On són?
Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades a Mallorca
Arrel de la Llista de Memòria Històrica de les Illes, s’ha constituït un grup de treball sobre desaparicions forçades a Mallorca. En aquest grup hi ha historiadors, juristes, familiars i amics de desapareguts i, en general, persones interessades en conéixer i donar a conéixer una part amagada de la nostra història: on són i què va passar amb els “desapareguts”, aquells que no varen tornar mai més a ca seva després de ser detinguts o després de ser “alliberats” en sortir d’un centre de detenció.
Durant més de 70 anys, les famílies dels desapareguts han viscut amb l'angoixa de no saber què va ser del seu pare, mare, germà… Els diuen “desapareguts”, perquè oficialment no estan ni morts, ni vius, sinó que han “desaparegut”, com si no haguessin mai existit. Però varen viure entre nosaltres, tenien un nom, un ofici, uns ideals, unes il·lusions… i tenien una família que, malgrat el temps, no els han oblidat. Potser els fills dels desapareguts ja no hi són, però hi ha els néts, i els nebots, i també uns ciutadans que es neguen a viure sabent que hi ha morts a fosses comunes, a pous, a penyassegats.
La nostra societat no es pot permetre tenir els morts a les cunetes. Cal tornar-los al lloc on haurien de ser des de fa temps, per ser honrats amb la dignitat que es mereixen. Per això, hem començat una recerca per posar un nom als morts que “aparegueren” a les voreres de les carreteres o enmig dels descampats. El nostre primer objectiu és facilitar les dades que trobem als familiars que cerquen persones desaparegudes durant el Guerra Civil i la repressió franquista. Després, aquests familiars decidiran el següent pas a fer.
Si voleu col·laborar o bé donar qualque informació
a aquest grup, podeu contactar amb nosaltres a les adresses:
tempsdelamemoria@gmail.com
Carrer Montenegro, 8. 07012 Palma.
A mida que la secció de Biografies
de la nostra web es va ampliant, ja molts de noms i dades de desapareguts
els podreu anar trobant allà.
Grup de treball sobre desaparicions forçades a Mallorca ha preparat un formulari per tal que familiars
i amics de desapareguts poguem posar en comú les dades de
persones desaparegudes, que és la primera passa per començar
a treballar.
Tota informació que ens pugui ajudar en referència a casos particulars serà més que agraïda. Per això podeu imprimir el formulari de més avall i fer-nos-lo arribar. Per descarregar-lo en pdf., aquí .
Sol.licitud d'Informació de Persones Desaparegudes
| DADES DE LA PERSONA DESAPAREGUDA | |
|---|---|
| Nom: | Cognoms: |
| Data de Naixement: | Localitat: |
| Estat civil: | Ofici: |
| Militància política (partit polític, sindicat): | |
Circumstàncies de la “desaparició”:
|
|
| Descripció de la persona desapareguda (totes les dades són importants): | |
| Estatura aprox.: | Color cabell: |
| Color ulls: | Edat: |
| Duia barba o bigoti? | |
Tenia qualque senya especial (cicatriu, tatuatge, berrugues)?
|
|
Duia cap objecte que l’identifiqués (rellotge o mocador amb inicials, roba marcada amb nom)?
|
|
Coneixeu on va estar detingut i en quines dates?
|
|
Teniu cap document sobre el desaparegut (cartes, fotos, certificat defunció, certificat desaparició)?
|
|
| DADES DE LA PERSONA QUE FA LA PETICIÓ | |
| Nom: | Cognoms: |
| Adreça: | Telèfon: |
| eMail: | Relació amb el desaparegut: |
LES DADES PERSONALS REBUDES NOMÉS ES FARAN SERVIR PER A TASQUES INFORMATIVES, DE RECERCA, DENÚNCIA SOCIAL I/O JUDICIAL
PODEU ENVIAR AQUEST FORMULARI A LES SEGÜENTS ADRECES:
GRUP DESAPAREGUTS MALLORCA
Carrer Montenegro, 8. 07012 Palma.
tempsdelamemoria@gmail.com
Què són les desaparicions forçades?
