 1913 fou anomenat vocal de la JD del COC.

ALFA SERRA, Mateu

Tenia una barberia al carrer Alexandre Rosselló, nº 10 l’any 1928

ALOMAR I AUBA, Domingo

Durant l´any 1913-1914 passà,a l´interior del COC,de ser soci numerari a honorari.Dia 30 de juny de 1915 fou donat de baixa d´acord a l´art. 13.

ALOMAR I FERRIOL, Bartomeu

Ingressà en el COC durant l´any 1913-1914 en qualitat de soci numerari i d´acord a l´art 8 del Reglament
Tenia una ferreria l’any 1928, al carrer del Vent, nº 8

ALOMAR FONT,Joan

En la reunió de la Junta Directiva de dia 24 de juliol de 1910 s´acordà que fos donat de baixa del COC per tenir pendents de pagament més de tres mensualitats i no haver-les fet efectives.

ALÒS, Francesc

És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris (27-03-1917). Signa per ell en Sebastià Perelló per ell no saber-ne.

ALÒS, Jaume

Anomenat tresorer del COC dia 08-12-1919. Se li entreguen 6 pessetes per socors de malaltia (18-01-1920)

ALÒS, Jaume

És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris (27-03-1917). Signa per ell en Joan March, per no saber-ne.

ALÒS ALÒS, Jaume

Té una ferreria l’any 1928 al carrer Doctor Alòs, nº 5

ALÒS I ALÇAMORA, Jaume

Ingressà en el COC com a soci numerari en el curs de 1916-1917, en substitució del seu pare Antoni Alòs Capó, amb data de dia 1 de gener de 1917. Elegit tresorer dia 08-12-1920.

ALÒS ALÒS,Guillem

Dia 11 de febrer de 1912 la JD del Cercle d'Obrers Catòlics (COC) el dóna d´alta com a soci protector, amb data d´ingrés de dia 1 del mateix mes. Dia 8 de desembre de 1912 era elegit vocal de la JD del COC.

ALÒS AVELLÀ, Bartomeu

Té fusteria al carrer Alexandre Rosselló, nº 41, l’any 1928

ALÒS CAPÓ, Antoni

Dia 8 de desembre de 1910 era elegit vocal de la Junta Directiva del C.O.C. Estava dins la comissió del C.O.C. per a l´adquisició de 30 fanals elegida el 26 de febrer de 1911. Dia 8 de desembre de 1911 era elegit vocal de la Junta Directiva del COC.Dia 8 de desembre de 1912 era novament confirmat com a vocal de la JD del COC.Durant l´exercici econòmic de 1916-1917 fou donat de baixa per inútil; el sustituí el seu fill Jaume Alòs.

ALÒS CIFRE,Antoni

La JD del COC reunida dia 19 de novembre de 1911 l´admeté com a soci numerari amb data d´ingrés de dia primer del mateix mes. Dia 22 de desembre de 1912 fou donat de baixa del COC d´acord a l´art. 13 del R.

ALÒS MAS, Miquel

Dia 26 de desembre de 1918 fou admès com a soci numerari en el COC.

ALÒS QUETGLES, Martí Jai

En l'ambient de desconcert dels primers dies després del Cop d'Estat es donaren algunes manifestacions que després havien de ser motiu per a acusar de desafectes al Moviment a alguns individus d'esquerra. És el cas del metge titular Pere Santandreu: segons diu com a testimoni en Joan Monjo March: "...las noches del 19 i 20 de julio último el declarante vió salir de la casa del Señor Santandreu a tres socios de izquierda republicana de los más significados ,seguramente de oir por la radio las noticias que daba la emisora de Barcelona". En Pere Santandreu diu que en Jaume Perelló Planas i en Martín Alós Quetgles (Jay) habían sido mobilizados como soldados aquel mismo dia y entraron en mi casa para despedirse de Don Juan Alba saliendo los tres juntos de mi casa, siendo completamente falso que oyeran la radio pues escasamente estuvieron en mi casa mas de cinco minutos . És a la llista de persones afectades pel decret de setembre de de 1936 (que dóna lloc a a la llista d’octubre) , on hi figura com a empleat i després com a dirigent.
Segons diu com a testimoni en Joan Monjo March: "...las noches del 19 i 20 de julio último el declarante vió salir de la casa del Señor Santandreu a tres socios de izquierda republicana de los más significados , seguramente de oir por la radio las noticias que daba la emisora de Barcelona". En Pere Santandreu es defensarà dient que en Jaume Perelló Planas i en Martí Alós Quetgles (Jay) habían sido mobilizados como soldados aquel mismo dia y entraron en mi casa para despedirse de Don Juan Alba saliendo los tres juntos de mi casa, siendo completamente falso que oyeran la radio pues escasamente estuvieron en mi casa mas de cinco minutos”.
Tant en Martí Alòs Quetgles, en Jaume Perelló Planes, en Joan Alba Montcades i en Pere Santandreu Planes figuren a la llista de persones afectes al Front Popular publicada el 10 d’octubre de 1936 al Boletín Oficial de la Provincia de Baleares. Sabem que almanco en Jaume Perelló romangué empresonat per espai de al voltant d’un any (com se suposa que tota la resta) a les Escoles Velles , per la qual cosa, en tot cas, no s’incorporà finalment a files, com diu en Pere Santandreu que tenien previst fer (almanco fins a l’estiu de 1937).

ALÒS RIBES, Martí

Nascut el 1878. Batle del 1905 al 1908. Era el Jutge Municipal l´any 1928 . Dia 27 de febrer de 1937 testificava en contra de'n Pere Santandreu Planes (juntament amb en Bernat Fluxà Monjo, en Joan Monjo March i en Martí Llull Ferrer) en l'expedient instruït pel jutge Llorenç Pons Gili. En aquell moment era casat, propietari, de 59 anys, i resident a la Plaça José Antonio Primo de Rivera, 20.

ALÒS Y ROCA, Bàrbara

Durant el curs econòmic del COC de1916 a 1917, i amb data de dia 1 de febrer de 1917 ingressà en aquesta entitat com a sòcia honorària , i hi consta com a propietària.

ALOY Y ALÒS, Antoni

Fou admès al COC com a soci numerari dia 11 d'abril de 1920. El substituí el seu germà Joan, dia 14 de novembre del mateix any, per causa d'haver emigrat ell a les Amèriques

ALOY Y ALÒS,Joan

Entrà en el COC com a soci numerari dia 14 de novembre de 1920, en substitució del seu germà, que havia emigrat a les Amèriques.

AMENGUAL, Bartomeu

És una de les persones que signa la sol.licitud a l'Ajuntament, en demanda del certificat d´arbitris, en data de dia 27 de març de 1917.

