MALONDRA, Miquel
És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris
(27-03-1917).
MALONDRA ORDINES, Antoni
L’any 1928 tenia un forn al carrer Major, nº 8 .
MALONDRA SANTANDREU, Pere
La JD del COC reunida dia 28 de gener de 1912 l´admeté
com a soci protector amb data d´ingrés de dia primer
del mateix mes.Dia 19 de març de 1912 era anomenat president
de la JD del COC.Durant l´any econòmic de 1916-1917
fou donat de baixa per defunció,amb data 20 d´abril
de 1916.
MANDILEGO ROCA,Vicenç
Té un cafè l´any 1925 a Ca´n Picafort
(Anuario Balear).
MARCH,Joan
És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris
(27-03-1917).
MARCH,Sebastià
Dia 07-01-1924 fou elegit per unanimitat vocal de la nova Junta
Municipal de Sanitat,en qualitat de propietari agricultor. Dia 18-05-1924,02-08-1924
i 17-01-1925 en forma part com a vocal.
MARCH ESTELRICH,Joan (Verga Vell)
Batle del 1899 al 1901.Essent batle ostentà la presidència
de la Junta Local de Sanitat des de com a mínim l’1-07-1922
fins a 20-10-1923,com a màxim,quan consta que era president
de la Junta en Joaquim Garcia Fuster. Signa com a batle,dia 18 de
juny de 1923,una carta de contestació al Negociat d´Estadística
informant que tan sols hi havia a La Vila dues associacions de caire
instructiu i recreatiu i de socors mutus,el COC i la UP.Diu d’ell
en Cifre Galmés que era un gros; nosaltres li dèim
"Es tort Burino",saps?; mirava a la puta,era com "bisco".Estava
en aqueixa casa alta d'aquí de sa plaça.Jo l'he conegut
bé.
MARCH ESTELRICH,Sebastià
Batle l´any 1913. L'any 1924 tenia 55 anys,cap de família,sabia
llegir i escriure,era propietari (450 pessetes anuals) i casat amb
na Maria Monjo Bunyola,natural de Maria de la Salut,de 52 anys i
que no sabia llegir ni escriure. Amb ells viven una filla de 25
anys (Rosa March Monjo),un fill de 29 dedicat al comerç (Joan
March Monjo),una filla política de 29 natural d´Alcúdia
(Maria Qués Torrens),sabent tots tres llegir i escriure,i
un net d'any i mig (Sebastià March Qués). Domicili:
Rectoria,1.
MARCH GARAU,Sebastià
Batle els anys 1945-1949. L’any 1925 (Anuari Balear) tenia
un molí de farina al carrer Escola,6.
MARCH MOLINES,Joan
Nascut el 1865.Domiciliat a Rectoria,3,casat,59 anys,propietari,amb
consignació de 550 pessetes, sabent llegir i escriure. La
seva dona era na Massiana Garau Ordines (nascudael 1865),de 59 anys,fora
saber llegir ni escriure (padró 1924)
Segons l'Anuari Balear (1925) era el propietari del Teatro Lírico.
Rectoria,2.
MARCH MOLINES,Miquel Ferragut
Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia donar
fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne propaganda
(23-09-1937 Expedient que s'instrueix a Pere santandreu Planes per
a la seva destitució definitiva). Estigué al servei
del metge durant cinq anys.
MARTÍ,Jaume
Anomenat vocal del jurat del COC (18-01-1920)
MARTÍ FERRAGUT,Jaume
Ingressà en el COC com a soci honorari durant l´any
1913-1914 d´acord amb l´art. 8 del Regl.
MAS,Antoni
En la primera sessió de la Junta Directiva del C.O.C. del
15 d´abril del 1910 s´acordà anomenar-lo president
interí del Consell d´Acció Catòlica Social
per tal de dur a terme la representació del C.O.C. en l´elecció
del president del ja citat Consell d´Acció Catòlica
Social.
en la primera sessió de la Junta Directiva del COC de l´any
econòmic de 1910-1911,de dia 15 d´abril de 1910,s´acordà
anomenar Antoni Mas president interí del Consell d´Acció
Catòlica-Social per tal de dur a terme la representació
del COC en l´elecció del president del ja citat Consell
d´Acció-Catòlica Social.
en la primera sessió de la Junta Directiva del COC de l´any
econòmic de 1910-1911,de dia 15 d´abril de 1910,s´acordà
anomenar Antoni Mas president interí del Consell d´Acció
Catòlica-Social per tal de dur a terme la representació
del COC en l´elecció del president del ja citat Consell
d´Acció-Catòlica Social.
MAS GINART,Francesc
Ingressà en el COC com a soci numerari amb data de dia 1
de març de 1918. Fou elegit quart vocal dia 02-12-1919 i
segon dia 08-12-1920. És,en gener de 1931,beneficiari d’un
subsidi per a famílies nombroses de 8 fills,atorgat pel Ministeri
de Treball,pels articles 4 (cas primer),7 i 8 de les disposicions
que regulen el subsidi d’atur per a pares de famílies
nombroses. En aqueixa viu data al carrer Crespí,6.
MASSANET,Geroni
És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris
(27-03-1917). Signa per ell en Bartomeu Perelló,per no saber-en.
MASSANET FERRER,Cristòfol
Tenia adrogueria i barberia al carrer Creu,1 l’any 1925 (Anuari
Balear).
MASSANET GARAU,Francesc
Fou admès com a soci numerari del COC en la reunió
de la seva JD reunida dia 19 de novembre de 1911 amb data d´ingrés
de dia primer del mateix mes.
MASSANET PASTOR,Bernat
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),on hi figura com
a empleat.
MATAS ROCA,Martí (Guixer)
Fou president del CIDM l´any 1924,després de Feliciano
Fuster Nicolau,i durant l´any 1925. L'any 1924 (padró)
tenia 30 anys,sabia llegir i escriure i era oficial de secretaria
(1.009 pessetes anuals) ”Quan s’havia de fer una casa
nova ell anava a donar la tirada,és a dir,marcar on ha d’anar
assentada la paret de l’enfront...Deien que si lidaven qualque
coseta o alegració feies l’enfront allà on volies”;vivia
amb son pare,Rafel Mates Capó,de 64 anys,sabent llegir i
escriure,propietari,550 anuals,i sa mare,Magdalena Roca Alòs,63
anys,que no sabia llegir ni escriure. Estaven domiciliats a Rectoria,5.
MEDINA,Francesc
Vice-president del COC (08-12-1919)
MEDINA I BONET,Francesc
Ingressà en el COC en qualiat de soci honorari durant l´any
1913-1914 d´acord a l´art. 8del Regl. Dia 8 de desembre
de 1916 resultà elegit president del Consell Directiu.El
8 de desembre de 1918 era elegit vice-president. Del 1916(?) al
1929 fou president del COC.
Fou batle els anys 1919-1922.
MEDINA MARTÍ,Jaume
Batle l´any 1933.Anti-verguista aliat amb en Joan Monjo March.
Regidor i Segon Tinent de Batle en el primer ajuntament republicà
(17 d´abril de 1931). Membre de la Comissió de Pressuposts
i Comptes del mateix consistori (consignat en tercer lloc,18-04-1931)
i de la Comissió d´Obres Públiques (consignat
el tercer,18-04-1931).