Una desaparició forçada és la detenció
il·legal d'una persona seguida de la negativa a informar
sobre el seu parador o la seva situació.
Representa una de les més greus violacions dels drets humans
i constitueix un crim contra la humanitat si forma part d’un
atac generalitzat o sistemàtic contra els civils.
Com a crim contra la humanitat, és un delicte imprescriptible
per al què no s’admet la invocació del compliment
d’ordres superiors o de lleis internes ni tampoc cap immunitat
derivada del càrrec oficial del seus autors. Pot ser jutjat
pels tribunals estatals o bé per un tribunal internacional,
com és el Tribunal Penal Internacional. El seu Estatut descriu
la desaparició forçada com a crim contra la humanitat
en els següents termes (article 7):
Per "desaparició forçada de persones" s'entendrà l'aprehensió, la detenció o el segrest de persones per un Estat o una organització política, o amb la seva autorització, recolzament o aquiescència, seguit de la negativa a admetre tal privació de llibertat o a donar informació sobre la sort o el parador d'aquestes persones, amb la intenció de deixar-les fora de l'empara de la llei per un període perllongat.
El crim de desaparició forçada no només va dirigit contra els “desapareguts” sinó també contra els seus familiars, els seus amics i la societat on viuen: aquests viuen durant anys en una situació de seguretat, angoixa i indefensió que ja ha estat qualificada per tribunals estatals com a tortura.
Fins ara, no s’ha reconegut cap dret humà de les persones a no ser sotmeses a “desaparició forçada”, però la seva comissió comporta una vulneració del dret a un recurs efectiu, el dret a la vida, el dret a no ser sotmès a tortura i tractaments o penes cruels, el dret a la llibertat i a la seguretat personals, el dret dels detinguts a ser tractats humanament i amb el degut respecte a la dignitat inherent a l’èsser humà, i el dret al reconeixement de la personalitat jurídica.
En Dret espanyol, la “desaparició forçada” és un crim segons l’article 166 del Codi Penal, però no ha estat inclosa expressament com a crim de lesa humanitat fins a la reforma del Codi penal l’any 2004.
Segons el nou article 607 bis del Codi penal espanyol:
1. Son reos de delitos de lesa humanidad quienes cometan los hechos previstos en el apartado siguiente como parte de un ataque generalizado o sistemático contra la población civil o contra una parte de ella. En todo caso, se considerará delito de lesa humanidad la comisión de tales hechos:
1.º Por razón de la pertenencia de la víctima a un grupo o colectivo perseguido por motivos políticos, raciales, nacionales, étnicos, culturales, religiosos, o de género u otros motivos universalmente reconocidos como inaceptables con arreglo al derecho internacional.
2.º En el contexto de un régimen institucionalizado de opresión y dominación sistemáticas de un grupo racial sobre uno o más grupos raciales y con la intención de mantener ese régimen.
2. Los reos de delitos de lesa humanidad serán castigados: ... 6.º Con la pena de prisión de doce a quince años cuando detuvieran a alguna persona y se negaran a reconocer dicha privación de libertad o a dar razón de la suerte o paradero de la persona detenida.
Abans d’aquesta reforma del Codi penal, les “desaparicions forçades” ja eren criminals segons el Dret internacional general i, en Dret espanyol, es podien subsumir en els delictes de segrest o de detenció il·legal. Aquests són considerats “delictes permanents”, és a dir, que s’entén que s’estan cometent fins que aparegui la persona “desapareguda”, viva o morta. A més, com a part d’atacs massius o sistemàtics contra la població civil, són imprescriptibles, és a dir, no se’ls pot aplicar cap termini per denunciar-los davant els jutjats.
Documents: