|
L´AJUNTAMENT DES D'ABRIL DE 1931 A GENER DE 1933
En els mesos anteriors a la proclamació
de la República hi havia a Madrid un govern provisional bàsicament
format pels antics integrants de la junta opositora a la Dictadura.
L´ambient previ a la proclamació de la República
era molt favorable a una certa efervescència social i participativa.
A Santa Margalida es feu en aquells mesos un cicle de conferències
de temàtica diversa. El fet destaca encara més donat
que la celebració d'activitats d'aquests tipus era ben excepcional
en un poble com Santa Margalida. De fet es tracta,ara per ara,de
la única referència que tenim a una activitat d´aquest
tipus en temps de la República i d´abans. Per altra
banda,a darreries de l'any 1930 estava en marxa el projecte per
a la construcció a La Vila d'una sala de teatre i cinema
a l'hora,a part de la de teatre que ja hi havia,el Teatro Lírico,propietat
de Joan March Molines,i situat al carrer Rectoria,2 (Anuario Balear,1925).
En aquest sentit,la Junta Provincial de Sanitat tractava el tema
dia 20 de desembre de 1930: "Respecto al proyecto del Teatro-Cine
en Santa Margarita,se acuerda devolverlo para que subsanen las deficiencias
anotadas respecto al escenario i ventilación"(21-12-1930,EL
DIA).
Tal com dèiem més amunt,entre el
dia 22 de gener de 1931 i el 28 de febrer es celebrà a Santa
Margalida un cicle de conferències a l'Escola Graduada sobre
agricultura,economia i educació,destacant la importància
conferida a aquesta darrera,amb la participació fins i tot
de l'Inspector de Primera Ensenyança,Ferràn Leal (La
Veu de Mallorca.Setmanari. Quarta època. Any I. 1931. Secció:
Dels pobles de la pagesia diuen). Hi participaren dos mestres (en
Salvador Sunyer i en Víctor Navarro Pavía),el fabricant
d´alcohols i aleshores batle Felicià Fuster Nicolau,el
rector Francesc Garau i el ja esmentat Inspector de Primera Ensenyança,amb
un total de cinq conferències. A la informació,extreta
de La Veu de Mallorca,no es menciona el títol de la conferència
a càrreg del rector (simplement es diu que fou ben interessant),i
la de Ferràn Leal és la única on s'informa
de gran afluència de públic.
L´ADVENIMENT DEL NOU RÈGIM
El dia 14 d´abril de 1931,dia de la proclamació
de la República,el consistori,va oferir un lunch (sic) en
obsequi al Governador Civil i President de la Diputació.
L´encarregat de dur-lo a terme fou en Guillem Santandreu Planes,aleshores
secretari de l´Ajuntament . La Banda de Música degué
tocar. En previsió de possibles disturbis s´hauria
concentrat la Guàrdia Civil a la Casa de la Vila,i una partida
de soldats s´hauria desplaçat al municipi com a reforç.
La constitució del nou ajuntament,com en els altres municipis
de Mallorca,és de dia 17 d´abril,resultant elegits
els dotze membres següents:
Batle Felicià Fuster Nicolau
Primer Tinent Joan Monjo March (de Miquel)
Segon Tinent Jaume Medina Martí
Regidor Síndic Bernat Ribes Fluxà
Antoni Ribes Ordines
Josep Pinya Pinya
Sebastià Ribot Gili
Simó Genovard March
Miquel Capó Capó (de Miquel)
Miquel Juan Femenia
Bartomeu Capó Cladera
Antoni Galmés Roca
En l´acte de presa de possessió com
a batle,Felicià Fuster,manifestà que maldaria en la
seva gestió per tal de procedir d´acord amb l´ideari
republicà per ell professat,oferint-se por cuanto redunde
en interés y prosperidad del Municipio,único objetivo
que ha de responder su gestión (mesos més tard,a les
mateixes actes municipals,es posarà de manifest la militància
federal de´n Fuster; així,doncs queda palesa la seva
adscripció al republicanisme federal, qüestió
a resoldre encara,donat que les llistes oficials de resultats electorals
de les primeres eleccions de la República donen a La Vila
una victòria dels albistes). A les paraules del president
contestaren els regidors Joan Monjo March i Jaume Medina Martí,en
su nombre i en el de sus amigos para reanudar la función
de la Alcaldía,siempre que se inspire en los móviles
ofrecidos. Aqueixos dos regidors,com es tendrà oportunitat
de comprovar en els successius esdeveniments de la política
local durant els anys de la República,eren els cappares de
l´oposició anti-verguista,mentre que en Felicià
Fuster representava precisament els interessos de´n Joan March.