MESQUIDA,Andreu
Era originari de Manacor.Com a falangista destacà pel seu
acarnissament (aqueix era un matón...en va matar varios aqueix
em pens(...)Aqueix pegava a matar...Aqueix se coneix que va dur
sort perquè llavor...n'ha mort molts! Per Manacor,jo ho sé
bé,anava amb un camión volquete,i anaven a la presó,i
no te demanaven què nomies,pegaven arreu(...) els se'n duien
al cementeri que se diu Son Catlà,i allà hi havia
foc,les tiraven dins el foc(...)Sí així ho feien.Jo
ho sé d'un soldat que hem va dir diu: jo hem vaig escapar
de bones,i va ser de la meva companyia que va venir amb el capità
Bayo aquí,a desembarcar(...)El varen fer presoner i el varen
tancar.El varen tenir un parell de mesos tancats,però llavors
el varen amollar el varen posar d'urgència(?)(...)Els duien(...)devers
les 11 o les 10 del vespre(...)vius,vius!,no,no miraven prim no)
Estava a La Torre com a arrendador. Potser que tengui fills; un
o dos són menescals. Ell morí devers el 1992 ó
1993. Estaven a Sa Torre. Ell hi va estar 20 anys ó 25 de
pagès; s'hi va fer ric(...)La finca era d'un senyors de Barcelona,i
només venien un pic cada any o cada dos. La tenia llogada
i aqueix temps hi havia fam i els gèneros valien molts de
doblers i tú com qui no tenies cap terreno te daven mitja
quarterada de terra o una a mitges,i bé,perquè no
n'hi havia per demanar-ho,i aqueix va fer la carrera així,perquè
ell conrava,perquè són 150 quarterades o passen un
poc,i ell conrava 20 ó 30 quarterades i les altres totes(...)les
tenia a mitges.Com a “Jefe local de la falange Española
Tradicionalista y de las J.O.N.S.” prengué part en
la reunió constitutiva de la “Junta Local Pro-Movimiento”,celebrada
a l’Ajuntament dia 22 de març de 1938,essent-ne anomenat
vocal,de la mateixa manera que Joan Galmés Nadal.
MOLINES CALAFAT,Miquel
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),figurant-hi com a
empleat.
MOLINAS Y COMELLAS,Francisca
Entre en el COC com a protectora en substitució de Maria
Ordinas (18-01-1920) Era cunyada d´Antoni Munar i Munar,que
entrà en substitució d´ella.
MOLINAS I DELMAU,Mateu
Ingressà com a soci numerari en el COC durant l´any
1913-1914 d´acord a l´art. 8 del Regl.En el decurs de
l´exercici de 1914-1915 fou donat de baixa en aplicació
de l´art. 13 del R.
MOLINAS GAIÀ,Joan P.
Té un cafè i l’estanc nº 1 l´any
1925. Príncep,10 (Anuari Balear).
MOLL ALOY, Miquel
Una font oral ens diu que en Miquel Moll estigué al fron
de la Unió dels Pobres i en fou líder carismàtic
per molts anys i que era maurista
Era president de la Unió dels Pobres l´any 1905. Signa
la sol.licitud per a celebrar una festa la UP (17-09-05). Segurament
també n’era el president el 1917. És la primera
signatura en la sol.licitud de certificat d´arbitris i, a
més, el text és redactat del seu puny i lletra (27-03-17).
Consta que dia 2 de gener de 1918 era nomenat president de la Unió
dels Pobres. Segons fonts orals era maurista (De'n Maura era aqueix
)
MONJO,Joan
Dia primer de novembre del 1909 ingressa com a soci numerari en
el C.O.C. Dia 13 de febrer de 1910 li són entregades 6 pessetes,com
a soci del C.O.C.,per haver estat malalt el mateix nombre de dies.
MONJO ALÒS,Miquel
Batle els anys 1925-1929. Com a batle presideix la Junta Municipal
de Sanitat el dia 04-03-1927.
MONJO CARRERAS, Mateu
Dia 8 de desembre de 1911 fou elegit secretari de la Junta Directiva
del COC.Dia 8 de desembre de 1912 era elegit novament secretari
del COC,mantenintse per tant en el càrreg. Dia 8 de desembre
de 1913 fou anomenat tresorer de la JD del COC.
MONJO I GUAL,Miquel
La J. D. del COC reunida dia 15 d´octubre de 1911 decidí
admetre´l com a soci de número amb data de dia primer
d´octubre.Dia 24 de març de 1912 s´acorda entregar-li
9 pessetes per socors de malalt.Dia 1 de gener de 1913 s´acorda
entregar-li 9 pessetes en qualitat de socors de malalt.Durant el
curs 1913-1914 fou doanat de baixa del COC en aplicació de
l´art. 13 del Regl.
MONJO FLUIXÀ,Miquel
Batle del 1910 al 1912. Molt probablement,pare de'n Joan Monjo
March,segon batle de la República.
MONJO MALONDRA,Joan
La J.D. del COC reunida dia 15 d´octubre de 1911 el donà
de baixa en aplicació de l´art. 13 del Reglament.
MONJO MARCH, Joan (també dit, en els papers, de José)
Nascut el 1898. Representant màxim de l´anti-verguisme,amb
en Jaume Medina Martí,a La Vila. Anomenat Primer Tinent de
Batle en el primer consistori republicà, del qual era regidor
(17 d´abril de 1931). Membre de la Comissió de Pressuposts
i Comptes del mateix consistori (consignat en segon lloc, 18-04-1931)
i membre de la Comissió d´Obres Públiques (consignat
en segon lloc,18-04-1931). Fou batle l´any 1932, substituïnt
en el febrer d´aquell any a en Felicià Fuster Nicolau.
L´abril del mateix any el Governador Civil el destituí,
essent anomenat batle Antoni Ribas Ordinas. Segons en Pere Santandreu
en las últimas elecciones generales pasadas (les
de febrer de 1936) era uno de los socios fundadores de una Sociedad
Azañista-Prietista denominada Acción Republicana domiciliada
en los altos del café de Benito Nadal Moll sociedad que fue
fundada por casi todos los familiares del Señor Don Juan
March Opreso en la Carcel de Alcalá de Henares y a pesar
de ser el Señor Monjo March sobrino del Señor March
Ordinas con el único objeto de amargar su vida fundaron dicha
sociedad.-De la moralidad y demás cualidades personales de
dicho señor Monjo March pueden informar este expedient todas
las entidades religiosas de la localidadrdinas cuando este Señor
estaba . En la declaració del dia després (23
de setembre de 1937) en Pere Santandreu rectifica: debe rectificar
la fecha en que el Señor Monjo March pertenecía a
la sociedad Acción Republicana...dije que dicho Señor
pertenecía a la susodicha Sociedad durante las ultimas elecciones
generales, siendo en realidad que lo era durante las penúltimas
ó sea las que se celebraron el año mil novecientos
treinta y tres fecha en qué fue disuelta dicha sociedad por
motivos que expondrá en otra ocasión. Dia 27 de febrer
de 1937 testificava el primer de tots (desfavorablement a l'expedientat
també testificaven en Martí Alòs Ribes, en
Martí Llull Ferrer i en Bernat Fluixà Monjo) davant
el jutge Llorenç Pons Gili en contra de'n Pere Santandreu
Planes, metge titular, per l'expedient de destitució que
s'havia obert a aquest arrel del Cop d'Estat; en aquell moment era
casat, propietari, de 39 anys d'edat, domiciliat en el carrer Alexandre
Rosselló, nº 72. També ocupà la batlia
els anys 1951-1955.
MONJO MARCH, Joan
De 1909 a 1912 fou president del Sindicat Agrícola.
MONJO MARCH,Miquel
Nascut devers 1895.Plaça del Cardenal Cerdà,13. Era
casat amb una germana de'n Felicià Fuster Nicolau. Tos dos
sabien llegir i escriure. Segons el padró de 04-02-1924 tenia
un fill de dos anys (Josep) i una filla d'un any (Rosa).L'any del
padró ell tenia 29 anys,i la seva dona 27. Es dedicava al
comerç,amb assignació de 700 pessetes anuals
MONJO MUNTANER,Miquel
L´any de la fundació (1933) de la Unió de Dretes
era el seu president.
MONJO RIBES,Esteve
Batle l´any 1918.
MONTCADES MUNTANER,Francesc
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),on hi figura com a
dirigent.
MORA Y LLITERAS,Francesc
Com a "cura párroco" fou proclamat president del
Jurat del C.O.C. dia 2 de maig de 1909 ,en l´acte d´anomenament
dels seus membres per part de la Junta Directiva.Dia 22 de desembre
de 1912 era anomenat president del Jurat del COC.
MORA REUS, Bartomeu
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de 1936 (Memòria Civil, 26. 24-08-1986),on hi figura com
a dirigent.
Algunes fonts orals indiquen que hauria estat una de les persones
més afectades, o més negativament afectada (si no
la que més ho fou) arrel de la depuració i repressió
que seguí al cop d’Estat del general Franco .
MORAGUES, Antoni
Dia 01-07-1922,01-07-1923,20-10-1923,18-05-1924,02-08-1924 i 17-01-1925
pren part en la Junta Municipal de Sanitat com a vocal.
MORAGUES DALMAU, Esteve
Tenia una barberia i una fusteria a la plaça Alvarez Sereix,23,
l’any 1925 (Anuari Balear).
MOREI DANÚS, Mateu
Fou anomenat vocal del Jurat del C.O.C. dia 2 de maig de 1909 per
la Junta Directiva del mateix C.O.C. El 8 de desembre de 1910 era
elegit vice-president de la Junta Directiva del C.O.C.En la reunió
de la J.D. de dia 1 de gener de 1911 era substituït com a membre
del Jurat ,juntament amb Bernat Rubí i AntoniDalmau .En la
Junta General de 8 de desmbre de 1911 era elegit vice-president
de la Junta Directiva del COC.
MOREI FLUXÀ, Joan
El 28 de març de 1915 ingressà com a soci numerari
,i amb data de dia primer,en el COC.
MOREI, Francesc
En el curs econòmic de 1917-18 rebé 31´50 pessetes
per socors de malalt.
MOREI I JUAN, Francesc
Ingressà en el COC com a soci numerari durant l´exercici
de 1914-1915.Dia 8 de desembre de 1915 fou anomenat vocal de la
nova JD del COC.Li foren entregades com a socors de malaltia 52
pessetes dia 7 de novembre de 1915,"por haber padecido en enfermedades
distintas de Paludismo y Enteritis y de Traumatismo ocular".Dia
8 de desembre del 1916 fou anomenat tercer vocal de la JD del COC.
MOREI I PASTOR, Damià
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de 1936 ,on hi figura com a dirigent.
MOREI SALVÀ,Joan
Tenia una barberia i una fusteria al carrer de Ferrà,4 l’any
1925 (Anuari Balear).
MONTCADES DALMAU,Francesc
En la reunió de la Junta Directiva del COC de 24 de juliol
de 1910 s´acordà donar-lo de baixa del COC per tenir
tres mensualitats pendents de pagament i no haver-les satisfetes.
MUNAR, Jaume
Elegit secretari del COC dia 08-12-1919.
MUNAR, Josep
Dia 8 de desembre de 1910 cessava com a vocal de la Junta Directiva
de l´exercici anterior.En la JD del COC reunida el 28 de gener
de 1912 s´assenyala que es troba malalt,i dia 11 de febrer
esdecideix no concedir-li l´ajut,per no haver deixat d´exercir
la seva professió en el temps de malaltia i nohaver-lo trobat
a ca-seva el socis de torn que el visitaren.
MUNAR FERRIOL, Bartomeu
Fou donat de baixa del COC amb data de 26-12-1918 per l´art.
13 del R. Sembla que aquest seria un del grup que entraren el primer
any de vida de l´entitat.
MUNAR MORAGUES, Jaume
Dia 26 de de desemembre de 1918 fou admès com a soci numerari
en el COC.
MUNAR MORAGUES,Joan
Ingressa en el COC com a numerari dia 23-03-1919.
MUNAR Y MUNAR, Antoni
Entrà en el COC com a numerari dia 14-11-20 en substitució
de la seva cunyada Francisca Molinas y Comellas.
MUNAR MUNAR, Jaume
Dia 28 de març de 1915 s´acordà que li fossin
entregades en concepte de socors de malaltia 14 pessetes,en la reunió
de la Junta Directiva del COC d´aquell dia. Elegit secretari
del COC dia 08-12-1920.
MUNAR MUNAR, Miquel
L’any 1928 tenia una ferreteria i un negoci de capelleria
a la Plaça Príncip, nº 9 .
MUNAR RIBOT,Josep
Li fou desestimat,en Junta Directiva del Cercle d´Obrers
Catòlics i per majoria de vots ,un certificat de malalt,en
la data de dia 1 d´abril de 1909.La no admissió es
funda en que no fou presentat d´acord alque es disposa en
l´article 18 del Reglament,en la seva condició 3ª,la
qual diu : "3º.Que por medio de persona de su familia
ó encargada de aviso de su enfermedad a la Junta Directiva
acompañado de la certificación facultativa que la
justifique".Aqueixes condicions són les necessàries
per poder rebre la pensió de Socors Mutus.Dia 27 d´octubre
de 1912 s´acorda "no...pagar socorro alguno...sufrió
un resfriado,por considerar que esta dolencia era habitual y crónica
en el expresado socio".Dia 5 de gener de 1915 s´acorda
entregar-li 5 pessetes com a socors de malaltia. Dia 7 de març
de 1915 es resolgué no admetre una "papeleta de enfermo"
presentada per ell per trobar-se comprès en el que disposa
l´art 18,paràgraf segon ,nº 2,on es marca com
a requisit tenir satisfetes les qüotes d´entrada i les
vençudes des de l´ingrés al Cercle com a soci
actiu.El 28 de febrer de 1915 fou donat de baixa.
MUNTANER,Antonio
Es donat de baixa en el C.O.C.,d´acord a l´artcle 13
del seu Reglament en sessió celebrada per la Junta Directiva
dia 8 de setembre de 1909.
NADAL,Joana Maria
Baixa del COC per no voler continuar (18-01-1920)
NADAL,Josep
Amb data de dia 30 de setembre de 1909 fou donat de baixa del C.O.C.
NADAL MOLL,Beneta
Prob. filla de'n Josep Nadal Perelló. Tenia a nom seu (1928)
l'estanc nº 2 a Alexandre Rosselló,46 (Anuari Balear).
Son pare,que seria amic d'Antoni Maura,l'hauria adquirit gràcies
a la seva intercessió.
NADAL PERELLÓ,Benet
Nascut el 1873.En la reunió de la Junta Directiva del COC
de dia 24 de juliol de 1910 s´acordà donar-lo de baixa
per tenir tres mensualitats pendents de pagament i no haver-les
satisfetes. L'any 1924 era llaurador,450 pessetes anuals,cap de
família,51 anys,fora saber llegir ni escriure,casat amb na
Magdalena Rubí Fluxà. L'amistat que l'uniria a Antoni
Maura hauria fet que aquest posàs a nom seu l'estanc que
a Alexandre Rosselló,46 tenia la seva filla (1928). Molt
probablement pertanyia al Partit Maurista.
NADAL Y PERELLÓ,Joana Maria
Ingressà en el COC com a sòcia honorària durant
l´exercici econòmic de 1916 a 1917 amb data de dia
1 de gener de 1917, fent-se constar que era propietària.
NAVARRO PAVÍA,Víctor
Mestre. Pronuncià una conferència a l'Escola Graduada
sobre el tema "Els drets del nin",essent molt aplaudit,entre
dia 1 i 7 de febrer de 1931 (notícia a La Veu de Mallorca
de 07-02-1931)
NAVARRO TAMARGO,Joaquim
Administrador de correus l´any 1925.
OBRADOR PROHENS, Bartomeu
L’any 1928 feia de selleter al carrer Alexandre Rosselló,
nº 3 – A
OLIVER,Antoni
Essent president de la Junta Directiva del C.O.C. fou un dels membres
de la comissió que es constituí per tal de dur a terme
l´adquisició dels adobs químics dia 8 de setembre
del 1910 en la 1ª Junta GeneralExtraordinària.En el
dia 8 de desembre del 1910 cessà com a president de la Junta
Directiva del C.O.C.