AMENGUAL, Geroni

És un dels signants en demanda del certificat d´arbitris de 27 de març de 1917.

AMENGUAL CRESPÓ, Guillem

Entrà en el COC com a soci numerari dia 14 de novembre de 1920.

ANGUERA Y MOREY DE FERRÁ, Margalida

Ingressa com a sòcia protectora en el C.O.C. dia 1 de maig de 1909.

ARIAS GARÍN, Capità

Era el Capità de Carabiners de Santa Margalida en el moment del cop d´Estat. Una font oral assenyala la relació d´amistat que el lligava amb en Fèlix Fuster i Nicolau: "Era molt amic de n´Aries...De vegades estaven xerrant, jo les veia passejar" Era molt amic de n´Árias,el capità de[carabiners]. La mateixa font atribueix a una enemistat sobtada entre els dos el fet que en Fuster fos dut a Inca detingut després del cop d´estat. Segons una altra interprestació, aquesta era una manera de protegir-lo de la violència desfermada els primers mesos del cop d'Estat.
És una peça clau en la primera sessió consistorial després d´aquell esdeveniment, celebrada a partir de les 18:00 del dia 22 de juliol de 1936, la qual es realitza sota la seva “presidencia y participación...para dar cumplimiento a lo dispuesto por el Excmo Sr Gobernador Civil de esta provincia", i en la qual es forma la nova Comissió Gestora. Més endavant el capità Arias esdevindria el Comandant Militar de Santa Margalida. I en aquestes funcions prengué part en la reunió constitutiva de la “Junta Local Pro-Movimiento”, celebrada a l’Ajuntament dia 22 de març de 1938, essent-ne anomenat tresorer per unanimitat.

AVELLÀ,Andreu

Amb data de primer d´agost de 1909 és donat de baixa del C.O.C.

AVELLÀ BASSA,Andreu

Té una barberia l´any 1925, domiciliada al carrer Sereix,15 (Font: Anuario Balear).

BASSA, Guillem

En el curs econòmic del COC, de 1917-18 rebé 12 pessetes per socors de malaltia. Fou reelegit vicetresorer del COC dia 8 de desembre de 1919.

BASSA GALMÉS, Bartomeu

Dia 8 de desembre de 1911 fou elegit vocal de la Junta Directiva del COC. Dia 8 de desembre de 1912 era novament confirmat com a vocal de la JD del COC. Era elegit tercer vocal dia 02-12-1919. Elegit primer vocal dia 08-12-1920.

BASSA MOLINAS,Guillem

Dia 6 d´agost de 1911 la Junta Directiva del COC aprovà el seu ingrés com a soci de número,cosa que féu amb data de dia 1 d´agost.Dia 8 de desembre de 1916 era anomenat vice-tresorer de la Junta Directi va.En la reunió de la JD de dia 8 d´octubre de 1916 s´acordà concedir-li 6 pessetes en concepte de socors de malaltia.Dia 8 de desembre de 1918 fou anomenat vice-tresorer de la JD. Elegit novament vice-tresorer dia 08-12-1920.

BASSA PERELLÓ, Josep

L’any 1928 tenia una ferreria i una ferreteria al carrer Alexandre Rosselló, nº 3 .

BENNÀSSAR BALLESTER,Antoni

És a la llista de persones afectades pel decret de setembre de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),on hi figura com a dirigent.

BERGUES,Germans

L’any 1925 (Anuari Balear) tenien una fusteria al carrer de les Jovades,2.

BERGA BUJOSA, Germans

Presenten a l'Ajuntament una factura de 7 pessetes per treball de fusteria a l'escorxador, dia 16 de maig de 1931.

BERGUES FEMENIES, Gabriel

Figura a la llista de persones afectades pel decret de setembre de 1936 (Font: Memòria Civil, 26. 24-08-1986), com a dirigent.

BONNÍN VALLS, Josep

Tenia una carnisseria al carrer General Concás, nº16, i també consta com a comerciant en peix al carrer Alexandre Rosselló, nº 4 .

BONNÍN VALLS, Ramon

Tenia una carnisseria al carrer Jovades, 45 (Font: Anuari Balear, 1925).President del CIDM l´any 1944.

BIBILONI DELMAU, Baltasar

Fou elegit vocal de la Junta Directiva del C.O.C. el dia 8 de desembre del 1910. Era membre de la comissió del C.O.C. encarregada de comprar 30 fanals i elegida el 26 de febrer de 1911. Fou elegit vocal de la Junta Directiva del COC dia 8 de desembre de 1911. La J.D. reunida dia 6 d´agost de 1911 acordà donar-li 8 pessetes per haver sofert una disenteria. Dia 8 de desembre de 1915 fou anomenat vocal de la nova Junta Directiva del COC. Dia 8 de desembre del 1916 fou anomenat segon vocal de la JD. Dia 1 de gener de 1917 s´aprovà per ell la quantitat d´11 pessetes en concepte de socors.

BIBILONI ESTELRICH, Jaume

L’any 1925 (Anuari Balear) tenia un comerç de comestibles al carrer General Concas, 39.

BOSCH SANSÓ, Elionor

L’any 1925 (Anuari Balear) era mestra d’Escola Nacional. Álvarez Sereix,19.

BROTAT, Pere

Signa en quart lloc en la sol.licitud a l'Ajuntament sobre arbitris dia 27 de març de 1917.

CALAFAT BIBILONI, Baltasar

L’any 1928 tenia una ferreria al carrer Antoni Maura, nº 34

CALAFAT GUAL,Antònia

L’any 1925 (Anuari Balear) té comerç de comestibles al carrer de les Jovades,61.

CALAFAT Y MALONDRA,Pere Joan

La Junta Directiva del COC reunida dia 15 d´octubre de 1911 l´admeté com a soci numerari amb data de dia primer del mateix mes.Dia 19 de març de 1912 era anomenat vice-president de la JD delCOC. Durant l´any 1913-1914 passà de ser soci numerari a honorari dins el COC.

CALAFAT I PASTOR ,Antoni

Dia 8 de desembre de 1913 fou anomenat vocal de la JD del COC.

CALVÓ CALAFAT,Miquel

Té barberia l’any 1925 (Anuari Balear) al carrer Antoni Maura,31.

CANAVES FERRER,Pere J.

Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia donar fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne propaganda(23-09-1937.Expedient que s'instrueix a Pere santandreu Planes per a la seva destitució definitiva). Durant 9 anys treballà pel metge Pere Santandreu como mozo de labranza.
disposant la sanción de inhabilitación para el desempeño de puestos de mando o de confianza y postergación durante cinco años en el escalafón respectivo.
disposant la sanción de inhabilitación para el desempeño de puestos de mando o de confianza y postergación durante cinco años en el escalafón respectivo.