Dia 18 d´abril es constituïren les diferents comissions
municipals. Precisament,la Comissió de Pressuposts quedava
integrada per aquells tres homes exclusivament,i el mateix succeïa
amb Comissió d´Obres Públiques. Aquesta darrera
era un organisme clau, ja que era l'encarregada d'estudiar i de
resoldre les sol.licituds per a fer obra. Així,esdevenia
un instrument de poder i de control molt poderós,i d'aqueix
ús en trobam mostres constants en el decurs dels anys de
la Restauració i de la Dictadura,emperò sembla que
fou durant la República quan se'n feu un abús major.
En aquella mateixa sessió s´acordà per unanimitat
canviar el nom de la Plaça Príncipe per el de Plaça
de la República,i també que els cafès tanquessin
a les dotze de la nit,amb sancions pels amos de cafès que
així no ho fessin.
Dia 22 de maig de 1931 el batle ordenà la confecció
d'una bandera republicana,tasca encarregada a Joana Ribes Ribes,
filla del regidor Antoni Ribes Ordines, el qual manifestà
que la seva filla cedia a l'herari públic municipal l'import
a pagar per la feina.
OBRES PÚBLIQUES
Ja des del primers dies l´activitat de les
obres per a l´edificació d´un nou quarter per
a la Guàrdia Civil són una constant ocupació
del consistori,i són moltes les factures pagades en concepte
de jornals i material que s'hi destinen. Altres despeses són
les dedicades a les tasques d´acondicinament de l´Escorxador
Municipal i a manteniment de l´edifici de l´Escola Graduada.
El jornal que es pagava en feines de picapedrer per part del consistori
era de 5 pessetes,l´any 1931.
Ja hem fet esment més amunt a l'ús caciquil que es
feia de la potestat per a concedir permisos d'obres. A això,evidentment
s'hi ha d'afegir el control que des del consistori es mantenia a
l'hora de destinar partides del pressupost a adquisició de
determinats materials o articles. En els primers mesos,amb en Felicià
Fuster,com a batle,quan es tractava de partides importants les decisions
es resolien entre els homes forts del consistori. Dia 22 de maig
de 1931 s'anomena per unanimitat una comissió formada per
en Felicià Fuster,en Joan Monjo March,en Jaume Medina Martí
i en Josep Pinya Pinya per a la formació dels plecs de condicions
per a la subasta de les portes del nou quarter de la Guàrdia
Civil s'anomena. Finalment (14 de maig de 1932) la construcció
de les "verjas" i barreres s'assigna a Francesc Garí
per 1044 pessetes,que s'hauran de pagar a partir del mes de gener
de 1933 per manca de doblers en els pressuposts d'aquell moment.
La xifra destaca per la seva importància,i també per
l'ús tan restringit a que es destina. La manca de doblers
va fer que no es poguessin acabar de pagar les obres del nou Quarter
en base al pressupost de l'any 1931-32,havent-se de consignar en
els pressuposts de l'any vinent 2.887 pessetes per a pagar els materials
suministrats a l'Ajuntament.
MESURES DE CAIRE SOCIAL . ENSENYAMENT,SANITAT,MÓN
LABORAL.
Dia 23 de maig de 1923 es destinen 20 pessetes
per a la netetja del pou públic "Es Povetó".
De manera regular es van destinant doblers a tasques de manteniment
de l'Escola Graduada. Dia 6 de juny es dóna lectura a un
ofici del Governador Civil donant conformitat i permís per
tal que l'Ajuntament vengui els solars que té al carrer de
l'Església fora necessitat d'anar a subasta. Dia 13 de juny
es paguen 15 pessetes per jornals de netetja del Pou de S'Abeurador.
LA QÜESTIÓ AUTONÒMICA.
CONDICIONS DE VIDA I TREBALL
N'Andreu Mesquida estava a La Torre com a arrendador. Estaven a
Sa Torre. Ell hi va estar 20 anys ó 25 de pagès; s'hi
va fer ric(...)La finca era d'un senyors de Barcelona,i només
venien un pic cada any o cada dos. La tenia llogada i aqueix temps
hi havia fam i els gèneros valien molts de doblers i tú
com qui no tenies cap terreno te daven mitja quarterada de terra
o una a mitges,i bé,perquè no n'hi havia per demanar-ho;
i aqueix va fer la carrera així,perquè ell conrava,perquè
són 150 quarterades o passen un poc,i ell conrava 20 ó
30 quarterades i les altres totes(...)les tenia a mitges
|