OLIVER,Joan
Fou anomenat vocal del Jurat del C.O.C. dia 2 de maig de 1909 en
l´acte d´anomenament dels seus membres per part de la
Junta Directiva del mateix C.O.C.
OLIVER CIFRE,Francisca
L’any 1925 (Anuari Balear) té un comerç de
comestibles al carrer del Sol,42.
OLIVER MARCH, Antoni
L’any 1928 exercia com a metge a La Vila, amb adrressa al
carrer Cardenal Cerdà, nº 4 .
OLIVER MOLINAS,Joan
Dia 22 de desembre de 1912 fou anomenat vocal del Jurat del COC.
OLIVER MORANTA,Francesc
La JD del COC reunida el 19 de novem. de 1911 l´admeté
com a soci numerari amb data d´ingrés de dia primer
del mateix mes.Dia 22 de desembre de 1912 fou donat de baixa del
COC d´acord a l´art. 13 del R. Se li paga una factura
des de l´Ajuntament per valor de 262 ptes i 50 cènt
per la pedra capolada de les obres del Quarter de la GC (16 de maig
de 1931). El seu germà Martí era propietari (800 pessetes
anuals),sabia llegir i escriure,Alexandre Rosselló,80 (any
1924).
OLIVER PERELLÓ,Antoni
Fou anomenat membre del Jurat del COC per la J.D. reunida dia 1
de gener de 1911.Dia 7 de març de 1915 s´acordà
entregar-li 40 pessetes en concepte de socors de malalt.Dia 17 de
novembre de 1915 li foren entregades 30 pessetes per haver estat
operat de "Hérnia inguiña".Durant el curs
ecomòmic de 1916-1917 fou donat de baixa en aplicació
de l´art. 13 del Reg,amb data de dia 1 de gener de 1917. L'any
1925 tenia una fusteria a Antoni Maura,35 (Anuari Balear).
ORDINES,Antoni
És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris
(27-03-1917)
ORDINES,Maria
Baixa per defunció (18-01-1920)
ORDINES,Miquel
En paraules de na Catalina Santandreu Garau era el senyor de Sa
Capella,treballava a la casa de D. Joan March i la seva missió
era la de resoldre problemes,era el diplomàtic de la casa
March,el que avui en diriem Relacions Públiques. Era un homo
molt atractiu tant física com moralment,un autèntic
senyor d’aspecte i de fets i que es dedicava a ajudar als
altres...”
ORDINAS CAPÓ,Sebastià
Admès al COC dia 05-09-1920 com a numerari.
ORDINES FORNÉS,Pere J.
L’any 1925 tenia apotecaria a la plaça Príncep,7
(Anuari Balear). Dia 01-07-1922,01-07-1923,20-10-1923,18-05-1924,02-08-1924
i 17-01-1925 pren part en la Junta Municipal de Sanitat com a vocal.
ORDINES PASTOR,Marín
L’any 1925 (Anuari Balear) tenia un molí de farina
a Sur,23.
PAYERES,Antoni
Ingressà en el C.O.C. el dia 1 de maig de 1909 com a soci
numerari.
PAYERES MALONDRA,Antoni
L’any 1925 (Anuari Balear) consta que era picapedrer. Europa,16.
PASTOR Y ALZAMORA,Joan
Dia 4 de juny de 1911 la Junta Directiva del COC acordava admetre´l
com a soci de número.Presentà a la JD reunida el 28
de gener de 1912 un certificat facultatiu del metge com mentres
patia una artritis seca al genoll esquerra.Dia 21 de juliol de 1912
s´acordà entregar-li 40 pessetes com a socors de malalt.Durant
l´any 1913-1914 fou donat de baixa del COC en aplicació
de l´art. 13 del Regl.
PASTOR CALAFAT,Antoni
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),figurant-hi com a
empleat. És a la llista de persones afectades pel decret
de setembre de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),on hi
figura com a dirigent.
PASTOR COLL
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),figurant-hi com a
dirigent.
PASTOR FEMENIA,Pere Joan
Batle l´any 1909.
PASTOR GAIÀ,Guillem
L’any 1925 (Anuari Balear) tenia un molí de farina
al carrer de les Alegries,15.
PAYERES Y GRIMALT,Bartomeu
La J.D. del COC,reunida dia 1 de gener de 1911 l´admeté
com a soci de número d´acord als números 2 i
3 de de l´art. 8 del Reglament del COC.Dia 22 de maig del
mateix any la Junta Directiva del COC decideix entregar-li 18 pessetes
com a socors,per haver sofert una pulmonia. Dia 9 de març
de 1913 s´acorda entregar-li 6 pessetes suposadament per soscrs
de malaltia.Dia 3 de desembre de 1916 s´aprovà la quantitat
d´11 pessetes que li havien estat entregades. L’any
1925 (Anuari Balear) té una fusteria al carrer Alexandre
Rosselló,15.
PAYERAS MALONDRA,Antoni
La Junta Directiva del COC el donà de baixa dia 4 de desembre
de 1910 en aplicació de l´art.13
Consta com a picapedrer l´any 1925. Europa,16. (Anuari Balear)
PERELLÓ,Bartomeu
Signe el tercer en la sol.licitud de certificat d´arbitris
(27-03-1917),i a més signa per en Jeroni Massanet i per en
Joan Fornés Tous.
PERELLÓ,Bartomeu
Durant l´any econòmic de 1917-18 rebé 10 pessetes
per socors de malaltia.És elegit segon vocal de la JD del
COC dia 08-12-1919.
PERELLÓ,Joan
És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris
(27-03-1917)
PERELLÓ Y ALÒS,Antoni
Ingressà en el COC durant l´exercici de 1914-1915
com a soci numerari
PERELLÓ ALÒS,Bartomeu
Ingressà en el COC com a soci numerari dia 1 de maig de
1915. Dia 8 de desembre de 1918 fou anomenat quart vocal de la JD
del COC
PERELLÓ FLUXÀ,Sebastià
És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris
(27-03-1917).
PERELLÓ Y MARCH,Catalina
A partir de dia 4 de desembre de 1910 es donà de baixa del
COC,"por no querer
continuar".
PERELLÓ PERELLÓ,Nadal Gayardó
Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia
donar fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne
propaganda (23-09-1937.Expedient que s'instrueix a Pere santandreu
Planes per a la seva destitució definitiva). Estigué
al servei del metge com a peón jornalero.
PERELLÓ PLANES, Jaume
És un dels "socios de los mas significados" d'Esquerra
Republicana, segons es desprèn de la declaració de'n
Joan Monjo March en l'Expedient per a destitució definitiva
del metge titular Pere Santandreu, on diu que va veure sortir de
la casa d'aquest darrer dos socis més d'ERB la nit del 19
i 20 de juliol de 1936 : "...las noches del 19 i 20 de julio
último el declarante vió salir de la casa del Señor
Santandreu a tres socios de izquierda republicana de los más
significados ,seguramente de oir por la radio las noticias que daba
la emisora de Barcelona". En Pere Santandreu diu que en Jaume
Perelló Planas i en Martín Alós Quetgles (Jay)
habían sido mobilizados como soldados aquel mismo dia y entraron
en mi casa para despedirse de Don Juan Alba saliendo los tres juntos
de mi casa, siendo completamente falso que oyeran la radio pues
escasamente estuvieron en mi casa mas de cinco minutos. És
a la llista de persones afectades pel decret de setembre de 1936
(que dóna lloc a la llista de 10 d’octubre) , on hi
figura com a dirigent. Segons diu com a testimoni en Joan Monjo
March: "...las noches del 19 i 20 de julio último el
declarante vió salir de la casa del Señor Santandreu
a tres socios de izquierda republicana de los más significados
, seguramente de oir por la radio las noticias que daba la emisora
de Barcelona". En Pere Santandreu es defensarà dient
que en Jaume Perelló Planas i en Martí Alós
Quetgles (Jay) habían sido mobilizados como soldados aquel
mismo dia y entraron en mi casa para despedirse de Don Juan Alba
saliendo los tres juntos de mi casa, siendo completamente falso
que oyeran la radio pues escasamente estuvieron en mi casa mas de
cinco minutos”.