CAPÓ,Joan

En el curs econòmic de 1917-18 rebé 7 pessetes per socors de malalt.

CAPÓ,Miquel

Fou donat de baixa en el C.O.C. en aplicació de l´article 13 del seu Reglament,en sessió de la Junta Directiva celebrada dia 8 de setembre de 1909.

CAPÓ,Miquel

Secretari del Jutjat l´any 1928.
L'any 1937 actuava com a secretari del jutge Llorenç Pons Gili en la instrucció dels expedients sobre destitució definitiva a Pere i Rafel Santandreu Planes i a Teodora Roca Vilanova .

CAPÓ Y ALÒS,Andreu

Dia 27 d´octubre de 1912 s´ordenà que li fossin entregades 30 pessetes en qualitat de socors de malalt. Dia 8 de desembre del 1913 fou anomenat vocal de la JD del COC.En la reunió de la JD de dia 8 d´octubre de 1916 s´acordà concedir-li en concepte de socors de malaltia 33 pessetes. Constància de la seva defunció al COC dia 11-04-1920,fet produït dia 6 del mateix mes.

CAPÓ ALÒS,Pere

La Junta Directiva del COC decidí entregar-li,dia 22 de maig de 1911,40 pessetes com a socors màxim per fractura de la clavilla dreta.Dia 8 de desembre de 1918 era anomenat primer vocal de la JD del COC.

CAPÓ Y BUNYOLA,Miquel

Anomenat vocal quart del COC dia 08-12-1920.

CAPÓ CAPÓ,Miquel ("de Miguel")

Regidor del primer aj. republicà (17-04-1931) i membre de la Comissió de Cementiris (consignat en segon lloc,18-04-1931)

CAPÓ CLADERA,Antoni

Té fusteria al carrer Alexandre Rosselló,74. Any 1925 (Anuari Balear).

CAPÓ CLADERA,Bartomeu

Regidor del primer aj. republicà (17-04-1931) i membre de la Comissió de Policia Urbana i Aliniacions (consignat el segon,18-04-1931). El seu germà antoni,60 anys l´any 1924,era fuster (6 pessetes diàries) i sabia llegir i escriure,Alexandre Rosselló 76.

CAPÓ I MONTCADES,Joan

Ingressà en el COC com a soci numerari durant el curs econòmic de 1916 a 1917,amb data dia 1 de maig de 1916.

CAPÓ Y ROCA,Miquel

Fou admès com a soci del COC en la reunió de la J.D. de 29 de gener de 1911 amb data de 1 de gener del mateix any.

CAPÓ RUBÍ,Juan

Té fusteria al carrer Sol,68. Any 1925 (Anuari Balear).

CARRERES MOLINES,Joan

Tenia una gerreria a la plaça Alvarez Sereix, 23 l’any 1928

CHABAUT RUIZ,Ferran

Dia 1 de maig de 1937declara en sentit inculpatori en l'expedient instruït a na Teodora Roca Vilanova. En aquell moment era casat,xofer,de 44 anys d'edat. Era natural de Guareña,província de Badajoz,i domiciliat al carrer de les Alegries,1 (la mateixa adreça que la de na Teodora Roca).

CIFRE GALMÉS,Mateu

Estant de vigilància,tot cumplint el servei d'armes, a Inca,davant el cafè de Ses Puntes veié dur detingut a en Felicià Fuster. El portaven dins un cotxe un grup de falangistes.

CLADERA, Jaume

És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris (27-03-1917).

CLADERA CIFRE, Antònia

L’any 1928 consta com a titular d’una taverna al carrer d’Alexandre Rosselló, nº 42, la mateixa adressa on hi tenia el cafè en Miquel Ferrer Moncadas

CLADERA CIFRE, Jaume

Té un comerç de comestibles al carrer de Ferrà, nº 2, l’any 1928

CLADERA I CIFRE, Mateu

Dia 8 de desembre de 1913 fou anomenat secretari de la JD del COC. Dia 8 de desembre de 1915 cessà com a secretari de la JD anterior del COC.
L’any 1928 tenia una ferreria al carrer Alejandro Rosselló, nº 39
Se li paguen factures presentades per tasques de ferrer a l’Escola Graduada en quantitat de 120 pessetes i 30 cèntims (16 -05-1931).

CLADERA ESTELA, Catalina

Apolònia Ribes,de 71 anys d’edat, viuda, tenia un fill seu anomenat Joan Estela Ribes,de 40 anys,casat. La seva neta era na Catalina Cladera Estela, de 12 anys d’edat, que vivia en la seva companyia.

CLADERA ESTELA, Joan. Feliu o Femenia

Va néixer dia 5 de febrer de 1921. S'incorporà a files el juliol de 1938, presentant-se com a voluntari. Li tocava entregar-se, per quinta, el 1941, any en que els de la seva quinta tendrien els 18 anys. Els soldats s'entregaven per trimestrs. Així com cumplien els 18 anys s'entregaven. Quan se va entregar la seva quinta ell ja estava llicenciat, ja havia fet tres anys i mig de servei, 43 mesos. T'entregaves al quarter del Carme, que deien, i allà me varen dir: "Que voleu anar al batalló de Sa Pobla?", i dic vengue, i vaig anar al batalló de Sa Pobla. Me donaren a triar. Totes les destinacions que me donaren eren a Mallorca, perquè quan jo me vaig entregar la quinta va estar tres anys a entregar-se. A Sa Pobla hi havia 13 quintes. Del 28 n'hi havia pocs; estaven a costes. I el 29 estava entregat al quarter. I els del 29 me guanyaven a jo de 12 anys. N'hi havia bastants de batallons. Hi havia un batalló a Felanitx, a Campos, a Andratx. Estaven repartits per tot Mallorca. Els batallons se componien de 1000 soldats. A Sa Pobla el batalló estava en un quarter provisional a la plaça del Mercat de Sa Palla. Això ho convertiren en quarter, perquè llavors hi havia la guerra, i hi havia soldats per tot. I ha Sa Pobla hi vaig estar 7 mesos. Hi vaig fer l'instrucció i...llavonces, dia 12 de febrer del 1939 mos n'anarem a Mahó. La guerra no havia acabat encara. La guerra va durar fins el primer d'abril del 1939. De febrer, fins el darrer d'abril, que va donar el darrer "parte", era el 39. Menorca ja era nacional. Dia 1 d'abril ja era tot nacional. Hi havia els maquis, aquí a Sierra Nevada, que deien, que vénen a ser els terroristes, i les caçaven, les caçaven. Sí emperò ja havia acabat la guerra. A Menorca hi vaig estar 18 mesos, i després vaig anar cap a Àfrica, a "regulares", vaig anar a Ceuta. I allà, a "regulares", quan jo hi vaig anar, eren 5 tabors en tot Àfrica, i ho convertiren en 8, jo vaig anar al segon...al tercer tabor de "regulares" a Ceuta, i del tercer se va formar el 6; a Tetuán hi havia el primer, i se va formar el 4; i a Ceuta i a Larache, que era el 4, se va fundar el 5. Allà no hi havia guerra en aquell moment, ni conflicte amb els moros. Per cada vint espanyols hi havia un parell de cent moros, era un "cuerpo" de moros això. Jo tenia els companys que eren moros. Els mandos eren espanyols; hi havia qualque oficial, pocs, qualque sergent, qualque cabo, però bona part els mandos eren espanyols. Jo encara me record tots els "jefes" que he tengut què nomien.

Quan formaren el 8 anàrem a un lloc que es deia Bandassa, i hi teniem el coronel qui nomia don Francisco García Ruiz, i el capità de la companyia

CLADERA FORNÉS,Jaume

Sol.licita certificació executiva d´haver exercit el càrreg de regidor amb motiu de les pròximes eleccions municipals 06-11-1917. Se li han de cercar vinculacions amb la UP i el Partit Maurista.

CLADERA MORAGUES,Pere Joan

Batle l´any 1945 i els anys 1962-1973.

CLADERA SALVÀ,Jaume

Té fusteria al carrer Sard,1. Any 1925 (Anuari Balear).

COLÍ(?) I FIOL,Caterina

Durant l´exercici de 1914-1915 ingressà en el COC com a soci honorari.

COMAS MARTÍ,Antoni

Dia 8 de desembre del 1910 era elegit vocal de la Junta Directiva del C.O.C. Dia 8 de desembre de 1911 era elegit vocal de la Junta Directiva del COC. Dia 8 de desembre de 1912 era elegit vocal de la JD del COC.

CORTÈS,Rafel

Dia 07-01-1924 fou elegit per unanimitat vocal de la nova Junta Municipal de Sanitat,en qualitat de metge lliure. Dia 18-05-1924,02-08-1924 i 17-01-1925 en forma part com a vocal.

CRESPÍ AVELLÀ,Francesc

És a la llista de persones afectades pel decret de setembre de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),figurant-hi com empleat.

CRESPÍ AVELLÀ,Joan

Ingressà en el COC com a soci numerari dia 1 de març de 1915.Dia 1 de juliol de 1915 fou donat de bai xa d´acord a l´art. 13 del Reg.

CRESPÍ COLL,Manuel

L’any 1925 (Anuari Balear) consta que era picapedrer. Vent,5.

CRESPÍ PASTOR,Francisca

L’any 1925 (Anuari Balear) era comare. Carrer de Maria,21.

DALMAU,Antoni

Fou anomenat membre del Jurat del C.O.C. en el dia 16 de gener de 1910,per motiu d´haver cessat en aqueix càrreg D. Josep Ferrer. Fou un dels membres de la comissió encarregada de l´adquisició dels adobs químics que es constituí dia 8 de setembre de 1910 en la 1ª Junta General Extraordinària d´aquell exercici.Per sol.licitud seva li fou concedit de passar de soci numerari a protector en la reunió de la JD celebrada dia 7 de març de1915.

DALMAU,Joan

Durant l´any econòmic del COC 1918-1919 el COC li donà certa quantitat per socors de malaltia. Baixa per l´art. 13 (23-03-1919)

DALMAU BAUZÁ,Antoni

L´any 1909 i 1910 era el president del COC. Dia 8 de desembre de1910 era elegit vocal de la Junta Directiva del C.O.C. Dia 22 de desembre de 1912 era elegit vocal del Jurat del COC.

DALMAU GRIMALT, Joan

La Junta Directiva del COC reunida dia 28 de març de 1915 acordà concedir-li 6 pessetes en concepte de socors de malaltia.En la reunió de la JD de dia 8 d´octubre de 1917 s´acordà concedir-li 17 pessetes en concepte de socors de malaltia.

ERASMO MIRA, Bartomeu

Dia 2 de gener de 1918 era nomenat secretari de la Unió dels Pobres.
Era secretari de la UP en el juliol de 1923.

ESTELA RIBES, Joan

Apolònia Ribes,de 71 anys d’edat,viuda, té un fill seu anomenat Joan Estela Ribes,de 40 anys,casat. La seva neta era na Catalina Cladera Estela,de 12 anys d’edat, que vivia en la seva companyia.

ESTELA RIGO,Miquel

En el desembre de 1930 la Guàrdia Civil de Santa Margalida denuncià al veí Miquel Estela Rigo acusat d’haver-se endut un cirerer jove i diverses eines propietat d’una veïnada seva. El denunciat manifestà que fou maltractat primer i agredit després per aquella dona.

ESTELRICH,Gabriel

Dia 20 de gener de 1910 li foren entregades 14 pessetes com a soci del C.O.C. pel mateix nombre de dies en que romangué malalt.

ESTELRICH, Lluís

Dia 6 d´agost de 1911 la Junta Directiva mandà entregar-li com a Socors de malalt 29 pessetes, per una copejada casual i amputació d´un dit de la mà.

ESTELRICH,Pere

Baixa del COC per canvi de residència (23-03-1919)

ESTELRICH, Pere

Dia 30 de març de 1899 la revista “Palma Ciclista” anunciacava la celebració d’una junta preparatòria de la fundació de la “Unión Velocípeda Balear”. Entre els representants dels pobles se cita Pere Estelrich, de Santa Margalida. Aquesta reunió teingué lloc en el Club Velocipedista d’Inca. (Ramon Rosselló Vaquer, fotocòpies cedides)

ESTELRICH, Pere

Dia 17 d'abril de 1903 "La Unión Republicana" publicava una crònica de Santa Margalida on es parla diu que Pere Estelrich va presentar Lluís Martí a una reunió on es recomenà la República (Ramon Rosselló Vaquer, fotocòpies cedides)

ESTELRICH CÁNAVES, Miquel.

Té un cafè l´any 1928 al carrer d’Alexandre Rosselló, nº 48. A la mateixa adressa es trobava en aquesta data la seu social del Sindicat Agrícola .

ESTELRICH CAPÓ,Antoni

En el mes de maig de 1931 era el Recaptador Municipal (Ll.A.A.S.M. nº 24,22-05-1931)

ESTELRICH Y FERRER,Lluís

A la reunió de la J.D. del COC de 29 de gener de 1911 fou admès com a soci amb data de dia 1 de gener. La J.D. del COC reunida dia 15 d´octubre de 1911 el donà de baixa en aplicació de l´art. 13 del Reglament.