Tant en Martí Alòs Quetgles, en Jaume Perelló
Planes, en Joan Alba Montcades i en Pere Santandreu Planes figuren
a la llista de persones afectes al Front Popular publicada el 10
d’octubre de 1936 al Boletín Oficial de la Provincia
de Baleares. Sabem que almanco en Jaume Perelló romangué
empresonat per espai de al voltant d’un any (com se suposa
que tota la resta) a les Escoles Velles , per la qual cosa, en tot
cas, no s’incorporà finalment a files, com diu en Pere
Santandreu que tenien previst fer (almanco fins a l’estiu
de 1937).
PICÓ,Jaume
Ingressà en el Cercle d´Obrers Catòlics com
a soci numerari (juntament amb en Pere Joan Forteza) en el dia 1
d´abril de 1909.
PICÓ I AGUILÓ,Jaume
Fou donat de baixa del COC en l´exercici 1914-1915 en aplicació
de l´art. 13 del R.
PINYA,Antoni
L´1 de novembre de 1909 ingressa com a soci de número
en el C.O.C.
PINYA,Miquel
Almanco ja a finals del 1930 era el Tresorer del C.O.C.,encara
que segurament ho era des de temps abans.El trobam també
en el càrreg a dia primer de gener de 1946.
PINYA,Rafel
L’any 1928 era mestre d’Escola Nacional. Lluna , 9
.
PINYA, Salvador
Amb data de 31 d´octubre de1909 es donat de baixa de C.O.C.
És elegit vocal primer dia 08-12-1919.
PINYA AGUILÓ, Salvador
Té fàbrica d´alcohols i merceria, el 1928,
amb adreça al carrer Jovades, nº 14 .
PINYA Y FORTEZA, Antoni
S´acorda dia 7 de març de 1915 entregar-li 30 pessetes
com a socors de malalt. És donat de baixa del COC per inútil
i incapacitat dia 26-12-1918.
PINYA FUSTER, Francesc
Té carnisseria, merceria i un forn al carrer o plaça
Príncep, nº 16 l’any 1928 .
PINYA FUSTER, Jaume
L’any 1928 tenia adrogueria al carrer Major, nº 25.
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de 1936 , el qual dóna lloc a la llista d’octubre ,
on hi figura com a dirigent.
PINYA FUSTER, Miquel
Té un negoci de merceria al carrer Concas, nº 3, l’any
1928
PINYA FUSTER, Salvador
Dia 8 de desembre de 1810 és anomenat vice-tresorer de la
Junta Directiva del C.O.C.
Just un any després era elegit vice-tresorer de la Junta
Directiva del COC.
Dia 31 de gener de 1916 s´acordà entregar-li 30 pessetes
per haver sofert "Prolapso rectal".
PINYA MIRÓ,Josep
En la reunió de la Junta Directiva del COC de 24 de juliol
de 1910 s´acordà donar-lo de baixa per tenir tres mensualitats
pendents de pagament i no haver-les satisfetes. Dia 4 de juny de
1911 la Junta Directiva del COC admeté d´entregar-li
com a socors de malalt 36´50 pessetes,"que había
padecido una enfermedad desconocida a la Directiva". Dia 8
de desembre del 1915 fou anomenat tresorer de la nova Junta Directiva
del COC.Dia 8 de desembre del 1916 era anomenat novament tresorer
de mateix òrgan.Dia 8 de desembre de 1918 era anomenat tresorer.
PINYA PINYA,Josep
Fou president del CIDM durant els anys 1926,1927 i 1928. Regidor
del primer aj. republicà (17-04-1931) i membre de la Comissió
de Cementiris (consignat en tercer lloc,18-04-1931). Triat per vot
unànim per a desenrrotllar les funcions de dipositari municipal
del primer aj. republicà (18-04-1931)
PINYA Y PINYA, Salvador
Dia 5 de maig de 1918 ingressà com a soci numerari del COC
en substitució de son pare (Salvador Pinya Fuster), per trobar-se
aqueix físicament inútil,"é imposibilitado
para asistir a ningún acto de la Sociedad". Dia 8 de
desembre de 1918 era anomenat tercer vocal de la JD del COC.
Tenia un negoci de merceria, l’any 1928, al carrer Antoni
Mara, nº 32 .
PLANES MARCH,Maria
Dia 07-01-1924 fou elegida per unanimitat vocal de la nova Junta
Municipal de Sanitat,en qualitat de mare de família.
PONS,Llorenç
En l´any 1918-19 el COC li pagà per socors de malaltia.
Anomenat jurat del COC dia 18-01-1920.
PONS GILI,Llorenç
Com a jutge municipal,i per ordre de l'Ajuntament,al llarg de l'any
1937 dugué a terme les diligències dels expedients
instruïts a Pere Santandreu Planes,Teodora Roca Vilanova i
Rafel Santandreu Planes.
PONS GILI,Miquel
L’any 1925 (Anuari Balear) tenia una fusteria al carrer de
les Jovades,49.
PONS Y MORRO,Llorenç
Fou anomenat membre del Jurat del COC per la J.D. reunida dia 1
de gener de 1911.
PINYA FUSTER,Miquel
Fou elegit vice-secretari de la Junta Directiva del COC dia 8 de
desembre de 1911.
La JD del COC anomenà a Pere V. Font y Grimalt, el 28 de
gener de 1912,vocal del Jurat en substitució seva per haver
estat elegit vice-secretari de la Junta Directiva. Dia 8 de desembre
de 1912 era confirmat novament per un exercici més en el
càrreg de vice-secretari del COC.En la reunió de la
JD de dia 8 d´octubre de 1916 s´acordà concedir-li
20 pessetes en concepte de socors de malaltia.
POMAR MONCADES,Pere Gil
Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia
donar fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne
propaganda (23-09-1937.Expedient que s'instrueix a Pere santandreu
Planes per a la seva destitució definitiva). Treballà
com a peón jornalero pel metge.
PUJADAS,Antoni
President del COC l´any 1949.
PUJADAS GOMILA, Antoni
Batle els anys 1956-1961. Era nat a Inca. Era funcionari administrador
de correus de La Vila , i era casat amb na Catalina Santandreu,
filla de´n Pere Santandreu (el metge "Perico el Vell"),
i apotecària de La Vila. Se'l recorda com a homo callat,
seriós i discret.
RAMIS,Simó
Ingressà en el C.O.C. com a soci numerari el dia 1 de maig
de 1909.
RAMIS ESTELRICH,Damià
L’any 1925 (Anuari Balear) tenia una fusteria al carrer Llibertat,4.
RAMIS Y MOREI,Simó
Durant l´any 1913-1914 fou donat de baixa com a soci numerari
del COC per aplicació de l´art. 13 del Regl.Dia 1 de
març de l´any 1915 fou donat d´alta com a soci
numerari. Elegit tercer vocal dia 08-12-1920.
REUS,Miquel
Ingressà en el C.O.C. dia 1 de maig de 1909 com a soci numerari.
Fou donat de baixa per l´art 13 del R. en data de 26-12-1918.
REUS,Sebastià
En el juliol de 1923 era el president de la UP.
REUS, Sebastià
Dia 1 de gener del 1910 ingressà en el C.O.C. com a soci
de número.
REUS CAPÓ,Gabriel
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),on hi figura com a
dirigent.
REUS CAPÓ, Sebastià
La J.D. del COC reunida dia 15 d´octubre de 1911 el donà
de baixa en aplicació de l´art. 13 del Reglament.
REUS GAYÀ, Sebastià
Des de, com a mínim 1918, fins a, com a mínim1923
era membre de la Junta Directiva de la Unió dels Pobres.