ESTELRICH FERRIOL,Bernat Merro

Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia donar fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne propaganda (23-09-1937.Expedient que s'instrueix a Pere santandreu Planes per a la seva destitució definitiva). Estigué al servei del metge,com el seu germà Miquel,com a peones jornaleros.

ESTELRICH FERRIOL,Miquel Merro

Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia donar fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne propaganda (23-09-1937.Expedient que s'instrueix a Pere santandreu Planes per a la seva destitució definitiva). Estigué al servei del metge,com el seu germà Bernat,com a peones jornaleros.

ESTELRICH FONT,Pere J.

Tenia adrogueria a Clavell,33, l’any 1925 (Anuari Balear).

ESTELRICH I GRIMALT,Gabriel

Dia 8 de desembre del 1916 fou anomenat quart vocal de la JD del COC.

ESTELRICH MALONDRA,Cristòfol

Factures a pagar per l´Aj. (juntament amb n´Antoni Garau Bibiloni ) per 224 m. i 20 cm de síquia pels fonaments de les obres de la Casa-Quarter de la G.C.,en quantitat de 161 pessetes i 80 cèntims (09-05-1931).

ESTELRICH MALONDRA,Miquel Sal (?)

Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia donar fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne propaganda(23-09-1937 Expedient que s'instrueix a Pere santandreu Planes per a la seva destitució definitiva). Estigué al servei del metge durant 15 anys consecutius como mozo de labranza.

ESTELRICH I MONJO,Antoni

En el dia 8 de desembre de 1910 era anomenat vice-secretari de la Junta Directiva del C.O.C.Dia 8 de desembre del 1912 era anomenat tresorer de la JD del COC .Durant l´exercici 1914-1915 fou donat de baixa en aplicació de l´art. 13 del R.

ESTELRICH MORAGUES,Mateu

En la reunió de la Junta Directiva del COC de dia 24 de juliol de 1910 fou donat de baixa per tenir tres mensualitats pendents de pagament i no haver-les satisfetes.

ESTELRICH PERELLÓ, Lluís

Dia 2 de gener de 1918 era nomenat vicepresident de la Unió dels Pobres

ESTELRICH I RIBES,Pere

Ingressà en el COC com a soci honorari durant l´exercici 1914-1915.

ESTEVE BENNÀSSAR,Pere

La JD del COC reunida dia 28 de gener de 1912 l´admeté com a soci protector amb data d´ingrés de dia primer del mateix mes.Era llicenciat en medici-na i cirurgia. Dia 22 de desembre de 1912 era elegit vocal del Jurat del COC.L´1 de gener de 1916 fou donat de baixa d´acord a l´art. 13.

FEMENIA,Jaume

Ingresà com a soci numerari en el C.O.C. dia 1 de maig de 1909.

FEMENIA,Joan

És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris (27-03-1917)

FEMENIA ALZAMORA,Jaume

Fou donat de baixa del COC en reunió de la seva J.D. celebrada dia 29 de gener de 1911,en aplicació de l´art. 13 del Reglament.

FEMENIA I ESTELRICH,Francisca Aina

Entrà en el COC amb data de dia 1 de gener de 1912 com a sòcia protectora per decisió de la JD reunida dia 28 del mateix mes.Durant el curs 1913-1914 fou donada de baixa del COC en aplicació de l´art. 13 del Regl.

FEMENIA I REUS,Sebastià

Ingressà en el COCcom a soci numerari d´acord a l´art. 8 del Regl. durant l´any 1913-1914.Durant l´exercici de 1914-1915 fou donat de baixa en aplicació de l´art. 13 del R.

FEMENIA Y RIBAS,Mateu

La Junta Directiva del COC reunida dia 15 d´octubre de 1911 l´admeté com a soci numerari amb data de dia primer del mateix mes. Dia 9 de març de 1913 s´acorda pagar-li 16 pessetes per socors de malalt.Dia 7 de març de 1915 s´acorda entregar-li 12 pessetes com a socors de malalt. Dia 8 de desembre de 1915 fou anomenat vocal de la nova JD del COC.Dia 31 de gener de 1916 s´acordà entregar-li 14 pessetes per haver sofert "Forumento".Dia 8 de desmbre de 1916 fou anomenat vocal primer de la JD del COC.Dia 1 de gener de 1917 s´aprovà la quantitat de 9 pessetes per ell en concepte de socors. Fou donat de baixa per no voler continuar dia 26-12-1918.

FEMENIA SEGUÍ,Antoni

La Junta Directiva del COC reunida dia 15 d´octubre de 1911 l´admeté com a soci de número amb data de dia primer del mateix any.Fou donat de baixa durant l´exercici de 1914-1915 en aplicació de l´art. 13 del R.

FERRÀ FLUIXÀ,Martí Domènec

Batle els anys 1902 i 1903.

FERRÀ FLUXÁ,Pere A.

Era president del Sindicat Agrícola l´any 1913.

FERRAGUT,Antoni

Dia 1 de gener del 1910 ingressà en el C.O.C. com a soci numerari.

FERRAGUT VIDAL,Antoni

La Junta Directiva del COC el donà de baixa del COC en aplicació de l´art. 13 dia 4 de desembre de1910

FERRER,Josep

Anomenat vocal del Jurat del C.O.C. dia 2 de maig de 1909 en l´acte d´anomenament dels seus membres per part da la Junta Directiva del mateix C.O.C. Dia 16 de gener de 1910 fou nomenat membre d´aquell Jurat Antoni Dalmau,substituïnt-lo a ell (a Josep Ferrer). Re-elegit vice-secretari dia 08-12-1919.

FERRER BARCELÓ,Miquel

Era l'amo del cafè fonda Ca'n Carabassa.Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia donar fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne propaganda (23-09-1937.Expedient que s'instrueix a Pere Santandreu Planes per a la seva destitució definitiva,fol nº8). És a la llista de persones afectades pel decret de setembre de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),on hi figura com a dirigent.

FERRER CAPÓ, Miquel

Té fusteria al carrer Unió,nº 8, l’any 1928 .

FERRER ESTELRICH, Antoni

Té un cafè l´any 1928 al carrer Alexandre Rosselló, nº 8. Aqueixa adressa es correspon també amb la de la seu social de la Unió dels Pobres pel mateix any .

FERRER FERRER,Josep

Fou anomenat secretari de la Junta Directiva del C.O.C. el dia 8 de desembre de 1910.
Estava dins la comissió del C.O.C. per a l´adquisició de 30 fanals elegida el 26 de febrer de 1911.Dia 8 de desembre de 1918 era anomenat vice-secretari de la JD. Elegit vice-secretari dia 08-12-1920.

FERRER MONCADAS,Miquel

Té un cafè l´any 1925. Alexandre Rosselló,42 (Anuario Balear).

FERRER SERRA,Joana

L'any 1924 era casada amb en Miquel Ribes Alòs,tenia 48 anys i no sabia llegir ni escriure. Tenien dues filles i tres fills : Miquel Ribes Alçamora,20 anys (resident a Amèrica,fuster 2 pessetes diàries); Esteva Ribes Alòs,17 anys; Josep Ribes Ferrer,12 anys; Valentina Ribes Ferrer,10 anys; Joan Ribes Ferrer,7 anys. El domicili familiar era Antoni Maura,17.

FERRIOL PAYERAL (sic),Miquel

Tenia adrogueria a Jovades,45,l’any 1925 (Anuari Balear).

FLUIXÀ,Jaume

Era el Fiscal de La Vila l´any 1925.

FLUIXÀ MONJO,Bernat (de Sa Boleda)

Batle els anys 1933-1935. Anti-verguista. Resultà elegit batle a partir de les eleccions municipals de març de 1933. Declarà com a testimoni contra en Pere Santandreu Planes dia 27 de febrer de 1937,juntament amb en Martí Alòs Ribes,en Martí Llull Ferrer i en Joan Monjo March. En aquella data era casat,propietari,major d'edat i domiciliat al carrer Teniente Fluxá,16.

FLUIXÀ MONJO,Catalina

Entrà al COC com a protectora dia 05-09-1920.

FLUXÀ MOREY,Martina

Fou donada d´alta en el COC com a sòcia honorària dia 5 de maig de 1918.

FONT,Antoñita

Amb la vinguda del Comte Rossi a La Vila és una de les falangistes que li ofereixen un ram de flors a ell i al Marquès de Zayas (noticia del Correo de Mallorca,del 3-10-1936)

FONT,Joan

Baixa del COC per haver mort (23-03-1919).

FONT,Pere V.

L´1 de novembre de 1909 ingressa com a soci de número en el C.O.C.

FONT I BARCELÓ,Joan

Ingressà en el C.O.C. com a soci numerari el dia 1 de maig de 1909. Dia 8 de desembre de 1910 era elegit tresorer de la Junta Directiva del C.O.C.,i el mateix dia cessava en el càrreg de vice-tresorer de la Junta Directiva anterior. Dia 8 de desembre de 1911 era elegit tresorer de la Junta Directiva del COC. Dia 14 de desembre de 1913 fou anomenat membre del Jurat del COC en substitució de Joan Rubí i Fluxà, presbíter.El dia 8 de desembre de 1916 fou anomanat vice-secretari de la JD del COC. Dia 3 de desembre de 1916 fou aprovada la quantitat de 6 pessetes que se li havia concedit en concepte de malaltia.

FONT Y GRIMALT,Pere Vicens

La JD del COC l´anomena el 28 de gener de 1912 vocal del Jurat sustituïnt a Llorenç Pons,per haver es- tat aquest elegit vice-secretari de la Junta Directiva. Dia 9 da març de 1913 s´acorda entregar-li 14 pessetes suposadament per socors de malaltia.Dia 8 de desembre del 1913 fou anomenat vice-secretari de la JD del COC.

FONT Y MONJO,Pere Vicens

Dia 8 de desembre de 1912 era anomenat vice-tresorer del COC.Dia 8 de desembre de 1915 fou anome nat secretari de la nova Junta Directiva del COC.Dia 7 de novembre de1915 li foren entregades 18 pes-setes per haver sofert traumatisme en la mà esquerra.Dia 8 de desembre de 1916 fou anomenat secretari de la Junta Directiva del COC.Dia 8 de desembre de 1918 era novament anomenat secretari. Elegit vice-president dia 08-12-1920.

FONT Y PLANAS,Rafel

Dia 5 de maig de 1912 era admès com a soci numerari en el COC amb data d´ingrés de dia 1 del mateix mes.El 30 d´abril de 1915 fou donat de baixa. L’any 1925 (Anuari Balear) tenia un molí de farina al carrer Progrés.

FONT VALLÉS,Joan Curt

Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia donar fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne propaganda(23-09-1937 Expedient que s'instrueix a Pere santandreu Planes per a la seva destitució definitiva). Estigué al servei del metge per tres anys.

FORNÉS,Joan

Signe el cinquè en la sol.licitud de certificat d´arbitris (27-03-1917)

FORNER (ó FORNÉS) ALÒS, Joan

Dia 2 de gener de 1918 era nomenat vocal de la Unió dels Pobres

FORNÉS FEMENIA,Josep

Té un cafè l´any 1925. Alexandre Rosselló,50 (Anuario Balear).

FORNÉS TOUS,Joan

És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris (27-03-1917). Signa per ell en Bartomeu Perelló,ja que ell no en sap.

FORTEZA,Pere Joan

Ingressà en el Cercle d´Obrers Catòlics com a soci numerari (juntament amb en Jaume Picó) dia 1 d´a bril de 1909.

FULLANA FEMENIA, Gabriel

Dia 2 de gener de 1918 era nomenat dipositari de la Unió dels Pobres.

FULLANA I OLIVER,Bartomeu

En la reunió de la J.D. del COC de dia 29 de gener de 1911 fou admès com a soci amb data de dia 1 de gener del mateix any. En l´any 1913-1914 fou donat de baixa del COC en aplicació de l´art. 13 del Regl. Té un comerç de comestibles al carrer del Vent,41,l’any 1925 (Anuari Balear).Era president del COC l´any 1948.

FUSTER FUSTER,Bàrbara

Cap de telègrafs l´any 1925.

FUSTER NICOLAU, Felicià

Son pare era en Felicià Fuster Molines.
L´any 1924 era president del CIDM. Donada la fundació d´aquest pel maig de 1924 sembla resultar ser el primer president de l´entitat. També hauria ocupat aquest càrreg entre el 1929 i el 1940. Relacionat amb en Joan March Ordines i representant del verguisme a La Vila.
Participà en les converses de divulgació científica de l´Escola Graduada pronunciant una conferència sobre el tema de "La situació econòmica actual",dia 25 de gener de 1931,essent molt aplaudit i felicitat.
En proclamar-se la República continuà com a batle: "...fue proclamado alcalde por mayoría absoluta de votos don Feliciano Fuster Nicolau." (sessió de dia 17-03-1931). El mateix dia de la seva proclamació manifestà que "procedería en su gestión de acuerdo con el ideario republicano que el profesa". Membre de la Comissió de Pressuposts i Comptes del mateix consistori (consignat en primer lloc,18-04-1931) i de la Comissió d´Obres Públiques (consignat en primer lloc,18-04-1931). Fou substituït com a batle el febrer de 1932 per en Joan Monjo March. Cap local del Partit Radical en els anys de vida d´aquest.
A un moment determinat pertanyé a la Falange (Cifre II), emperò també sabem que fou detingut per un grapat de falangistes i empresonat. Respecte a això hi ha el dubte de si fou tancat abans o quan ja hi pertanyia.