REUS Y TIMONER,Miquel
La Junta Directiva del COC reunida el 4 de desembre de 1910 el
donà de baixa en aplicació de l´art.13. Dia
5 de maig de 1912 era admès com a soci numerari del COC amb
data d´ingrés de dia 1 del mateix mes. Dia 9 de març
de 1913 es decideix entregar-li 7 pessetes suposadament per socors
de malaltia. Dia 23 de maig de 1931 era agent de vigilància
(Actes,23-05-1931)
REUS I TOUS,Joan
És l´autor de l´escrit dirigit a l´Ajuntament
sobre les contribucions per carros i carretons (31-05-16).
RIBAS,Antoni
Fou donat de baixa en el C.O.C. en aplicació de l´article
13 el dia 8 de setembre de 1909 en sessió de la Junta Directiva
del mateix C.O.C. i amb data de 1 de maig.
RIBES,Apolònia
Apolònia Ribes,de 71 anys d’edat,viuda, té
un fill seu anomenat Joan Estela Ribes,de 40 anys,casat. La seva
neta era na Catalina Cladera Estela,de 12 anys d’edat, que
vivia en la seva companyia.
RIBAS,Miquel
L´any 1911 era president del COC. En el curs econòmic
de 1917-18 rebé 38´50 pessetes per socors de malalt.
Anomenat president dia 08-12-1919.
RIBAS,Esteve
Signa el segon en la sol.licitud de certificat d´arbitris
consignats al pressupost de l´Ajuntament (27-03-1917).
RIBAS ,Esteve
Dia 8 de desembre de l´any 1910 cessava com a vocal de la
Junta Directiva del COC de l´exercici anterior. Molt probablement,pare
de'n Miquel Ribes Alòs.
RIBES ALÒS,Miquel
Secretari del Cercle d´Obrers Catòlics en el moment
de l´aprovació del Reglament d´aqueixa entitat
perla Junta General en sessió celebrada el 20 d´agost
de 1908.També el trobam en aqueix càrreg i com a data
més llunyana a dia 24 de juny de 1946.
Dia 8 de desembre de 1910 fou elegit President D.,i la Junta General
li donà un vot de confiança per tal que,d´acord
amb el conciliari anomenés a la resta de membres de la Junta
Directiva.En el mateix dia cessava com a tresorer de la Junta Directiva
anterior
A la Junta General ordinària de 8 de desembre de 1911 era
anomenat president de la J.D. del COC. L´any 1913 era president
del COC.En la de 8 de desembre de 1916 era anomenat vice-president
.En la de 8 de desembre de 1918 era anomenat president. Re-elegit
president dia 08-12-1920. En el padró de 1924 té 53
anys,és cap de família,sap llegir i escriure,i fa
de fuster,amb asignació de 6 pessetes diàries.Té
dues filles i tres fills Miquel, Esteve, Josep, Valentina i Joan.
La seva dona és na Joana Ferrer Serra,de 48 anys.Estan domiciliats
al carrer Antoni Maura,17. L'any 1928 tenia una fusteria a Antoni
Maura,17 (Anuari Balear) Era president del COC de 1930 a 1935,i
de 1936 a 1947.
RIBAS FLUXÁ,Bernat
Regidor i Regidor Síndic del primer ajuntament republicà
(17-04-1931). Membre de la Comissió de Policia Rural i Camins
Veïnals del mateix consistori (consignat el primer,18-04-1931).
RIBES GUAL,Joan Jenís
Citat pel metge Pere Santandreu Planes com a persona que podia
donar fe que no l'havia sentit a parlar mai de comunisme ni fer-ne
propaganda (23-09-1937.Expedient que s'instrueix a Pere santandreu
Planes per a la seva destitució definitiva). Estigé
al servei del metge com a peón jornalero.
RIBAS ORDINAS,Antoni
Regidor del primer aj. republicà (17-04-1931) i membre de
la Comissió de Policia Urbana i Aliniacions (consignat el
primer,18-04-1931).S´ofereix per tal que la seva filla,Joana
Ribas Ribas confeccioni de franc una bandera republicana. Batle
l´any 1932,poc després de la destitució (abril
de 1932) de´n Joan Monjo March per ordre del Governador Civil.
Fou suspès del càrreg el gener de 1933,formant-se
una Comissió Gestora.
RIBAS RIBAS,Joana
Filla d´Antoni Ribas Ordinas. Encarregada de la confecció
d´una bandera republicana amb motiu de la proclamació
de la República. La confecció era ordenada pel batle
Fèlix Fuster Nicolau,i Antoni Ribas es prestava a que la
seva filla ha fes de franc (22-05-1931)
RIBAS VIDAL,Esteve
En la reunió de la Junta Directiva del COC de dia 24 de
juliol de 1910 s´acordà donar-lo de baixa per tenir
tres mesos pendents de pagament i no haver-los satisfet.
RIBOT GILI,Sebastià
Regidor del primer aj. republicà (17-04-1931) i membre de
la Comissió de Cementiris (consignat en primer lloc,18-04-1931).
Va tenir una filla única,anomenada Maria. De fadrí
vivia a l´actual carrer Antoni Maura,30. De casat va passar
a una altra casa del carrer Antoni Maura,a prop de la intersecció
amb el carrer de Maria.
RIERA,Joan
"Comandante del Puesto" de la Guàrdia Civil l´any
1928
RIERA GALMÉS, Jaume
L’any 1928 tenia una ferreria al carrer Llibertat, nº
3
RIUTORT,Martina
Presidenta o màxima representant de les Filles de Maria
a juny de 1923 (16-06-1923).
RIUTORT,Maties
Anomenat vocal del Jurat del C.O.C. dia 2 de maig de 1909 en l´acte
d´anomenament dels seus membres per la Junta Directiva del
mateix C.O.C.
ROCA FEMENÍAS, Nadal
Té un cafè l´any 1928 a la Plaça Príncep,
nº 10. A la mateixa adressa consta que hi tenia la seu social
el Centro Instructivo y Deportivo Margaritense .
ROCA FIOL,Àngela
L’any 1925 (Anuari Balear) tenia un molí de farina
al carrer Concas,47.
ROCA FLUXÁ,Miquel
Té un cafè l´any 1928. Alexandre Rosselló,4
(Anuario Balear).
ROCA VILANOVA,Teodora
Era la comare titular de l'Ajuntament ("Matrona de Asistencia
Pública Domiciliaria") Se li instrueix expedient per
a destitució definitiva entre el 26 d'abril i el 4 de maig
1937. En aquell moment era viuda i tenia 60 anys d'edat. Era natural
de Foyón,província de Saragossa,i domiciliada al carrer
de les Alegries,1.
ROIG Y BIBILONI,Jaume
Ingressà en el C.O.C. el dia 1 de maig de 1909 com a soci
numerari.Dia 1 de novembre de 1910 la JuntaDirectiva del COC resolgué
no entregar-li res per ser la seva malaltia reconegudament crònica.La
J.D. reunida dia 15 de gener de 1911 acordà imposar,com a
correctiu,una multa de 0´25 pessetes per cada acte a tots
els socis que no assistiren a l´acompanyament i a la missa
celebrada en motiu de la seva mort. En reunió de la J.D.
de 29 de gener de 1911 fou donat de baixa per defunció.
ROIG ROSSELLÓ,Jaume
Té un cafè l´any 1925. Alexandre Rosselló,2
(Anuario Balear). Domiciliat a la Plaça Príncep l´any
1924,46 anys,cap de família,sap llegir i escriure,natural
de Sineu,450 pessetes anuals. Casat amb na Margalida Aloy Dalmau,45
anys,no sap llegir ni escriure.Amb ells viven dos fills (en Martí,21
anys, i na Catalina,13anys,jornalers ambdós,3 pessetes diàries,sabent
llegir ella,i ell no) i la sogra d'ell,na Catalina Dalmau Pastor,de
69 anys,que no sap llegir ni escriure.ººº
ROSSELLÓ,Joan
Ingressa com a soci numerari en el C.O.C. el dia 1 de maig de 1909.
ROSSELLÓ ALOY,Antoni
President de CIDM els anys 1941 i 1942.
ROSSELLÓ Y PARERA (?),Joan
Fou donat de baixa del COC dia 22 de desembre de 1912 en aplicació
de l´art. 13 del R.
RUBÍ,Bernat
Fou anomenat vocal del Jurat del C.O.C. dia 2 de maig de 1909 en
l´acte d´anomenament dels seus membres per part de la
Junta Directiva del mateix C.O.C. La J.D. del COC reunida dia 1
de gener de 1911 el substituí com a membre del Jurat,juntament
amb en Mateu Morei i n´Antoni Dalmau.
RUBÍ Y BIBILONI,Joan Antoni
Fou admès com a soci numerari del C.O.C amb data de primer
de maig de 1910.La J.D. del COC reunida dia 1 de gener de 1911 resolgué
que el seu fill Antoni Rubí i Fluxà el substituís
com a soci numerari per haver (el pare) emigrat a Amèrica.
RUBÍ Y BIBILONI,Antoni
Dia 22 de desembre de 1912 fou donat de baixa del COC d´acord
a l´art. 13 del R.
RUBÍ Y BIBILONI,Bernat
En la reunió de la Junta Directiva del COC de 24 de juliol
de 1910 s´acordà donar-lo de baixa per tenir tres mensualitats
pendents de pagament i no haver-les fet efectives.
RUBÍ I FLUXÀ,Antoni
A la reunió de la J.D. del COC de 1 de gener de 1911 es
resolgué que substituís a son pare,Juan Antoni Rubí
i Bibiloni com a soci numerari,per haver aqueix emigrat a Amèrica.
L´11 de febrer de 1912 se´l donà de baixa amb
data de 31 de desembre de 1911 per haver emigrat a la República
Argentina.
RUBÍ Y FLUXÀ,Joan
Essent prevere ,dia 2 de maig del 1909 era anomenat vocal del Jurat
del C.O.C. en l´acte d´anomenament dels seus membres
per la Junta Directiva. Fou un dels membres que integrà la
comissió per a l´adquisició d´adobs químics
que es constituí dia 8 desetembre de 1910 en la 1ª Junta
General Extraordinària. Dia 22 de desembre de 1912 era anomenat
vocal del Jurat del COC. Durant el curs 1913-1914 fou donat de baixa
del COC "por cambio de domicilio". Amb la visita del Comte
Rossi a La Vila (Correo de Mallorca,3-10-1936) fou el primer en
parlar a la gent des de la casa de´n Josep Tous. Com a “Cura
Ecónomo” prengué part en la reunió constitutiva
de la “Junta Local Pro-Movimiento”,celebrada a l’Ajuntament
dia 22 de març de 1938,essent-ne anomenat secretari.
RUBÍ I FLUXÀ,Magdalena
Casada amb en Benet Nadal Perelló l'any 1924,48 anys,fora
saber llegir ni escriure. Amb ells viven tres fills i la mare de'n
Benet.
SALAMANCA FLUXÀ, Jaume
L’any 1928 tenia una ferreria al carrer Alejandro Rosselló,
nº 28
SALES CÀNAVES, Cristòfol
Tenia, l'any 1928, comerç de comestibles al carrer de Ponent,
nº 1 i un forn al carrer d’Antoni Maura, nº 40 .
SANCHO,Joan
L’any 1925 (Anuari Balear) és mestre d’Escola
Nacional. Doctor Alòs,6.
SANTANDREU,Catalina
Baixa del COC per no voler continuar (18-01-1920) Podria esser
la germana de'n Pere;en Rafel i en Guillem,casada amb en Bartomeu
Llambies Tous.
SANTANDREU,Guillem
Dia 8 de desembre del 1910 cessà en el càrreg de
vice-president de la Junta Directiva del C.O.C.
SANTANDREU,Pere
"Es metge Perico"
Fou durant uns anys el metge titular municipal, i es va significar tant durant la II República, com en els anys anteriors, per la seva dedicació a tasques sanitàries i de millora de les condicions de salut de la població margalidana.
Home d'ideari democràtic, republicà i d'esquerres, simpatitzava amb l'Esquerra Republicana Balear, i segurament n'era l'ideòleg i organitzador d'aquest partit a La Vila. Sembla que tenia amistat precisament amb el que més endavant seria un dels homes forts d'aquell partit a nivell balear, també metge: el doctor Emili Darder, que seria batle de Ciutat de Mallorca en temps de la República i que moriria afusellat pels feixistes.
La ideologia i actuació de "Es metge Perico" li valgué repressàlies posteriors per part del règim franquista, i l'obertura d'un expedient per destitució definitiva de la plaça que ocupava.
Sabem que almanco el maig de 1924 formava part de la Junta Municipal de Sanitat com
a secretari.
Segons notícies del 28 i del 29 de setembre de 1928 (de La Última Hora i de El Correu de Mallorca, respectivament), va presentar sobre aquelles dates la conferència que feu a Santa Margalida el doctor Emili Darder en relació a l'epidèmia de tifus que patia la població.
SANTANDREU I AMENGUAL,Guillem
Ingressà en el COC com a soci honorari durant l´any
1913-1914 d´acord a l´art. 8 del Regl.
SANTANDREU GAYÁ,Pere
President del COC l´any 1949.
SANTANDREU PLANAS,Guillem
Consta que formà part de la Junta Municipal de Sanitat com
a vocal entre l’1-07-1922 i el 4-03-1927. Era secretari de
l´Ajuntament l´any 1928. Se li paga una factura de 174
pessetes i 80 cèntims per haver organitzat el "lunch"
en obsequi del Governador Civil i President de la Diputació
en 14 d´abril de 1931 (16 de maig de 1931)
Batle l´any 1950.
SANTANDREU PLANAS, Pere. "Es metge Perico es Vell"
Nascut el 1886. Tenia un germà que també era metge
i que estava a Son Carrió. Dia 5 de maig de 1912 fou admès
com a soci protector en el COC, amb data d´ingrés de
dia 1 del mateix mes. Dia 22 de desembre de 1912 era elegit vocal
del Jurat del COC (Memòries del COC).
Consta que l’any 1928 exercia com a metge a La Vila, amb adressa
al carrer Major, nº 44 .
En l'ambient de desconcert dels primers dies després del
Cop d'Estat es donaren algunes manifestacions que després
havien de ser motiu per a acusar de desafectes al Moviment a alguns
individus d'esquerra. És el cas de la comare Teodora Roca
,del metge titular Pere Santandreu , en Joan Alba, en Jaume Perelló
Planes, i en Martí Alòs Quetgles, segons diu com a
testimoni en Joan Monjo March: "...las noches del 19 i 20 de
julio último el declarante vió salir de la casa del
Señor Santandreu a tres socios de izquierda republicana de
los más significados, seguramente de oir por la radio las
noticias que daba la emisora de Barcelona". Quan en Pere Santandreu
Planas fa la seva defensa menciona el nom d’aquells tres com
a els individus al.ludits.
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de de 1936 . Dia 27-02-1937 declarava davant el jutge Llorenç
Pons Gili per l'expedient de destitució definitiva que se
li obria; tenia 51 anys, era casat, metge i domiciliat al carrer
Major, 44.
Tenia un fill Pere (que estava a Muro), en Guillem, que va morir
jove, na Joana, na Maria (casada amb en Joan Alba, d'ERB), na Francisca
(que era fadrina), i na Catalina ("llavor hi havia la mare
de la que hi ha a l'apotecaria"). Aqueixa, que era la major,
quedà per Barcelona, treballant d'infermera i llavors es
va casar amb n'Antoni Pujades,
administrador de correus i batle del 1956 al 1961.