FUSTER MOLINES, Felicià

Dia 10 d’agost de 1899 la revista esportiva Palma Ciclista diu que en la primera sessió de la Unión Velocípeda Balea hi anà Felicià Fuster, que representava la vila de Santa Margalida

Pare de´n Felicià Fuster Nicolau.
Batle els anys 1914-1917 i 1930-1931. Té fàbrica d’alcohols l´any 1928 al carrer del Quarter Nord, nº 14 i també consta que el mateix any és comerciant en vins, al carrer Nord, nº 14

FUSTER POMAR,Agustí

Té un comerç de comestibles al carrer del Vent,9,l’any 1925 (Anuari Balear).

FUSTER POMAR, Jaume

La J.D. del COC reunida dia 15 d´octubre de 1911 el donà de baixa en aplicació de l´art. 13 del Reglament.
Consta que l’any 1928 tenia un negoci de capelleria a la Plaça Príncep, nº 20

FUSTER POMAR, Miquel

L’any 1928 tenia un negoci de hojalatería al carrer de les Casetes, nº 14

FUSTER RIBOT,Mateu

Ingressà en el COC com a soci numerari durant l´exercici de 1914-1915.Durant l´exercici 1916-1917 fou donat de baixa en aplicació de l´art, 13 del Regl,i amb data de dia 30 d´abril de 1916.Dia 5 de maig de 1918 fou admès com a soci numerari del COC.

GALMÉS,Miquel

Ingressa com a soci de número en el C.O.C. dia 1 de juny del 1909.

GALMÉS ALÒS,Miquel

La Junta Directiva del COC el donà de baixa dia 4 de desembre de 1910 en aplicació de l´art. 13.

GALMÉS NADAL,Joan

Com a Jutge Municipal prengué part en la reunió constitutiva de la “Junta Local Pro-Movimiento”,celebrada a l’Ajuntament dia 22 de març de 1938,essent-ne anomenat vocal.

GALMÉS ROCA,Antoni

Regidor del primer aj. republicà (17-04-1931) i membre de la Comissió de Policia Rural i Camins Veïnals (consignat en tercer lloc,18-04-1931).

GALMÉS ROCA,Mateu

Té un comerç de comestibles al carrer Alexandre Rosselló,38,l’any 1925 (Anuari Balear). Té un comerç de comestibles al carrer de Ferrà,2 l’any 1925 (Anuari Balear).

GARAU,Francesc

L´any 1923 (16 de juny) signa en el "Cuestionario..." com a dirigent o director de les Filles de Maria,juntament amb na Martina Riutort,i com a "Párroco"."Cura Ecónomo" l´any 1925. Dins el cicle de conferències de l'Escola Graduada,i entre els dies 7 i 14 de febrer de 1931, pronuncià una conferència "ben interessant" i fou molt aplaudit. Era el Cura Ecómnomo l'any 1928 (Anuari Balear).

GARAU,Pere

President del Cercle d´Obrers Catòlics en el moment de l´aprovació del Reglament d´aqueixa entitat per la Junta General en sessió celebrada el 20 d´agost de 1908.

GARAU BIBILONI,Antoni

Factures a pagar per l´Aj. (juntament amb en Cristòfol Estelrich Malondra) per 224 metres i 20 centímetres de síquia pels fonaments de les obres de la Casa-Quarter de la Guàrdia Civil (09-05-1931),en quantitat de 161 pessetes i 80 cèntims. Factura de 10 ptes,amb en Cristòfol Estelrich, per dos jornals a les obres del Quarter de la GC (16 de maig de 1931).

GARAU FERRAGUT,Joan

Dia 1 de maig de 1937 declara com a testimoni en l'expedient que s'obri a la comare titular Teodora Roca Vilanova. En aquell moment era casat,propietari i de 68 anys d'edat. Estava domiciliat al carrer de les Alegries nº 3 (casa per casa amb la comare). La seva declaració té sentit inculpatori.

GARAU FLUXÀ,Caterina

Ingressa en el COC com a sòcia honorària dia 23-03-1919.

GARAU MARCH,Caterina

Dia 07-01-1924 fou elegida per unanimitat vocal de la nova Junta Municipal de Sanitat,en qualitat de mare de família.

GARAU ORDINES,Massiana

Casada amb en Joan March Molines,59 anys,Rectoria,3.No sabia llegir ni escriure. No hi ha fills (padró 1924)

GARAU PASCUAL,Francesc

L´any 1936 era president del COC,càrreg del qual fou cessat (RAGC)

GARAU TAULER,Pere

En la reunió de la Junta Directiva del COC de 24 de juliol de1910 s´acordà donar-lo de baixa per tenir pendents de pagament més de tres mensualitats i no haver-les fet efectives. L’any 1925 (Anuari Balear) tenia un molí de farina a Sur,16.

GARCIA DE ÁVILA,Pedro A.

L’any 1925 (Anuari Balear) és mestre d’Escola Nacional. Alexandre Rosselló,35.

GARCIA FUSTER,Joaquim

Batle l´any 1923. L’any 1925 tenia apotecaria a Alexandre Rosselló,17 (Anuari Balear). Dia 01-07-1922 i dia 01-07-1923 pren part en la Junta Municipal de Sanitat com a vocal. Dia 20-10-1923,07-01-1924 i 28-01-1924 la presideix,com a batle.

GAYÁ BIBILONI,Guillem

Entrà en el COC com a soci numerari amb data de dia 1 de gener de 1912 per decisió de la JD reunida el 28 del mateix mes.

GAYÁ MATEU, Miquel

Va resultar mort durant els mes de setembre o primers dies del mes d’octubre de 1936. En el Registre de Sortides (RS342/355/2.10.36) s’hi troba la referència a la seva mort, causada per arma de foc, i on s’indica la seva adscripció falangista. Sembla que no era, dins La Vila, un persona precisament cordial, tot i que la seva mort hauria estat accidental, per culpa d’un altre home del poble

GAYÁ,Josep

Es donat de baixa en el C.O.C. d´acord amb l´article 13 del seu Reglament, en sessió celebrada per la Junta Directiva en dia 8 de setembre de 1909.