SANTANDREU PLANAS, Rafel
Nascut el 1892. Dia 07-01-1924 fou elegit per unanimitat vocal
de la nova Junta Municipal de Sanitat. Dia 02-08-1924 i 17-01-1925
en forma part com a vocal. L´any 1924 era farmacèutic,
tenia 32 anys, era cap de família, sabia llegir i escriure,
no consta que tingués fills i se li consignen 508 pessetes
anuals. Era casat amb na Francesca Estelrich Campaner, de 32 anys,
que sap llegir i escriure. Vivien a la Plaça Príncep
(després de la República), 4. Tenia l'apotecaria veïnat
de Ca'n Salvador i una altra davant el Bar Perelló. L’any
1928 tenia apotecaria al carrer Alejandro Rosselló, nº
17 . Un fill seu, en Guillem, nascut el 1936, fou secretari de l'Ajuntament,
i encara és viu (1996).
SANTANDREU Y TOUS, Guillem.
Fou anomenat membre del Jurat del COC per la J.D. reunida dia 1
de gener de 1911
Dia 22 de desembre de 1912 era elegit vocal del Jurat del COC. Durant
l´any econòmic de 1916-1917 fou donat de baixa del
COC per defunció amb data de dia 2 de març de 1917.
En substitució d´ell ingressà el seu fill polític
Bartomeu Grimalt
SALVÀ,Pere
És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris
(27-03-1917).
SERRA,Joan
Fundà el Partit Socialista a La Vila,abans de les eleccions
de febrer de 1936. No consta referència escrita de la seva
existència. No presentà estatuts davant Governació
Civil. Tenia molts de germans; eren devers 10.
SERRA,Joan
Ingressà com a soci de número en el C.O.C. dia 1
de juny del 1909.
SERRA I PLANAS,Joan
Durant l´any 1913-1914 fou donat de baixa del COC per aplicació
de l´art. 13 del Reglament.
SERRA I ALÇAMORA,Mateu
Ingressà en el COC durant l´exercici de 1916-1917
com a soci numerari,amb data de dia 1 d´abril de 1916.Dia
8 de desembre de 1918 era anomenat segon vocal de la JD del COC.
SINTES MELLER, Miquel
L’any 1928 feia de selleter al carrer d’Antoni Maura,
nº 12
SITJAR FEMENIA,Antònia
L’any 1928 tenia adrogueria a la Plaça Cerdà,nº
8 .
SOSPEDRA,Francisco
"Comandante del puesto" de carabiners l´any 1928
SUNYER SIRVENT,Salvador
Batle l´any 1924. Presideix la Junta Municipal de Sanitat,com
a batle dia 18-05-1924,02-08-1924 i 17-01-1925. L´any 1928
era Mestre Nacional. Alvarez Sereix,10 . Dia 22 de gener de 1931
pronuncià una conferència a l´Escola Graduada
sobre el tema "La vinya",dins el cicle de converses de
divulgació científica,essent molt aplaudit i felicitat.
En principi,quan entrà de batle era dels partits que governaven,emperò
llavonces se va tirar de les esquerres.
TARONGÍ, Francesc
Era llauner de professió.En la 2ª Junta General Extraordinària
de 26 de febrer de1911,del C.O.C.,fou designat per a la fabricació
de 30 fanals. Al manco un dels seus fills continuà en la
mateixa professió. Tenia el taller a una portassa del carrer
de les Alegries (del Forà al Major). Els guanys de la seva
feina el situaven en posició acomodada als ulls de la gent.
TARONGÍ FELANI, Lluís
L’any 1925 (Anuari Balear) tenia adrogueria a Antoni Maura,43.
TARONGÍ RAMIS, Antoni
L’any 1928 tenia un negoci de hojalatería al carrer
Alejandro Rosselló, nº 7
TAULER,Cristòfol
Director de la Banda de Música Municipal l´any 1925
(Anuario Balear).
TAULER,Guillem
És una de les signatures en demanda del certificat d´arbitris
(27-03-1917).
TORRES,Martí
Baixa del COC per l´art. 13 (23-03-1919)
TORRES ALOI,Jaume
L’any 1925 (Anuari Balear) tenia una fusteria al carrer de
les Jovades,43.
TORRES PASTOR,Joana Aina
En la reunió de la JD de dia 3 de març de 1918 fou
donada d´alta en el COC amb data d´ingrés de
dia 1 del mateix mes. Dia 05-09-1920 s´informà de la
seva defunció.
TOUS,Bartomeu
Era president d´Esquerra Republicana en l´any de la
seva fundació,el 1936.
TOUS,Joan
Signa el sisè en la sol.licitud de certificat d´arbitris
(27-03-1917)
TOUS,Josep
Desde la finestra central de ca seva saludà a la gent el
Comte Rossi i pronunciaren els seus discursos el Marquès
de Zayas i el capellà del poble,mossèn Joan Rubí
i Fluxà (noticia del Correo de Mallorca,de 3-10-1936). Segurament
aquella casa es trobava devers la Plaça :"...la comitiva
se dirigió a la Plaza Pública entre continuas ovaciones
del pueblo...ovaciones que se renovaren de nuevo cuando el Conde
Rossi saludó al pueblo desde la ventana central de la casa
propiedad de don José Tous..."
TOUS ,Joana Maria (vídua de Llambies)
Ingressà en el COC com a sòcia protectora amb data
de dia 1 de gener de 1912,per decisió de la JD reunida el
28 del mateix mes.
TOUS FONT,Joan
Batle els anys 1938-1944.
TOUS GARAU,Bartomeu
És a la llista de persones afectades pel decret de setembre
de 1936 (Memòria Civil,26. 24-08-1986),on hi figura com a
empleat i després com a dirigent.
TOUS LLITERAS,Caterina (vídua de Riera)
La J.D. del COC reunida dia 19 de novembre l´admeté
com a sòcia protectora,amb data d´ingrés de
dia primer del mateix mes.
TOUS Y MORAGUES,Baltasar
El 22 de desembre de 1912 fou donat de baixa del COC en aplicació
de l´art. 13 del Regl.
TOUS PUJOL,Joan
Batle l´any 1904.
TOUS Y TOUS,Bartomeu
Fou donat de baixa del COC durant l´exercici 1914-1915 en
aplicació de l´art. 13 del Regl.
TROBAT Y RIBAS,Bartomeu
La JD del COC reunida dia 19 de novem. de 1911 l´admeté
com a soci amb data d´ingrés de dia primer del mateix
mes.Dia 22 de desembre de 1912 era donat de baixa del COC d´acord
a l´art. 13 del R.
VALLS FORTEZA,Pere Joan
La Junta Directiva del COC reunida el 4 de desembre el donà
de baixa en aplicació de l´art. 13 (per tenir tres
mesos pendents de pagament i no haver-lo fet efectiu).
VALLS FUSTER,Josep
L’any 1925 (Anuari Balear) tenia adrogueria al carrer Alegries,10.
VALLS PINYA,Ramon
L’any 1925 (Anuari Balear) tenia adrogueria al carrer Alexandre
Rosselló,32.
VIDAL, Alejandro
L’any 1917 ostentava el càrrec de dipositari de la
Unió dels Pobres
VIDAL,Mateu
L´1 de novembre de 1909 ingressa com a soci de número
al C.O.C. Com a membre del COC s´acordà pagar-li 6
pessetes per malaltia en reunió de la Junta Directiva d´aquell
òrgan dia 24 de juliol de 1910.
VIDAL CAPÓ,Cosme Alexandre
La J.D. del COC reunida dia 19 de novembre de 1911 l´admeté
com a soci numerari amb data d´ingrés de dia primer
del mateix mes. El 22 de desembre de 1912 fou donat de baixa del
COC en aplicació de l´art. 13 del R.
VIDAL Y DALMAU,Mateu
En reunió de la J.D. del COC de dia 29 de gener de 1911
s´acordà donar-lo de baixa en aplicació de l´art.
13 del Reglament.
VIDAL GENOVARD, Gabriel
Dia 2 de gener de 1918 era nomenat vicesecretari de la Unió
dels Pobres.
VIDAL GENOVARD, Sebastià
Dia 2 de gener de 1918 era nomenat contador de la Unió dels
Pobres.
VIDAL TORRES (ó FORNÉS), Llorenç
Dia 2 de gener de 1918 era nomenat vicecontador de la Unió
dels Pobres
|