GENOVARD MARCH,Simó

Regidor del primer ajuntament republicà (17-04-1931) i membre de la Comissió de Policia Urbana i Aliniacions (consignat en tercer lloc,18-04-1931). Primer cap de la Secció Local de Falange. Batle els anys 1936-1937. Essent batle presidí la reunió constitutiva de la “Junta Local Pro-Movimiento”, celebrada a l’Ajuntament dia 22 de març de 1938, essent-ne anomenat president.
Fou president del CIDM els anys 1943 i 1944.

GENOVARD PASTOR,Simó

Pare de'n Simó Genovard March, primer Cap de la Falange Local. Era casat en segones núpcies (o al manco hi vivia) amb na Manuela López Guerra , natural del Yucatán (Mèxic), persona a la qual nombrosos testimonis atribueixen un paper clau a l'hora de la repressió posterior a l´esclat de la Guerra Civil. L´any 1924 tenia 52 anys, sabia llegir i escriure i era natural de Petra. Era propietari, amb assignació anual de 1.100 pessetes. Tenia també una filla, anomenada Catalina Genovard March, de 13 anys, que també sabia llegir i escriure i havia nascut al Yucatán, igual que sa mare. Amb ells vivia una dona, na Maria Capó Femenia, serventa, de 62 anys, natural de La Vila, i que no sabia llegir ni escriure, amb asignació de 150 pessetes anuals .

GINART,Antoni

És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris (27-03-1917).

GINART RIGO, Joan

L´any 1936 era president de la Juventut d´Acció Popular.

GOMEZ RIBOT, Bàrbara

L’any 1928 era comare, i vivia al carrer de la Mina,14 .

GRIMALT,Antoni (Presbíter)

Anomenat vocal del jurat del COC (18-01-1920)

GRIMALT, Jaume

Fou donat de baixa en el C.O.C. en aplicació de l´article 13 del Reglament ,en sessió celebrada dia 8 de setembre de 1909 per la Junta Directiva.

GRIMALT ESTELRICH, Jaume

Dia 5 de maig de 1918 fou donat d´alta en el COC com a soci numerari.

GRIMALT MARCH, Miquel

Té carnisseria al carrer General Concás, nº 2, l’any 1928

GRIMALT I NADAL, Bartomeu

Ingressà en el COC com a soci honorari durant l´exercici de 1916-1917 i amb data de dia 1 de gener de 1917, fent-se constar que era propi tari. Consta que entrà en substitució de Guillem Santandreu i Tous, de qui ers fill polític.

GRIMALT Y SANTANDREU,Antoni.PREVERE.

Ingressà en el COC com a soci honorari durant l´exercici de 1916 a 1917,amb data de dia 1 de gener de 1917.

GRIMALT SANTANDREU, Bartomeu

L’any 1928 era metge a La Vila, amb adressa al carrera Antoni Maura, nº 5

GUAL,Juanita

Amb la vinguda del Comte Rossi a La Vila és una de les falangistes que li ofereixen a ell i al Marquès de Zayas un ram de flors (noticia del Correo de Mallorca,del 3-10-1936) .

GUAL FERRER,Martí

L’any 1925 (Anuari Balear) té un comerç de comestibles al carrer Alfareros,15.

GUAL Y MOLINAS,Francesc

Dia 5 de maig de 1912 era admès com a soci numerari en el COC amb data d´ingrés de dia 1 del mateix mes.Dia 31 de desembre de 1914 fou donat de baixa d´acord a l´art 13 del Reg.,en una reunió de la JD de 28 de març de 1915.

HORRACH,Pere Joan (Vegeu JUAN HORRACH,Pere)

Ingressà com a soci honorari en el COC durant l´any econòmic 1916-1917 i amb data de dia 1 de gener de 1917,fent-se constar que era Mestre Nacional. Fou donat de baixa per haver canviat de residència dia 26-12-1918.

JUAN FEMENIA,Miquel

Regidor del primer aj. republicà (17-04-1931) i membre de la Comissió de Policia Rural i Camins Veïnals (consignat en segon lloc,18-04-1931).

LEAL,Ferran

Com a Inspector de Primera Ensenyança clausurà el cicle de conferències de l´Escola Graduada pronunciant (un dia entre el 21 i el 28 de febrer de 1931) "un notable discurs ...que fou un himne a l´escola i al nin logrant entusiasmar a la concurrència numerosísima que aplaudí llargament"

LLAMBIES TOUS,Bartomeu

Era cunyat dels germans Pere,Guillem i Rafel Santandreu. La nit de la mort d'un fill seu,ocorreguda dia 18 de febrer de 1936,vetlaven el cadàver a ca-seva,en Pere i en Rafel Santandreu,el mateix Llambies,en Fèlix Fuster Nicolau, i diferentes personas todos ellos amigos i familiares.Entre aqueixa gent també hi havia en Bernat Fluxà Monjo ,i allà,segons aquest,els dos germans Santandreu feren manifestacions de caire comunista.

LLAMBIES TOUS,Joan

És a la llista de persones afectades pel decret de setembre de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),on hi figura com a dirigent.

LLOPIS PINYA,Simó

L’any 1925 (Anuari Balear) té un comerç de comestibles al carrer Alexandre Rosselló,84.

LLULL FERRER,Martí

Saig (1937). Dia 27 de febrer de 1937 declara com a testimoni en contra de'n Pere Santandreu Planas,metge titular,per l'expedient que s'instrueix a aquest (en contra declaren també en Bernat Fluxà Monjo,en Martí Alòs Ribes i en Joan Monjo March) En aquell moment era fadrí,oficial saig,de 59 anys d'edat,i domiciliat al carrer Alegries,12.

LLULL Y FONT,Pere Vicenç

La J.D. del COC,reunida dia 1 de gener de 1911 l´admeté com a soci de número,d´acord als números 2 i 3 de l´art. 8 del Reglament del COC. Entre els mesos de gener,febrer i març de 1913 s´acordà entregar-li 5 pessetes com a socors de malalt. Fou donat de baixa en l´exercici de 1914-1915 en aplicació de l´art. 13 del R.

LLULL REUS,Miquel

És,en gener de 1931,beneficiari d’un subsidi per a famílies nombroses de 9 fills,atorgat pel Ministeri de Treball,pels articles 3 (cas segon),7 i 8 de les disposicions que regulen el subsidi d’atur per a pares obrers de família nombrosa. En aqueixa data viu al carrer de la Lluna,32.

LLURITÀ,Miquel

Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia donar fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne propaganda . Com a empeltador i exsecallador treballà, amb la seva brigada de peons, pel metge. Els individus que integraven la brigada també són posats per testimoni.